Selecciona Edició
Connecta’t

Del dibuix al més enllà

Pixar explica el procés de creació de ‘Toy Story’, ‘Ratatouille’ i altres pel·lícules d'animació en una exposició per celebrar el seu 25è aniversari

Una de les escenes de la pel·lícula 'Ratatouille' de Pixar. Ampliar foto
Una de les escenes de la pel·lícula 'Ratatouille' de Pixar.

Buzz Lightyear no diu allò de “Des de l'infinit... al més enllà!” i el xèrif Woody no et deixa anar "què hi ha de nou, amic?”. Però gairebé. Almenys no costa res imaginar-s'ho en veure els prototips en forma d'escultures d'argila o els primers esbossos d'aquests personatges de la trilogia Toy Story en l'exposició Pixar, 25 anys d'animació. Una mostra, al CaixaForum, fins al 3 de maig, que explica precisament el procés de creació i producció de la companyia, pare de l'animació íntegrament per ordinador.

Amb força curiositats, com els primers esbossos del xèrif Woody amb cert aire picassià —amb uns ulls molt separats en una cara angulosa—, que va ser finalment desestimat fins a aconseguir una cara amb trets més suaus i concordes amb un personatge que és la joguina preferida a Toy Story. O el detall del motlle de Rémy, la rata que fuig dels embornals de París convençuda de tenir ànima de gran xef i personatge central de Ratatouille, un altre de les populars pel·lícules de Pixar. O el procés de dibuix dels ulls de cadascun dels cotxes que intervenen a Cars.

El primer esbós

de Woody, de ‘Toy

Story’, tenia

aire picassià

La primera etapa va ser amb el nom comercial de Lucasfilm el 1979, on van desenvolupar el sistema per renderitzar una escena. Les possibilitats del cinema animat digitalment van créixer a partir del 1984 amb el fitxatge de John Lasseter, un creatiu format a la factoria Disney i, poc després, quan Steve Jobs va comprar part de Lucasfilm i va crear pròpiament Pixar. D'aquesta època és el primer curtmetratge, El sueño de Red, al qual van seguir pel·lícules tan populars i guanyadores de desenes de premis com la trilogia Toy Story (la primera va ser el 1995), Monsters (2001), Buscant en Nemo (2003), Els invencibles (2004), Cars (2006) i Ratatouille en 2007, entre d'altres.

“És un treball llarg i complex, molt més del que sembla en el resultat de les pel·lícules”, explicava Elyse Klaidman, directora de Pixar University i comissària d'una mostra que té un llarg recorregut des que es va exhibir per primera vegada al MoMA de Nova York el 2005. L'exposició dóna una idea del procés creatiu, que té tres eixos: personatges, món i història. I un inici que sempre passa pel dibuix: “Els ordinadors no creen l'animació per ordinador, de la mateixa manera que un llapis no crea l'animació en el llapis. El que crea l'animació per ordinador és l'artista”, és una de les màximes de Lasseter, el director creatiu de Pixar que treballa en un despatx pres per desenes de les seves criatures. A Pixar estan convençuts que l'animació tridimensional encara pot desenvolupar-se més. Però, de moment, el procés de creació s'inicia amb les idees que es plasmen en desenes de dibuixos —que després es reprodueixen en escultures d'argila— i que són les que armen el guió, després el guió il·lustrat en blanc i negre, la seva plasmació en digital, la introducció del color, el disseny dels personatges, decorats, la realització de maquetes i el so.

CaixaForum mostra objectes, dibuixos i vídeos de les pel·lícules

Les pel·lícules són d'animació, però recreen espais i escenaris que existeixen. Un procés previ que fa l'equip d'investigadors de Pixar, que de vegades recorre llocs agradables, com els restaurants de luxe de París per a Ratatouille, o les muntanyes rocoses del sud-oest americà que serveixen d'escenari per a les curses de Cars, o entorns menys desitjables, com els abocadors que ambienten Wall.e.

L'exposició comprèn 402 peces entre dibuixos, maquetes, vídeos i instal·lacions i el visitant pot veure's immers en l'Arstcape, una experiència audiovisual que permet entendre el procés del dibuix fet a mà fins al resultat final. I un curiós zoòtrop, el centenari aparell (1867) que donava la sensació de moviment i animació en fer girar ràpidament una seqüència d'imatges fixes dins d'un cilindre. Al zoòtrop de Pixar els que giren són els personatges de Toy Story, amb el xèrif Woody muntant el seu cavall i altres amics.