Selecciona Edició
Connecta’t

Salut deriva 16.253 pacients per reduir les llistes d’espera

El departament va reduir un 12% les persones que esperaven per ser intervingudes quirúrgicament als hospitals catalans el 2014

Josep Maria Padrosa, director del Catsalut.
Josep Maria Padrosa, director del Catsalut.

Les dilatades llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques que acumulaven els hospitals catalans després de les retallades executades pel conseller Boi Ruiz fa quatre anys –quan el nombre de pacients en espera va arribar al rècord de 193.879– s'han reduït un 12% durant el 2014. El Departament de Salut ha operat 21.610 persones més que el 2013, tot i que encara queden prop de 160.000 pacients que esperen una intervenció. Per complir el compromís que va efectuar el conseller Boi Ruiz de reduir les llistes i arribar a final d'any complint el termini màxim de sis mesos garantit per llei en 14 intervencions, Salut ha hagut de tirar de derivacions a d'altres centres que, malgrat que estan dins de la xarxa pública, són de titularitat privada. El departament ha confirmat que va desviar 16.253 pacients a d'altres hospitals durant el 2014. 

El Sagrat Cor, l'Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès –els tres centres dins de la xarxa pública (SISCAT) però propietat de la multinacional IDC Salud (antiga CAPIO)– acumulen al voltant del 50% de les derivacions que va efectuar Salut per disminuir les llistes d'espera. El departament va desviar també al Sant Rafael, a l'Hospital de Sant Boi, a l'Esperit Sant, a la Clínica Plató, al Dos de Maig, a l'Hospital de Mollet i al de Sant Celoni la resta dels pacients procedents d'altres centres públics. "Es deriva als hospitals que tenen més capacitat per donar resposta però són tots de la xarxa pública, independentment de la seva titularitat", ha justificat aquest matí el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa. 

Padrosa va insistir que aquestes derivacions no han significat un cost extra per al departament, un argument que no convenç alguns partits polítics i sindicats, crítics amb la política de Ruiz de desviament massiu de pacients per pal·liar els efectes de les retallades. “És impossible que no s’hagin desviat del pressupost per fer això. I si no hi ha hagut desviament, llavors hi ha un interès per mantenir les instal·lacions de la pública tancada a favor de la privada”, apunta Carme Pérez, metgessa i diputada de Ciutadans. “Les llistes d’espera són un nínxol de negoci per a la sanitat privada. No es pot justificar que es derivin pacients a altres centres mentre es mantenen les instal·lacions dels seus hospitals de referència tancades”, conclou.

En tot cas, a còpia de derivacions i d’haver augmentat l’activitat dels centres un 2%, l’estiu passat Salut va aconseguir reduir les llistes en 21.610 persones amb relació al 2013. Tot i això, encara queden prop de 160.000 pacients en espera, 7.000 més que el 2010, abans de l’aplicació de les retallades.

Gràcies a les derivacions i al fet d'haver augmentat l'activitat dels centres un 2% des de l'estiu passat, Salut ha aconseguit millorar les dades de les llistes d'espera, especialment de les 14 operacions garantides, que s'han reduït un 24%. Amb tot, malgrat que s'ha operat 15.000 persones més que el 2013, a finals de l'any passat encara 3.621 persones esperaven més de sis mesos per ser intervingudes d'algun dels procediments amb termini màxim d'espera de mig any garantit per llei. El departament ha confirmat que el 2014 va rebre 281 queixes de pacients per haver incomplert el termini de sis mesos i que, d'acord amb la legislació vigent –si se superen els temps màxims d'espera, l'usuari pot exigir que el desviïn a un altre centre perquè l'intervinguin al més aviat possible–, van resoldre les denúncies derivant-los a d'altres hospitals, motiu pel qual computen dins de les 16.253 persones que Salut va enviar a d'altres centres.

L'evolució dels temps mitjans d'espera en tots els procediments quirúrgics també s'ha reduït, dels 7,24 mesos el 2013 als 6,52 mesos el 2014. En concret, els 57.191 pacients que encara estan pendents de ser intervinguts d'una de les 14 intervencions garantides tenen un temps mitjà d'espera de 2,92 mesos, un 34% menys que el 2013. Padrosa ha destacat que la majoria de les esperes es van concentrar en les operacions de cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies i galindons.

Les dades presentades per Salut aquest matí també reflecteixen l'èxit del pla director de cirurgia cardíaca que va engegar Boi Ruiz per contenir les llistes d'espera en aquestes malalties. Els temps en cirurgia valvular i coronària han passat de rondar els cinc mesos el 2013 a no arribar als 60 dies el 2014. Així mateix, el pla ha aconseguit reduir la llista d'espera en ambdues intervencions de 800 pacients el 2013 a 335 el 2014.

El temps d'espera per a proves diagnòstiques també ha baixat un 15% i les persones que esperaven per fer-se'n una s'han reduït un 6,6%. Només les ressonàncies magnètiques han augmentat lleugerament –un 2,3%– la llista d'espera.

El director del CatSalut ha aprofitat per explicar el funcionament del nou decret que regularà l'accessibilitat a l'activitat quirúrgica als hospitals catalans i que modificarà el llistat de les 14 operacions garantides fins ara. D'aquestes intervencions, 11 deixen de tenir un temps màxim d'espera de sis mesos estipulat per llei per passar a tenir un temps de referència d'un any. Serà el criteri dels metges el que marcarà la prioritat per operar-se dels pacients en espera. 

El decret mantindrà dins dels sis mesos les intervencions de cataractes i de pròtesis. Així mateix, continuarà amb els 90 dies d'espera màxima per a les cirurgies cardíaques i afegirà que 22 procediments oncològics més siguin operats en menys d'un mes i mig.