Selecciona Edició
Connecta’t
CONFLICTE D'UCRAÏNA

París i Berlín impulsen una trobada cara a cara entre Putin i Poroixenko

La trobada tindrà lloc dimecres que ve a Minsk amb els mandataris d'Alemanya, França, Ucraïna i Rússia per trobar una "solució global" al conflicte

El president d'Ucraïna, al costat de Merkel i Joe Biden.
El president d'Ucraïna, al costat de Merkel i Joe Biden. AFP

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i els presidents de Rússia, Vladímir Putin; Ucraïna, Petró Poroixenko; i França, François Hollande, preveuen reunir-se el dimecres a Minsk (Bielorússia) per buscar una "solució global" a la crisi a l'est d'Ucraïna. La trobada, segons ha puntualitzat Putin, dependrà de si aleshores "coincideixen les posicions".

El Govern alemany va anunciar a través d'un comunicat la celebració d'aquesta trobada després que aquest matí els quatre mandataris mantinguessin una "llarga" conversa telefònica. Els quatre han treballat sobre un "ampli paquet de mesures" en el marc dels esforços que es duen a terme per aconseguirposar fi al conflicte a l'est del país. Els treballs continuaran demà a Berlín i el dimecres hi haurà la trobada. Aquesta reunió serà la culminació dels esforços diplomàtics de Merkel i Hollande, que la setmana passada van decidir volar a Kíev i Moscou per reunir-se personalment amb Poroixenko i Putin i intentar trobar una solució política a la crisi. Merkel va reconèixer ahir que l'èxit de les seves negociacions no estava garantit, però es va mostrar convençuda que l'esforç valia la pena davant el vessament de sang a Ucraïna.

A més de pactar la trobada, Rússia ha demanat a Ucraïna que li entregui una còpia dels documents dels soldats russos que suposadament combaten a l'est del país després de les denúncies que va fer públiques ahir a Munic (Alemanya) el president ucraïnès, Petró Poroixenko. "Ahir a la tarda vam demanar a la part ucraïnesa les còpies dels documents amb noms i cognoms", ha anunciat avui Víktor Sorokin, alt funcionari de la Cancelleria russa. A Munic, el líder ucraïnès, que va tornar a demanar armament a Occident per defensar-se del que considera una agressió del veí del nord, va denunciar la presència de tropes regulars, mercenaris i armament procedent de Rússia.