Selecciona Edició
Connecta’t

La gamba de Palamós recupera la seva talla

Els mateixos pescadors van impulsar restriccions després de detectar, el 2005, una disminució en el pes d'aquest crustaci

Gamba de Palamós. Ampliar foto
Gamba de Palamós.

La gamba rosada (Aristeus antennatus), la captura estrella de les barques d'arrossegament de Palamós, recupera la seva talla. Després d'anys amb presència de molta gamba petita i mal pagada, l'esforç dels pescadors d'aquest port recull els seus fruits. El Pla de gestió pioner basat en criteris biològics, econòmics i ambientals que apliquen oficialment des de fa dos anys i en la pràctica des de fa sis, està donant resultat.

El 2014 van pescar sis embarcacions menys i les captures van descendir un 30%, no obstant això la facturació es va tancar amb 3,1 milions d'euros, pràcticament igual que l'any anterior. Ha augmentat la talla de les captures i amb ella els ingressos. La flota que es dedica a la gamba a Palamós serà l'única que amarrarà les seves barques durant dos mesos. L'any 2005 els pescadors d'aquest port de la Costa Brava van detectar una caiguda de les captures i una disminució de la talla de les gambes, la qual cosa minvava notablement els seus ingressos. Sospitant d'una possible sobreexplotació de la pesca d'aquest crustaci, els mateixos pescadors van consensuar impulsar una sèrie de mesures per revertir aquesta situació. Tot i que van començar a posar-les en pràctica el 2008, no va ser oficialment fins fa dos anys quan la pesquera de Gamba de Palamós es va començar a gestionar mitjançant un Pla de gestió específic establert pel text legislatiu Orden AAA/923/2013, de 16 de maig per la qual es regula la pesca de gamba rosada amb art de fons en determinades zones marítimes properes a Palamós.

Aquesta pesquera, pionera en la cogestió pesquera d'arrossegament del Mediterrani, té una vigència de 5 anys (2013-2018), s'aplica sobre els 17 vaixells dedicats a la gamba amb port base en aquesta localitat del Baix Empordà i regula l'activitat en 7 caladors. La regulació té dos objectius fonamentals, d'una banda ajustar l'esforç pesquer de la flota al recurs de gamba i per una altra minimitzar l'impacte ambiental sobre el fons marí. Per aconseguir cadascun d'aquests objectius es van marcar unes mesures concretes, entre elles la reducció del temps permès de pesca de 12 a 11 hores, la veda de 2 mesos a l'any, la progressiva reducció de la capacitat pesquera de la flota en un 20% en el moment de finalitzar el Pla – que ja s'ha superat amb escreix- i la limitació de l'activitat pesquera en els caladors susceptibles de tenir una sobreexplotació més gran i una presència de crustacis juvenils.

Per reduir l'impacte sobre el substrat marí, han estat més selectius a la xarxa per evitar agafar gamba petita i a més estan provant diferents tipus de portes per a les embarcacions d'arrossegament per “deixar de llaurar” el fons. Amb un menor impacte ambiental i un estalvi energètic més gran. El 70% de la flota de Palamós és d'arrossegament.

Les mesures introduïdes en la pesca d'aquesta espècie aporten un doble benefici. D'una banda permeten deixar en el mar els exemplars petits i assegurar captures per al futur, i per una altra faciliten la pesca dels de talla mitjana o gran, que són els inclosos en la marca Gamba de Palamós, els més ben valorats i pagats. El president de la confraria Francesc Benaiges, assegura que capturar gambetes genera “un doble perjudici per als pescadors”. D'una banda les gambes més petites són també més barates, cosa que es tradueix en menys beneficis per al pescador i per una altra, “capturar-les perjudica el futur de la pesca perquè els exemplars d'aquesta mesura encara no es reprodueixen i poden posar en perill la supervivència d'aquesta espècie”, indica.

La confraria de Palamós va ingressar el 2014 uns 9,5 milions d'euros per la subhasta de peix i marisc a la llotja, 1,2 milions d'euros més que l'any anterior. D'aquests, 3,1 van correspondre a les captures d'aquest preuat crustaci, que representa de mitjana anualment entre un 30 i un 50% del total de la facturació. Malgrat haver-se desballestat 6 vaixells i haver disminuït les captures de 141 tones el 2013 a 98 el 2014, els ingressos han estat pràcticament els mateixos en els últims dos anys.

Per a Benaiges és clar, els ingressos han aconseguit mantenir-se gràcies a l'augment de la talla de la gamba capturada. “Afortunadament, cada vegada pesquem menys gambeta i més de mitjana, de gran i d'extra, que té molt més valor”, assegura. El 2014 la pesca de gambeta es va reduir respecte a l'any anterior en 33 tones i es va augmentar en 4 tones la de gran i en 2 la d'extra.

Els arrossegadors de la resta de ports gironins que també pesquen gamba només faran un mes de veda, i amb dificultats, ja que la parada biològica de 2013 la van cobrar a finals de l'any passat i encara se'ls deuen les ajudes de 2014. Roses, Llançà i el Port de la Selva pararan del 6 de febrer al 8 de març i Blanes del 18 de febrer al 20 de març. Tot i que al Port de la Selva les gambes representen de forma destacable un 70% del total de captures, el president de la confraria, Manel Perelló manté que cada port és diferent, “tenim un mar diferent”. “Al Cap de Creus tenim una veda natural, el mal temps fa que uns 30 dies a l'any no puguem sortir a pescar”, assegura.

A l'actualitat a la Costa Brava queden uns 80 vaixells d'arrossegament que donen feina a uns 450 mariners. En els últims 10 anys la crisi que afecta aquest sector, que ha sofert de forma directa l'elevat preu del petroli, ha portat al desballestament uns 25 vaixells.