Selecciona Edició
Connecta’t

Els gihadistes fan servir xarxes de tràfic de persones per tornar a Europa

Un informe policial alerta sobre la proliferació de màfies i calcula entre 30.000 i 100.000 els “militants” que s'han unit a l'Estat Islàmic des de la UE

Espanya s'ha convertit en un punt d'assentament de màfies de tràfic de persones que fan servir excombatents gihadistes per tornar a Europa. Els “militants” europeus que es van allistar en les files de l’Estat Islàmic es camuflen ara entre els refugiats que fugen de la guerra de Síria i utilitzen les rutes creades per les màfies —i Espanya com a plataforma— per tornar a colar-se als seus respectius països d'origen. Així ho recull un informe elaborat per la Secció Operativa de Falsedats Documentals de la UCRIF (Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals) a finals del 2014, abans dels atemptats de París. El document assenyala tres vies d'entrada principals: africana, sud-americana i europea. Els excombatents retornats —la majoria amb experiència en l’ús d'armes i explosius— constitueixen una de les principals preocupacions antiterroristes dels governs europeus.

Les rutes de tornada dels excombatents. ampliar foto
Les rutes de tornada dels excombatents.

L'èxode massiu de persones pel conflicte bèl·lic ha significat “la proliferació d'organitzacions de tràfic d'éssers humans que, aprofitant l'ús de documentacions falses o falsificades, estan introduint milers de persones en països europeus”, recull l'informe. I alerta: “La problemàtica s'agreuja si tenim en compte que, usant les mateixes xarxes, es facilita l'entrada amb documentació falsa a excombatents europeus que s'han desplaçat a lluitar a Síria i l’Iraq a favor de l’Estat Islàmic (EI) i que estan en busca i captura per diferents estats (Espanya, França, el Regne Unit, etcètera), així com membres o cèl·lules de l'EI que poguessin creuar les nostres fronteres per actuar en l'entorn europeu creant el terror”.

Es facilita l'entrada amb documentació falsa a excombatientes

L’“amenaça” subratllada per aquest informe, que xifra “entre 30.000 i 100.000 els “militants” procedents d’Europa que s'han unit al califat d’Abu Bakr al-Baghdadi (líder de l’EI), és doble: la proliferació de màfies de tràfic de persones davant l'èxode de civils i “l’entrada d'elements terroristes i la tornada d'excombatents europeus usant les mateixes xarxes”.

Tres principals vies de tornada: africana, sud-americana i europea

P.O.D.

- Ruta terrestre des de África. La freqüenten immigrants d'ètnia kurda que “mai demanen asil i s'inscriuen en el CETI [Centre de Estancia Temporal de Inmigrantes] de Melilla a l'espera de ser traslladats a la Península per les autoritats espanyoles”. Les investigacions policials han revelat que “aquestes persones no compten amb recolzo en el territori espanyol” i que, “usant l'ajuda econòmica que els brinda la Cruz Roja i els seus propis recursos, es desplacen amb autobús o ferrocarril fins a Francia o Alemania”. “No s'ha detectat organització criminal alguna assentada en España”, diu l'informe. Aquesta ruta africana té una segona modalitat de menor incidència: les persones que arriben fins a Mauritania i des d'allí intenten embarcar amb documentacions falses cap a Canarias per després arribar a la Península, o bé intenten accedir directament des d'aeroports marroquins (Casablanca) cap a España. La documentació que empren sol ser legítima, amb visats falsificats. “Últimament es registren nombrosos casos de visats alemanys falsificats”.

- Amb escala brasilera. Els immigrants (sirians i iraquians principalment) són portats amb avió. La ruta fa escala en Brasil, Perú o Venezuela, previ pas per Grecia o Turquía i amb destinació final en España. En ocasions s'han detectat escales en África. El perfil de les persones que usen aquesta via d'entrada és diferent del de les quals usen la ruta africana. No són d'ètnia kurda, són de major nivell econòmic i cultural i utilitzen organitzacions assentades en España que els gestionen el viatge, com la desmantellada en Madrid al novembre. Paguen pel trajecte entre 6.000 i 10.000 euros per persona. L'abonament d'aquesta quantitat els dóna dret als passatges de l'avió, l'estada i l'allotjament als països de trànsit (en ocasions són escales de diversos dies) i a successius intents si són detectats abans d'arribar a España. “Si en intentar accedir a territori nacional són detectats, sol·liciten la protecció nacional, en ser perseguits als seus propis països. I una vegada reben l'asil es desfan del document que acredita aquest tràmit i auxiliats per l'organització assentada en España es traslladen a Francia o Alemania”.

- Des de Asia oriental. Els qui usen la ruta europea (sobretot des de Afganistán o Pakistán) viatgen amb un passador que s'encarrega d'allotjar-los i mantenir-los durant el viatge. Porten documentació falsa o legítima amb visats falsificats. Abans d'accedir a España es desfan de la documentació falsa i, després, “després de pernoctar en Bilbao, Madrid, etcètera”, reben una altra —també falsa— del Regne Unit, que és la seva destinació final.

Diverses operacions dutes a terme per la Secció Operativa II de la UCRIF conclouen que el benefici econòmic obtingut per aquestes organitzacions és “incalculable”. El novembre passat, la policia desmantellava una xarxa de sis persones establerta a Madrid —però amb ramificacions a Turquia i l’Amèrica Llatina— dedicada a introduir persones procedents de Síria a Espanya. I l’informe esmentat assenyala el següent: “Les investigacions han permès determinar que, tan sols en un mes, aquest grup de sis persones de nacionalitat libanesa i iraquiana ha fet transaccions econòmiques de més de 100.000 euros”. I afegeix: “La destinació final d'aquests diners no està determinat però es pressuposa que una part serveix per finançar l’Estat Islàmic”.

Segons els investigadors, es tracta de “un negoci més lucratiu que el tràfic de cocaïna”. Els traficats —l’ONU calcula que a finals de setembre 200.000 persones ja havien creuat per les fronteres de Turquia i el Líban— paguen entre 6.000 i 10.000 euros pel llarg viatge, que acostuma a tenir escala a Atenes o Istanbul. En aquestes ciutats, se'ls proporciona la documentació falsa, abans d'embarcar a l'avió que els portarà al centre o al nord d’Europa, ja sigui fent escala a l’Amèrica Llatina o directament al Regne Unit. Els passaports falsificats, “manufacturats a Grècia o Turquia, que és el Seven 7 dels documents falsos” —en paraules dels agents—, sovint tenen nacionalitat grega, turca o israeliana, o del Regne Unit si el destí final és aquest país.

Les demandes d'asil de ciutadans sirians s'han disparat. Segons les dades de l’ONG d'ajuda al refugiat Accem —que sempre adverteix del risc de criminalitzar la gent que fuig de les guerres— i de Eurostat, ja en 2013 van ser 50.470 les sol·licituds en tota Europa, d'un total de 434.000. Xifra que situava Síria en primer lloc com a peticionari d'asil. A Espanya, el 2013 van ser 725 (d'un total de 4.485) les sol·licituds de ciutadans d'aquest país, el triple que l'any anterior, i el 2014 han pujat a 1.510, més del doble. Síria ja era el 2013 el segon país en peticions d'asil a Espanya després de Mali. D'altra banda, a Alemanya la tensió es desfermava al desembre per l'onada de peticions, unes 200.000, també principalment de ciutadans sirians.

La major part de les persones procedents d'aquests països en conflicte en surten per tres vies. Una d’africana, que és fonamentalment terrestre i que culmina al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) de Melilla. Una altra de sud-americana, que fa escala a Turquia o Grècia, passa per Sud-amèrica i aterra a Espanya per dirigir-se a altres països del nord d’Europa. I una tercera d’europea, que culmina al Regne Unit, però que fa escala en altres països europeus.

Les organitzacions mouen més diners que el contraban de cocaïna

L'informe conclou que “la quantitat d'organitzacions criminals d'aquest tipus establertes a Espanya encara s’ha de determinar”, però reconeix que s'han detectat moviments en aquest país amb connexions europees.