La dispersió de l’oposició va facilitar que Mas no expliqués l’herència

El líder del PSC, Miquel Iceta, va ser el primer que va preguntar a Artur Mas dilluns passat sobre l'herència que el seu pare li va deixar procedent d'un compte en un banc de Liechtenstein, però les explicacions que van reclamar els grups de l'oposició sobre aquesta i altres qüestions van ser molt genèriques i van deixar molts caps per lligar. La compareixença del president de la Generalitat en la comissió d'investigació del cas Pujol no va dissipar les ombres de dubte que s'han generat durant anys i que afecten el mateix líder nacionalista i el finançament de CDC.

Segurament per això, el PSC ha anunciat aquest dimarts que no descarta sol·licitar una nova compareixença de Mas després que hagi declarat en la comissió la família Pujol a partir del proper dia 23. El PP manté la seva petició de dimissió del president de la Generalitat i Ciutadans ha dit que la reclamarà si la justícia demostra que va mentir o la comissió d'investigació conclou que no va dir la veritat.

Procedència i signatura. Mas va admetre ser beneficiari del compte que el seu pare, Artur Mas Barnet, tenia al banc LGT, però no li van preguntar si té signatura autoritzada per disposar d'aquest compte. Va aclarir que no va cobrar “un sol euro” i que ell i els seus germans van decidir que l'única hereva seria la mare. Malgrat això, quan mori aquesta és raonable pensar que els germans heretaran uns diners ja blanquejats. No li van preguntar a Mas si pensa acceptar la part que li correspongui d'aquell compte, ni per la procedència dels diners que va aconseguir el seu pare. Tampoc cap grup li va recordar que la justícia va arxivar el cas per prescripció, no perquè no hi havia delicte. En algun moment les explicacions van recordar les que va oferir Jordi Pujol sobre l'herència del seu pare.

Quan ho va saber? Mas va confessar que va saber de l'existència del compte “des de finals dels vuitanta”, abans de ser conseller del Govern de Jordi Pujol. No obstant això, quan es va descobrir que l'Audiència Nacional estava investigant el cas, el 2008 va confessar que va ser llavors quan se'n va assabentar. No li van preguntar sobre aquesta contradicció.

El caixer de CDC. Mas va dir que confiava plenament en Daniel Osácar, qui va ser tresorer del partit entre el 2005 i el 2010, però va deixar caure que si hi ha condemna pel cas Palau ordenarà la devolució dels 6,6 milions que el jutge creu que van anar a parar a les arques de CDC pel pagament de comissions. L'oposició no va interrogar sobre aquest confessió encoberta de possible culpabilitat, ni perquè van rellevar Osácar al capdavant de la caixa.