_
_
_
_
_

La fracassada aventura panamenya d’Oleguer Pujol

El benjamí va perdre els 60.000 euros que va invertir en dos grans edificis fallits

Jesús García Bueno
Oleguer Pujol, en un despatx de Barcelona.
Oleguer Pujol, en un despatx de Barcelona.gianluca battista

La barreja d'amics i diners pot ser nefasta; especialment, si les coses van mal dades. És el que va passar amb un projecte fallit, liderat per l'empresari Daniel Costa, per construir dos gratacels a la capital del Panamà. Costa va viatjar al Carib a la recerca d'oportunitats de negoci en el sector immobiliari i les va trobar. Els diners els va obtenir del seu cercle d'amics, entre els quals figura Oleguer Pujol Ferrusola.

L'aventura panamenya d'Oleguer se'n va anar en orris i ni ell ni els altres inversors van recuperar els diners. Un d'ells creu que no va ser qüestió de mala sort i s'ha querellat contra Costa davant l'Audiència Nacional. L'acusa d'apoderar-se il·legalment dels diners i de cobrar comissions abusives i d'amagat dels socis per incorporar nous accionistes, segons el sumari, al qual ha tingut accés EL PAÍS.

Oleguer participa encara en la firma de les Bahames amb la qual es va gestar una operació

El projecte va començar el 2008, quan Costa va crear l'empresa SDC a les Bahames (paradís fiscal) “per raons d'optimització fiscal”, segons l'exsoci que ara l'ha denunciat. Amb aquesta firma es va canalitzar una operació de gran importància: la torre Quartz, un edifici d'oficines al centre de la capital que no es va arribar a construir. A l'abril, SCD va rebre 41 aportacions idèntiques, de 60.000 dòlars cadascuna. Entre els inversors figura el benjamí dels Pujol, però també noms de famílies acomodades de Barcelona com Bruno Vilarasau, fill de l'expresident de La Caixa, segons el llistat que té el jutge Ismael Moreno. “Eren amics o amics d'amics, de famílies bé”, assenyalen fonts de la investigació.

Per erigir la torre Quartz, Costa va trobar un solar de 2.500 metres quadrats i va reunir fons (bancs, etcètera) per valor de gairebé quatre milions, xifra que va administrar “amb lleugeresa i falta de diligència”, segons la querella. L'exsoci ha aportat al jutge correus electrònics del 2010 al 2012 que mostren la decepció pel fracàs del projecte i el desacord a l'hora d'intentar vendre el solar i retornar les quantitats. Oleguer Pujol comenta qüestions tècniques (percentatges) i dóna consells a Costa: “Hem de tenir una postura unànime entre els accionistes de la societat matriu [...]. No firmis res fins que no estigui aprovat per tots”.

Alguns socis, que eren amics, han acabat pledejant als tribunals

El fill petit de l'expresident català apareix en els correus junt amb un nucli reduït de persones entre les quals hi ha Luis Iglesias, el seu soci a Drago Capital. Les operacions immobiliàries d'aquesta empresa centren la investigació de l'Audiència Nacional en la qual Oleguer està imputat per blanqueig de capitals i frau fiscal. Malgrat expressar les seves opinions, Oleguer sempre s'ha desmarcat del projecte: “Un amic [Costa] ens va demanar diners per fer alguna cosa allà, però no hi tinc res a veure” […] “Els vaig dir que ho estaven fent malament. L'operació se'n va anar en orris i ara hi ha algun soci cabrejat, al Panamà ho hem perdut tot”, va dir en una entrevista concedida a aquest diari.

Els socis van haver de revendre el local a un preu baix (2,5 milions) i alguns inversors, com Oleguer, van reinvirtir els diners en un altre projecte, igualment fallit, al mateix país: la construcció d'un gratacel per a 97 apartaments, amb set plantes d'oficines i un spa gegant. El Balboa Blue Spa tenia un pressupost de 42 milions. Aquesta operació es va gestionar a través d'una segona societat a les Bahames (Isla Quesito) en la qual el benjamí tenia un 5% de les accions. Malgrat que el projecte es va enfonsar, el motiu que aquestes accions segueixin en el patrimoni d'Oleguer, segons fonts del cas, és que Costa “encara no ha liquidat” Isla Quesito.

Más información
Oleguer Pujol: “No tinc 3.000 milions, ni 89”
El mal negoci d’Oleguer
Oleguer Pujol té un 0,04% dels 3.000 milions invertits, segons Drago
Oleguer Pujol i el seu soci tenien un botó remot d'esborrar arxius
Oleguer Pujol es nega a declarar i queda en llibertat amb càrrecs

El 2012, Oleguer Pujol es va acollir a l'amnistia fiscal del Govern espanyol per regularitzar 3,2 milions en paradisos fiscals. També va fer aflorar davant la Hisenda espanyola, junt amb la resta dels seus germans, els diners que tenia a Andorra i que, segons l'expresident de la Generalitat, procedeixen d'una herència del seu pare, Florenci. L'exmandatari està imputat per aquest motiu, a Barcelona, per blanqueig i frau fiscal.

Els gestors dels projectes van utilitzar un compte al Crédit Suisse de Ginebra (Suïssa) per moure els diners. Segons consta en la documentació, el comprador dels terrenys de la torre Quartz va dipositar allà els 2,5 milions des d'un fons domiciliat a Luxemburg, un altre paradís fiscal. El compte es va obrir a nom d'Isla Quesito, que va intentar impulsar el segon projecte immobiliari. L'exsoci es queixa, en la denúncia, que s'han utilitzat fons del compte suís per pagar comissions excessives a aquest nou accionista.

En un altre dels correus, el mateix Costa assumeix els seus errors. “He gestionat la part administrativa amb negligència”, concedeix als socis. “Accepto la meva culpa i renuncio a les meves accions a tot arreu perquè els altres cobrin el que els correspon i jo me'n vaig a casa”, diu abans d'afegir que s'ha vist obligat a vendre els “cotxes” i la casa. Cada vegada més turmentat, admet que fa “tres anys que pateix una depressió per aquesta merda de negoci”, i afegeix: “Teniu raó, ja estic pagant la meva culpa”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_