Selecciona Edició
Connecta’t

“Exhortem el diàleg amb tots aquells que lluiten per una església oberta”

Més de 700 intel·lectuals signen una carta contra el veto de l'Arquebisbat de Barcelona a la xerrada del teòleg progressista Juan José Tamayo, el 15 de gener

El teòleg Juan José Tamayo. Ampliar foto
El teòleg Juan José Tamayo.

“Exhortem Vostra Excel·lència a no renunciar al diàleg amb tots aquells que lluiten i donen la seva vida per una església oberta als signes dels temps”. Un grup de 733 intel·lectuals i professionals ha signat una carta de suport al teòleg Juan José Tamayo, després del veto de l'Arquebisbat de Barcelona a la conferència El missatge d'Ellacuría amb motiu del 25è aniversari del seu assassinat, el 15 de gener passat. La xerrada de Tamayo, catedràtic de Teologia de la Universitat Carlos III de Madrid, s'havia de celebrar a l'església de Sant Medir del barri barceloní de la Bordeta. Davant la prohibició, els organitzadors van decidir fer-la a un local d'Esquerra Republicana al carrer veí d'Olzinelles.

El director de la Càtedra de Filosofia i Ciències de les Religions de la Carlos III va dedicar aquest acte a presentar el llibre Ignacio Ellacuría, Utopía y Teoría Crítica. L'obra, que Tamayo, defensor de la Teologia de l'alliberament i molt crític amb la jerarquia catòlica, ha dirigit al costat de Luis Alvarenga, professor de Filosofia de la Universitat Centreamericana del Salvador, recull les aportacions de diversos acadèmics sobre la figura del jesuïta basc Ignacio Ellacuría, un dels pensadors que va desenvolupar la teologia de l'alliberament. Ellacuría, professor de la mateixa institució d'ensenyament, va ser assassinat per militars salvadorencs el novembre de 1989.

En la carta els signants denuncien la “prohibició”, per part de l'Arquebisbat de Barcelona d'acollir la conferència. Sostenen que “la repressió de teòlegs progressistes, en particular de teòlegs i de teòlogues de l'alliberament” no té cabuda en el papat de Francesc. Els signataris emmarquen el veto dins de “les tendències que pretenen contrarestar el procés d'obertura en curs de l'Església catòlica”, al mateix temps que exhorten l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, a “no renunciar al diàleg amb tots aquells que lluiten i donen la seva vida per una església oberta als signes dels temps”.

Entre els intel·lectuals que donen suport a la iniciativa hi ha prestigiosos escriptors espanyols com Laura Freixas, Almudena Grandes, Luís García Montero i el premi Cervantes José Manuel Caballero Bonald; el filòsof italià Gianni Vattimo; i estudiosos de la religió com el teòleg de l'alliberament Leonardo Boff i la pensadora feminista Mary Hunt. També participen en el manifest periodistes com Pilar del Río, presidenta de la Fundació José Saramago; Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique i Joaquín Estefanía, exdirector d'EL PAÍS; a més de líders sindicals com Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, secretaris generals d'UGT i CCOO.

Boaventura de Sousa, director del Centre d'Estudis Socials de la Universitat de Coímbra (Portugal) i Teresa Toldy, coordinadora d'O Policredos, l'Observatori de la Religió a l'Espai Públic d'aquesta institució universitària, són els promotors de la missiva, a la qual s'han unit pensadors i professionals de 35 països. "L'acte de l'arquebisbe va en contra de la feina del papa Francesc, que celebra la vida d'aquells que van ser màrtirs de l'Església Catòlica", explica l'acadèmic portuguès. De Sousa posa com a exemple de la política del papa la "beatificació de l'arquebisbe salvadorenc Oscar Romero", que es va significar en la defensa dels drets dels pobres i que va ser assassinat per l'extrema dreta d'aquell país.

Els signants sostenen que “la repressió de teòlegs progressistes” no té cabuda en el papat de Francisco

Una relació “de més de 10 anys” uneix De Sousa i Tamayo. “Vaig ser un dels primers que va ressenyar les seves obres”, explica el teòleg espanyol, que afegeix que l'estudiós portuguès l'ha convidat a classes i cursos de la Universitat de Coimbra. Un vincle semblant l'uneix amb Toldy, que qualifica com “la teòloga feminista més important de Portugal”. “Ella em va convidar per a la posada de llarg de l'associació de teòlegs portuguesos”, explica l'estudiós de la religió.

Un portaveu de l'Arquebisbat nega que es vetés la presentació del catedràtic de Teologia de la Carlos III. “No hi havia un veto com a tal. Vam recomanar que no es fes [la xerrada] dins de l'Església, i que es fes en un recinte parroquial diferent”, explica, al mateix temps que assegura que es va recomanar el trasllat perquè se celebrés la conferència “en un espai adequat al contingut de la presentació”. “No és la primera vegada que això passa. Ja es van fer presentacions semblants el 2011 i 2012”, afegeix. Tamayo ho nega: "El rector Enric Subirà [de l'església de Sant Medir] va afirmar que la prohibició va ser taxativa".

És la tercera vegada que l'Arquebisbat de Barcelona veta una conferència del teòleg. L'última, el 2012, Tamayo també havia escollit la parròquia del barri de la Bordeta com a lloc de la trobada, i, davant el bloqueig de l'autoritat eclesiàstica, va traslladar la trobada en el local d'ERC al carrer d'Olzinelles. Aquest assegura que el veto a la xerrada del 15 de gener va ser un intent de “reduir a l'oblit una figura com Ignacio Ellacuría”,  personatge clau de la teologia de l'alliberament.

MÉS INFORMACIÓ