_
_
_
_
_

La reforma contra el gihadisme es basa en una llei a la qual el PP no va donar suport

La norma inclou dues novetats i augmenta les penes del Codi Penal del 2010

Rajoy i Sánchez signant el pacte antiterrorista.
Rajoy i Sánchez signant el pacte antiterrorista.Fernando Alvarado (EFE)

La reforma legal contra el terrorisme gihadista que el PP i el PSOE aprovaran al Senat endureix els càstigs de presó i incorpora dos nous tipus penals: el viatge a zones controlades per grups terroristes i l'autoensinistrament a través d'Internet sempre que es demostri la seva finalitat delictiva.

Espanya és el país europeu que després de patir un dels pitjors atemptats gihadistes –191 morts i més de 1.500 ferits en els atacs terroristes de l'11 de març del 2004– ha registrat més operacions policials contra terroristes islamistes els últims deu anys.

De l’11-S al 7-J, reformes legals d’excepció

Els pitjors atemptats gihadistes d'aquest segle van desencadenar reformes legals urgents amb mesures d'excepció als països que els van patir. Excepte a Espanya amb la matança dels trens l'11 de març del 2004 (191 morts). Aquí es va optar per reforçar els mitjans (policies, traductors d'àrab...) però sense canviar la normativa antiterrorista, que es va mantenir intacta fins a sis anys després.

Estats Units. Després dels atacs de l'11 de setembre del 2001 contra el World Trade Center (Nova York) i el Pentàgon (Washington) que van provocar 3.016 morts i més de 6.000 ferits, els Estats Units va aprovar d'urgència una llei antiterrorista (Patriot Act) que permetia a l'FBI intervenir comunicacions de sospitosos sense autorització judicial durant les primeres 48 hores; obligava les empreses d'Internet a lliurar registres d'activitat i correus de sospitosos; es permetia punxar les converses entre advocat i reclús a la presó sense demanar permís al jutge quan hi hagués una sospita raonable; i emparava la detenció d'estrangers durant set dies sense formular càrrecs contra ells.

Regne Unit. Després dels atemptats del 7 de juliol del 2005 a Londres (56 morts i 700 ferits per quatre bombes que van explotar al transport públic: tres al metro i una en un autobús), la reforma legal aprovada va atorgar més poders al ministre de l'Interior per deportar estrangers que encoratgessin idees terroristes; prohibir l'entrada de qualsevol persona que hagi tingut algun vincle amb organitzacions terroristes i fins i tot il·legalitzar organitzacions musulmanes.

El nou Codi Penal que s'aprovarà durant les properes setmanes pren com a base la primera reforma legal contra el terrorisme gihadista aprovada el 2010 pel Govern socialista en aplicació d'una directiva marc europea del 2008.

En aquella ocasió, el PP es va abstenir. No va voler votar a favor de la reforma perquè excloïa la cadena perpètua revisable per a delictes terroristes amb causa de mort, sancionats amb penes de 20 a 30 anys de presó. Federico Trillo, llavors portaveu de Justícia del PP, va considerar que en la reforma hi havia "massa ombres i inquietuds".

Aquell nou Codi Penal, avui vigent, va introduir el concepte de llibertat vigilada de fins a 10 anys com a pena complementària per al terrorista condemnat a presó quan quedava lliure; va crear el càstig per activitats de captació i adoctrinament o per acudir a pràctiques d'entrenament; va sancionar amb presó la difusió a Internet de missatges favorables a la comissió d'atemptats terroristes o el finançament d'activitats terroristes per diversos mitjans.

En el nou Codi, el PP manté la pena per a totes aquestes conductes, en alguns casos amplia en cinc anys el càstig màxim previst, i introdueix dos tipus nous sancionables amb presó: l'autoensinistrament a través d'Internet i el viatge a zones controlades per organitzacions terroristes, sempre que es provi la finalitat delictiva d'aquestes activitats.

El president Mariano Rajoy va enaltir la reforma com "la millor resposta legal al terrorisme", destacant en la seva intervenció les dues mesures noves i l'enduriment de penes, amb la cadena perpètua revisable com a símbol principal. El PSOE va acceptar l'acord assumint que eren necessàries algunes millores sobre la reforma legal del 2010, però sense compartir que l'enduriment dels càstigs pugui ser una eina eficaç contra el gihadisme. Els socialistes s'han compromès a eliminar del Codi Penal la pena de cadena perpètua revisable si tornen al Govern.

L'exministre de l'Interior Antonio Camacho, que va impulsar la reforma legal del 2010, recorda ara que Espanya, a diferència d'altres països, va reaccionar als atemptats de l'11-M sense mesures legals d'excepció. "Va saber combatre el terrorisme sense retallar les llibertats. Vam reforçar els operatius policials multiplicant per 100 les plantilles dedicades a combatre el gihadisme, contractant desenes de traductors i dotant els cossos de seguretat de les noves tecnologies necessàries. I vam impulsar un contacte permanent amb els líders de la comunitat islàmica per entendre les seves necessitats i impulsar polítiques preventives".

Jutges, fiscals i experts demanen altres mesures

Javier Gómez Bermúdez, president del tribunal que va jutjar l'11-M i ponent de la sentència, considera "insuficient" la regulació dels anomenats llops solitaris. "Només se'ls pot condemnar pel concret delicte que cometin, mentre que al terrorista que és membre d'una organització se'l castiga a més amb fins a 10 anys per pertinença a banda armada". El magistrat dóna suport al càstig per "ensinistrament passiu perquè els que es presten a ser adoctrinats i entrenats a través de la xarxa són subjectes potencialment molt perillosos". "Sancionar els desplaçaments a zones sensibles", assenyala, "és inviable, tret que es provi que és per incorporar-se a un grup terrorista. I llavors, ja està penat com a delicte d'integració en organització terrorista".

Dolores Delgado, fiscal de l'Audiència Nacional experta en terrorisme gihadista, afirma que el Codi Penal del 2010 "és un dels més complets del món pel que fa a conductes terroristes". "El veritable problema”, diu, “és el de la prova, acreditar les accions, la seva finalitat i les seves circumstàncies". La reforma més eficaç passa per millorar les eines d'investigació i regular, "per exemple, l'actuació policial encoberta a la xarxa, un dels principals instruments d'aquestes organitzacions".

Fernando Reinares, investigador de Terrorisme Internacional al Reial Institut Elcano, recorda que la reforma legal del 2010 "va introduir tipus penals nous que, si haguessin existit abans, podrien haver evitat atemptats com el de l'11-M". "Espanya", opina, "està en inferioritat de condicions respecte a països de l'entorn per a investigacions contra el gihadisme. Plantejo que sigui possible fer escoltes o enregistraments per decisió administrativa. La policia es queixa que quan fa falta culminar una investigació seria bo facilitar i agilitar aquests mecanismes". "Espanya està en desavantatge a l'hora de judicialitzar proves procedents de fonts d'intel·ligència que sovint no s'accepten. A més, seria necessari que es considerés vàlida com a prova la declaració d'imputats davant la policia".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_