_
_
_
_
_

13 milions de persones en risc de pobresa a Espanya

Un informe, amb dades del 2013, indica que el 27% de la població voreja l'exclusió social

Repartiment d'aliments en un centre de Càritas a València.
Repartiment d'aliments en un centre de Càritas a València.REUTERS

A Espanya hi ha prop de 13 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social. Aquesta situació afecta una mica més d'un de cada quatre ciutadans (concretament a 12.866.431; el 27,3% de la població). Les dades corresponen al 2013 i les ha donat a conèixer aquest dilluns la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social en un informe sobre l'evolució de la vulnerabilitat social entre els anys 2009 i 2013, l'etapa central i probablement més dura de la crisi econòmica, a partir de dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Entre els 12,8 milions de persones als quals fa referència l'estudi, hi ha 9,6 milions sota el llindar de la pobresa i 2,8 milions de persones amb una severa falta de recursos.

L'índex de risc de pobresa i/o exclusió social (la coneguda com a taxa Arope, per les seves sigles en anglès de at risk of poverty and/or exclusion) és un indicador europeu que s'ha convertit en el valor de referència per mesurar la població en desemparament en una societat.

Más información
La crisi duplica la població de classe baixa a Barcelona en set anys
SOS de Càritas: la pobresa es cronifica
La renda mínima d’inserció només arriba a l’1,35% de la població
76,5 milions de nens pobres en països rics

Durant el temps que s'ha analitzat, l'indicador ha augmentat 2,6 punts. Això implica que des del 2009 hi ha 1,3 milions de persones més que han vist com es degradaven les seves condicions de vida fins a esmunyir-se cap a les capes més desprotegides de la societat. Especialment entre els anys 2009 i 2012 per l'onada d'acomiadaments que va sotragar l'economia espanyola.

Entre el 2012 i el 2013, la taxa Arope amb prou feines s'ha incrementat un 0,1%. Malgrat això, els autors del treball adverteixen que aquesta aparent estabilització “no és, com sembla, una bona notícia”, sinó que obeeix a un miratge estadístic “pel qual cal no deixar-se enganyar” relacionat amb el mesurament de la pobresa i l'enfonsament generalitzat de les rendes.

La taxa Arope pretén anar més enllà del mesurament estricte de la pobresa. Per això, per configurar aquest indicador, la pobresa es complementa amb dos elements més: la manca material severa i la baixa intensitat en l'ocupació.

El primer d'aquests tres ingredients, la pobresa, és un valor relatiu: el llindar de pobresa es fixa en comparar la renda entre les persones (ingressos per sota del 60% de la mitjana de la població, és a dir, 8.114 euros anuals el 2013). Si, com ha passat en els últims anys, hi ha una reducció d'ingressos generalitzada, també s'abaixa el llistó que defineix quan una persona és pobra. Així doncs, hi haurà grups de població que, amb els mateixos ingressos o fins i tot més baixos, sortiran de la classificació oficial de pobres.

Això, al costat del retorn d'immigrants en situació de precarietat als seus països davant la falta d'expectatives, explica, segons els autors, que els valors de pobresa material s'hagin mantingut estables (al voltant del 20% de la població) entre el 2009 i el 2013 o que hagin millorat un 0,4% el 2013. Per això, Juan Carlos Llano, el coordinador del treball, centra l'atenció en els altres dos ingredients de la taxa Arope: l'exclusió del mercat de treball i de la capacitat de compra de béns bàsics. Aquí amb prou feines hi ha matisos.

Grans diferències entre autonomies

J. P.

L'informe elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social mostra enormes diferències entre les autonomies que poden arribar fins a 25 punts percentuals en l'índex Arope.

En general, la desigualtat s'ajusta a l'eix nord-sud. A la part superior de la taula hi ha Navarra, el País Basc i Aragó, amb taxes inferiors al 20%. A la zona inferior se situen les Canàries, Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia amb valors entre el 35% i el 39%.

L'extrem el marca la ciutat autònoma de Ceuta on pràcticament la meitat de la població (el 47%) es troba en situació de risc de pobresa o exclusió social.

L'avanç de la privació material severa –retards en el pagament del lloguer, impossibilitat de pagar la calefacció, d'anar de vacances o fer despeses imprevistes– és clar. Ha crescut en el període estudiat un 38%. Afecta gairebé tres milions de persones, amb dades del 2013 (el 6,2% de la població). Són 800.000 més des del 2009. “Aquest índex indica clarament com està la situació”, explica Llano a EL PAÍS. Sense arribar a aquests extrems, el 67% de la població assegura que té problemes per arribar a final de mes.

El tercer element que conforma la taxa Arope està relacionat amb la població que viu en llars on no treballa ningú o en les quals les ocupacions són precàries. El 2013, el percentatge de persones en aquesta situació arribava al 15,7%, més del doble del 2009.

Amb tot, hi ha dades de pobresa especialment dures. Per edats, el grup més castigat és el dels menors de 16 anys. A més a més, l'estudi demostra que l'ocupació no és una garantia davant la vulnerabilitat social: un 11,7% de la població té feina i és pobra.

L'informe adverteix d'un canvi estadístic en la manera en què l'INE recull les dades. Si al 2013 s'apliqués el criteri que regia des del 2004, l'indicador Arope seria un punt més alt, és a dir, un 28,4% de la població estaria en risc de pobresa i exclusió enfront del 27,3%.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_