Selecciona Edició
Connecta’t

Biografia de la tonyina que va viatjar set anys amb una espia al ventre

Un túnid marcat al País Basc i capturat a Malta va viatjar set anys i mig entre Europa i Amèrica

La tonyina pescada.
La tonyina pescada.

Hi ha peixos, també, que retornen al seu origen, on van néixer. Una tonyina vermella que feia dos metres i pesava 160 quilos va ser capturada a Malta, set anys i mig després de ser pescada i marcada electrònicament al País Basc, davant Zarautz.

Durant més de quatre anys l'animal va portar actiu al ventre un aparell espia, un arxiu que va registrar dades sobre la seva vida i en va detallar les rutes estacionals d'emigració, especialment les anades i vingudes entre l'Atlàntic europeu i l'americà i el Mediterrani finalment. També va gravar la temperatura de l'aigua, la intensitat de llum i la profunditat a la qual anava durant 1.593 dies, mentre la pila i el programa eren actius.

És coneix així la seva vida "juvenil" fins a la maduresa per a criar de la tonyina, espècie supercapturada i cotitzada. Amb vuit anys, i en la seva edat reproductora, el peixot va arribar al Mediterrani, on segurament va néixer, i el van capturar per encerclament al sud de Malta. Casualment. I el van arrossegar dins l'ormeig quadrat, tira a tira, fins la gàbia de xarxes per engreixar tonyines, a la granja marina Adj Tuna.

Feia 155 quilos més i gairebé un metre i mig més de quan el van mesurar i el van punyar per ficar-li l'aparellet amb antena al ventre. Els experts que han generat la informació, l'Azti, un centre tecnològic plataforma de ciència i negocis lligada a Tecnalia, subratllen que és el cas de màxima durada de registres d'una marca electrònica a un peix: l'empelt tecnològic va durar en actiu quatre anys i mig.

La tonyina, dita cimarrón, dels gegants, va ser marcada l'agost del 2007 a Zarautz, durant una campanya europea de marcatges. Retrobar un peix amb el senyal és molt difícil, diuen els experts, i molt més amb un llibre de rutes de gairebé cinc anys.

L'exemplar va habitar a la mar més gran i va creuar l'oceà Atlàntic dues vegades. Va passar l'hivern a la costa nord-americana i l'estiu, a l'europea. La ruta final cap a la Mediterrània va ser el viatge de maduresa a la recerca de la reproducció. El golf de Biscaia és zona de migració de juvenils. Els exemplars d'un any provenen de la Mediterrània i van a l'Atlàntic a alimentar-se.

Els experts entenen que es constata l'existència de dos estocs diferenciats de la tonyina roja de l'Atlàntic: un que es reprodueix a la Mediterrània i un altre que ho fa al golf de Mèxic, però tots dos es mesclen en aigües atlàntiques, on s'alimenten. Fins als dos anys, l'animal es va desplaçar al centre de l'Atlàntic Nord durant l'hivern, i posteriorment va retornar al golf de Biscaia a l'estiu. Amb tres i quatre anys, el peix va travessar l'oceà Atlàntic per passar l'hivern a la costa nord-americana, i després d'això va retornar a la costa europea sense entrar a la Mediterrània.

Quan la van tornar identificar per la marca, en la recaptura dins de la granja marina, hi havia una observadora de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) que va recollir les dades de la recaptura i la marca electrònica.

És la primera vegada que es recupera una tonyina vermella juvenil marcada que hagi romàs en llibertat més de set anys. El major període anterior era el d'un exemplar juvenil capturat després de cinc anys en llibertat i aquella marca-arxiu va recollir informació durant poc més de tres anys.

El marcatge de l'exemplar trobat a Malta el van dur a terme científics d'Azti a bord del vaixell d'esquer viu Nou Horitzó Obert, en projecte de la Unió Europea i els governs basc i espanyol, en un programa de recol·lecció de dades de la població. El projecte es va realitzar en cooperació amb investigadors de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) de Santander, segons la nota oficial de l'Atzi.