Selecciona Edició
Connecta’t

El deute grec i la Borsa d’Atenes cauen després de la decisió del BCE

Les borses europees arrenquen la sessió a la baixa i l'euro resisteix

Monitor a la Borsa de Madrid. EFEArxiu
Monitor a la Borsa de Madrid. EFE/Arxiu EFE

El rebuig dels inversors al deute grec s'ha disparat als mercats després que el Banc Central Europeu (BCE) decidís tallar el finançament al país. L'interès que s'exigeix als títols sobirans grecs el matí d'aquest divendres ha augmentat en els bons a 10 anys (d'un 9,6% a un 10,4%), a cinc anys (d'un 13% a un 14%) i sobretot a dos anys (d'un 15,9% a un 17,9%).

Les borses europees han començat la sessió a la baixa, sobretot la de Madrid i Milà, amb descensos superiors al 1% al cap d'un quart d'hora d'activitat. El parquet grec sí que ha tingut un daltabaix: un 5,7% prop de les 10 del matí. L'euro, de moment, resisteix el cop i puja un 0,21% i es canvia per 1,136 dòlars.

El BCE va anunciar ahir a la nit que deixarà d'acceptar el deute públic grec com a garantia per a la banca, cosa que de facto significa tallar d'arrel el finançament del país i pressionar per a un nou rescat, quan semblava que el nou Govern grec trobava una via política per a l'acord. L'organisme que dirigeix Mario Draghi deixa oberta l'opció d'unes línies de finançament d'emergència més cares i restrictives (ELA, per a les sigles en anglès), a les quals tres grans bancs grecs ja hi han recorregut, segons va informar Reuters aquesta setmana.

L’auge de partits com Podem no deixa gaire marge per ser indulgent amb Grècia, segons Barclays

El que costi vendre deute grec al mercat secundari –on es compren i venen títols ja emesos en el seu moment– condiciona molt qualsevol subhasta de bons del Tresor, tal com es va mostrar ahir en la col·locació de lletres, que va tenir la demanda més baixa des del 2006. El diferencial d'interès entre els bons grecs i els alemanys, la prima de risc, se situa aquest matí en els 1.006 punts bàsics (10 punts percentuals), en contraposició amb els 931 d'ahir.

La qüestió és si el càstig als valors grecs s'estendrà a la resta de la zona euro. La prima de risc espanyola, prop de dos quarts de deu del matí, se situava en els 112 punts bàsics, amb la rendibilitat del bo en l'1,4%.

Per als analistes de Barclays, "l'acord entre el Govern grec i la UE segueix sent possible, però la possibilitat d'una sortida de Grècia de la zona euro és clarament més alta ara que el 2012". en aquesta línia, "l'auge de partits radicals a Europa, com Podem a Espanya,  no deixa gaire marge als polítics europeus per ser indulgents amb les exigències gregues".

De moment, tal com explica José Luis Martínez Campuzano, estratègia de Citi, "la reacció oficial grega a la decisió d'ahir de l'ECB és de calma. De fet, el seu Ministre de Finances considera que no suposa un desenvolupament negatiu per al sector financer nacional. L'ELA té un cost de finançament d'1.55% davant del tipus oficial de 0,05%".

MÉS INFORMACIÓ