Selecciona Edició
Connecta’t

Un derelicte d’Aiguablava amagava una àmfora única al Mediterrani

La inscripció de la peça permet identificar el cèlebre ‘oleum dulce’ romà

La copa de cristall romana trobada al derelicte Aiguablava VI.
La copa de cristall romana trobada al derelicte Aiguablava VI.

Experts del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han localitzat en un dels derelictes enfonsats a la cala d’Aiguablava de Begur un àmfora única fins ara al Mediterrani. En la seva paret porta inscrit en tinta negra el contingut, oleum dulce. Aquest descobriment, que ja s'ha publicat en la comunitat científica, permet aclarir un doble misteri. D'una banda, quin tipus d'oli contenien les àmfores de tipologia Dressel 20 parva, ja conegudes, i, de l’altra, com es transportava l'oli de cuina utilitzat per elaborar algunes receptes romanes. L'última campanya en aquest jaciment ha permès recuperar altres peces úniques, com una copa de cristall, un cistell per treure aigua o l'anell del capità amb un segell per lacrar contractes.

“La importància de la cala d’Aiguablava és que constitueix una parada específica en la navegació per travessar el cap de Begur”, assegura el director de CASC, Gustau Vivar. Ha destacat la dificultat que representa travessar-lo durant un temporal, tot i que el cap de Creus s'endugui tota la fama. Segurament aquesta és la causa per la qual hagi estat històricament un ancoratge per a les embarcacions de cabotatge, que s'hi han refugiat durant els temporals de tramuntana i llevant. Cinc vaixells es van enfonsar en aquesta aigües braves, tres dels quals eren romans.

Però l'excepcionalitat de l'emplaçament, estudiat des del 2006, la determina la localització de les restes d'aquestes naus. L'Aiguablava V, del segle II aC, transportava àmfores procedents d’Itàlia i l’Aiguablava I, de l’I aC, exportava vi de la costa catalana cap a Narbona. No obstant això, en aquesta campanya d'excavacions 2014, l'última que es farà de moment en aquest ancoratge, el protagonista ha estat el derelicte conegut com Aiguablava VI, de finals del segle II dC. Un violent temporal el va enfonsar a uns tres metres de profunditat. El seu carregament, interessant segons els arqueòlegs per la seva “heterogeneïtat”, el formaven productes de diferents punts del Mediterrani. Cal destacar la localització d'àmfores de la Bètica, unes amb oli i unes altres amb saladures, àmfores africanes, gregues i del sud de França amb vi i un carregament de teules.

Entre tot això brillen amb llum pròpia dues àmfores que s'han conservat en perfecte estat amb un titulus pictus (estampació) escrita en la seva paret. En una d’aquestes peces, única per  aquest sol fet, es pot llegir en tinta negra Oleum dulce”. "És la primera vegada que es troba el contingut d'aquest tipus d'àmfora, molt coneguda, però que fins ara no sabíem què portava; sabíem que era oli, però no sabíem de quin tipus ni per a què servia", ha explicat el responsable del CASC. “L’oleum dulce és molt fàcil de trobar en els textos en llatí referents a receptaris de cuina romana”, concreta. La segona àmfora porta inscrites en tinta vermella les inicials OD, i “la gran sort”, segons l'expert, ha estat “trobar la inscripció sencera, perquè simplement amb això no podíem desxifrar-ne el significat". D’àmfores d'aquest tipus, n’hi ha moltes a Roma, “però cap hi va arribar amb la tinta conservada, així que podem dir que per entendre Roma s'haurà de passar per Aiguablava”, manté.

La campanya també ha permès trobar una rara copa de cristall

Una altra “meravella” localitzada en aquest derelicte ha estat una copa de cristall amb decoració de fils serpentiformes incolors que podria ser de finals del segle II aC. Es tracta de la primera trobada submergida en aigües del litoral català. Els experts creuen que s'ha conservat perquè el vaixell es va capgirar, la càrrega li va caure a sobre i van quedar-hi espais lliures. Per Vivar, “aquesta peça va tenir la gran sort de quedar-se entre els espais per conservar-se en perfecte estat durant segles”.

Els arqueòlegs també han localitzat un cistell, “una peça extraordinària” en estat “excepcional” que segons Vivar servia per buidar l'aigua que entrava al vaixell. És un dels pocs localitzats al Mediterrani d'aquesta època, i està en procés de conservació. També s'està tractant un anell amb un petit segell amb una decoració d'una figura humana representada en pasta de cristall. Possiblement era propietat del capità i s'utilitzava per lacrar i tancar contractes. A més, la localització d'una moneda del segle 166 dC ha permès establir la cronologia del vaixell.