Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Parar l’agressió

Europa ha de considerar l'opció arriscada d'armar Ucraïna per frenar Moscou

La situació insostenible a l'est d'Ucraïna, amb una guerra no declarada que ha costat des de l'abril passat 5.000 morts i 1.200.000 refugiats, ha d'arribar a la fi tan aviat com sigui possible. El suport de Moscou amb armes —tant lleugeres com pesades—, subministraments i en ocasions homes als rebels prorussos, que s'han aixecat contra el Govern de Kíev, és inacceptable. Per no parlar de l'annexió il·legal de la península de Crimea, una violació flagrant de les fronteres europees incompatible amb les normes més elementals de convivència civilitzada entre nacions.

És lloable l'actitud decidida dels mandataris europeus, i en particular de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande. Tots dos han volgut subratllar la gravetat del moment viatjant personalment a Kíev i Moscou per trobar vies d'entesa que detinguin un conflicte que està posant en risc la pau a tot Europa.

Cal destacar que no han volgut intervenir perquè Europa no és neutral en el conflicte i té clar qui és l'agressor i qui, l'agredit. Tal com, encertadament, s'ha recalcat aquesta setmana, tant des de Brussel·les com des de Washington, la integritat territorial d'Ucraïna és innegociable. Aquesta és una idea que convé deixar molt clara a Vladímir Putin que, quan parla del conflicte, es refereix únicament a l'est d'Ucraïna, donant per fet que ningú qüestionarà ara la seva invasió arbitrària de Crimea.

Tanmateix no hi ha el mateix consens occidental a l'hora d'establir quines noves mesures cal prendre enfront de l'agressió. Les sancions econòmiques adoptades fins ara s'han mostrat eficaces perquè han fet efecte a l'economia, però no han bastat per frenar la intervenció de Rússia en el conflicte. L'intent d'incrementar aquestes sancions ha topat amb el bloqueig del nou Govern grec que, en una actitud irresponsable, ha volgut empantanar la via de pressió pacífica més important sobre Moscou.

A aquest fet cal sumar-hi que augmenten les veus, especialment a l'altre costat de l'Atlàntic, que consideren necessari apujar un esglaó el nivell d'advertiment a Putin i dotar l'Exèrcit ucraïnès d'armes amb les quals, almenys, pugui fer front al potent i inesgotable armament rus que posseeix la guerrilla separatista. Es tracta d'un pas molt delicat, que exigeix un sentit de la responsabilitat alt perquè pot tenir conseqüències perilloses.

Però la discussió és legítima. Moscou ha d'entendre que Europa parla de debò. El simple fet que Europa i els Estats Units no tanquin la porta a aquesta opció per endavant converteix la mateixa discussió en un arma diplomàtica. Putin ha de saber que ha creuat moltes línies vermelles i que no pot continuar actuant a Ucraïna de manera tan agressiva i amb tanta impunitat.