Selecciona Edició
Connecta’t

Un hotel avalat per Jordi Puig funciona des del 2001 sense llicència

El Port Sitges Resort ocupa un espai per a mariners i el seu amo és un soci del germà del conseller d'Empresa

L'hotel Port Sitges Resort, al port de la localitat.
L'hotel Port Sitges Resort, al port de la localitat.

Un hotel avalat per Jordi Puig –germà del conseller d'Empresa de la Generalitat, Felip Puig– funciona des de fa 14 anys sense llicència al port de Sitges. L'empresari Francisco Valverde, soci de Jordi Puig, és el propietari de l'establiment, que acumula un deute milionari i ha gaudit de la connivència de les Administracions. Valverde ha estat també investigat per blanqueig de capitals per les seves relacions amb Jordi Puig en un cas que instrueix el jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona.

El Port Sitges Resort és l'establiment més gran del port d'Aiguadolç. Té 48 habitacions i serveis de tot tipus en un dels ports esportius més selectes de Catalunya. Es va inaugurar el juny del 2001 i des de llavors ha operat sense llicència hotelera. El Tribunal Suprem va condemnar Valverde el 2012 a pagar 1,4 milions d'euros per deutes que manté amb el port, sentència que aquest mes de gener l'Audiència de Barcelona ha obligat a executar, per segona vegada, mitjançant un concurs de creditors.

Sitges va adjudicar l’enderrocament d’una part de l’hotel a una empresa del seu gestor

Aquesta és la història d'un serial judicial i administratiu que dura des de fa més de dues dècades, quan es van produir els primers impagaments. Valverde va adquirir el 1988 el solar més gran del port d'Aiguadolç. L'espai va ser qualificat per a instal·lacions d'ús esportiu, en les quals podien pernoctar “mariners en trànsit”. L'hotel Port Sitges Resort va obrir les portes el 2001 després d'una sol·licitud de llicència hotelera a la Direcció de Ports de la Generalitat, que va ser denegada, més tard recorreguda i actualment encara continua en tràmit.

L'Ajuntament de Sitges va concedir el 1999 a Valverde la llicència d'obres per a un edifici que tenia totes les característiques d'un hotel. El Departament de Territori, el titular del qual és Santi Vila, ha declinat comentar el cas perquè argumenta que el negoci és responsabilitat administrativa municipal. Malgrat la posició pública de Territori, la Direcció General de Ports segueix els fets com a supervisora del port i fins i tot ha imposat dues sancions a l'hotel per l'ús indegut de la llicència esportiva. L'última multa va ser el 2007, de 120.000 euros. Valverde la va recórrer i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va donar en aquest cas la raó: l'ús de l'espai no és abusiu i la llicència ocupacional per a mariners té una interpretació flexible.

El germà de Felip Puig és soci de l’empresari en una constructora

El primer revés judicial rellevant per a Valverde va arribar el 2004: el TSJC va sentenciar a favor dels veïns de la urbanització d'Aiguadolç, que van denunciar l'hotel perquè superava la mida legal i els tapava les vistes al mar.

Una part de l'edifici havia de ser enderrocat, segons el TSJC. La sentència va ser recorreguda per Valverde i pel mateix Ajuntament, però el tribunal va acabar sentenciant de manera ferma el 2014. Sitges va executar la sentència el gener passat com a responsable subsidiari perquè Valverde es va negar a dur a terme l'enderrocament, que va tenir un cost de 339.000 euros. L'empresa triada per l'Ajuntament per executar l'obra és Cubiblok, propietat de Miguel Miñarro, directiu de l'actual gestora de l'hotel i soci de Valverde. Elena Redondo, regidora d'Urbanisme i presidenta de CDC de Sitges, ha respost les preguntes d'aquest diari que era “la primera notícia” que tenia dels vincles de Cubiblok amb Valverde. “Hi havia tres ofertes i vam triar la millor”, diu.

Redondo admet que no pot explicar per què l'hotel no ha aconseguit la llicència pertinent: “És complicat. Conflueixen moltes normatives, de l'Estat, de la Generalitat, municipals, i la cosa s'ha anat allargant”. Els advocats de Valverde anuncien per la seva banda que denunciaran l'Ajuntament per danys i perjudicis valorats en quatre milions d'euros. L'hotel argumenta que el municipi va autoritzar l'ampliació feta el 2001.

Només hi ha dos hotels a Catalunya amb llicència per operar en ports: el Vela de Barcelona i l'Atenea de Mataró. La llei de costes de l'Estat “prohibeix edificacions destinades a residència o habitació en zones de servei portuàries”, encara que poden fer excepcions en casos d'interès general.

Des del 2003 i fins a l'actualitat, Port Sitges Resort no ha pagat ni les quotes de serveis comunitaris ni l'IBI al port d’Aiguadolç. En total deu 1,4 milions d'euros, segons el port. El Tribunal Suprem, després de múltiples recursos, va dictar el 2012 que la propietària de l'hotel havia de pagar el deute i un jutjat de primera instància va ordenar el concurs de creditors. Valverde va recórrer la decisió mentre negociava una quitació del 50% amb el port d'Aiguadolç. L'acord es va signar davant notari el 2013 amb Jordi Puig Godes com a avalador de Valverde.

Jordi Puig, germà de Felip Puig i imputat per blanqueig de capitals, és soci de Valverde en la constructora Diner Hotels. Una de les proves que va presentar la policia el 2014 van ser diversos pagaments a una immobiliària de Puig per valor de 80.000 euros per part de Beach Ibérica. Aquesta empresa va ser gestora de l'hotel de Sitges i la signant de la quitació avalada per Puig. Aquest va atestar l'estiu del 2014 que aquests diners eren per a una gestió d'assessorament en un complex que Valverde operava a Múrcia. Pocs mesos més tard, Puig va confessar davant el jutge que havia utilitzat Beach Ibérica per desviar a favor seu uns fons procedents de l'estranger.

L'advocat de Valverde, Adolfo Rubio, explica que el seu client no ha pagat al port “per rebel·lió contra els poders fàctics que li volen fer pagar el que els dóna la gana”. Rubio assegura que els gestors del port volen quedar-se amb l'hotel. Valverde va denunciar el 2011 davant el TSJC el pla especial del port perquè considera que és arbitrari i està ple d'irregularitats. El contenciós està pendent de sentència.

Albert Bertran, president del port d'Aiguadolç, és partidari de tenir un hotel a les seves instal·lacions perquè aporta visitants i ingressos. “En cap cas volem que l'hotel sigui nostre”. Bertran afirma que ha intentant que hi intervinguin la Generalitat i de l'Ajuntament, sense èxit. “Ens hem sentit desemparats. Amb els diners que ens deu, el port podria haver caigut en la fallida”.