Obama resisteix les pressions per entregar armes a Ucraïna

L'escalada bèl·lica a l'est d'Ucraïna col·loca Barack Obama davant d'un dilema. El president dels Estats Units i el seu equip debaten si mantenir l'estratègia de sancions econòmiques contra Rússia pel seu paper desestabilitzador a Ucraïna o obrir un nou front amb el lliurament d'armament a l'Exèrcit ucraïnès per a la lluita contra els separatistes prorussos.

Els partidaris de la segona via esgrimeixen que les penalitzacions han fet efecte en l'economia russa, però no han dissuadit el Govern de Vladímir Putin de donar suport militarment als separatistes ni n'han frenat les ànsies expansionistes. Els defensors de la primera opció –fins ara majoritaris a l'Administració– al·leguen que un suport militar directe dispararia la tensió i evocaria el clima de confrontació de la guerra freda.

Fins ara, el demòcrata Obama ha estat partidari d'una resposta cauta i coordinada amb la Unió Europea. A finals de desembre, va signar una llei del Congrés que li permet ampliar les represàlies a Rússia i concedir ajuda militar letal a Ucraïna, però va declinar fer-ho per les “circumstàncies” del moment. “No crec que fos savi per als Estats Units o el món veure un conflicte militar entre els EUA i Rússia”, va dir el president en una entrevista emesa diumenge per la cadena televisiva CNN, en la qual va defensar la pressió diplomàtica com la millor via contra Moscou.

No creiem que la resposta a la crisi a Ucraïna sigui simplement lliurar més armes” Ben Rhodes, viceassessor de seguretat de la Casa Blanca

Fonts oficials, citades per mitjans nord-americans, van dir aquest dilluns que l'Administració analitza la possibilitat de proporcionar armes a Ucraïna dins del ventall d'opcions en la seva estratègia contra Rússia. Però un dels assessors més propers a Obama va subratllar que aquesta possibilitat té ara com ara poc recorregut. “Seguim creient que la millor forma d'influenciar els càlculs de Rússia és a través de sancions econòmiques”, va dir el viceassessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Ben Rhodes, en declaracions a la CNN. “No creiem que la resposta a la crisi a Ucraïna sigui simplement entregar més armes”.

No obstant això, el fet que hi hagi deliberacions evidencia la frustració en el Govern per l'evolució del conflicte. El temps incomoda: s'acosta el primer aniversari de la invasió russa de la península de Crimea i la calma no s'ha restablert després de set rondes de sancions dels EUA i la UE i diversos acostaments diplomàtics amb Moscou. És una frustració estesa a Washington: creixen les veus al Congrés i de destacats ex-alts càrrecs demòcrates i republicans que pressionen Obama perquè autoritzi el lliurament d'armes a Kíev, que ho sol·licita des de fa mesos.

Una d'aquestes veus és la de John Herbst, que va ser ambaixador dels EUA a Ucraïna entre el 2003 i el 2006, durant la presidència de George W. Bush i les protestes prodemocràtiques de l'anomenada Revolució Taronja. “Mentre les seves agressions [de Putin] li donin victòries fàcils, no té cap motiu per parar. Li hem de donar una raó per parar i per això hem de donar armes a Ucraïna”, esgrimeix en una entrevista amb EL PAÍS a la seu d'Atlantic Council, un laboratori d'idees de Washington del qual és analista des de l'abril passat.

Un grup de destacats ex-alts càrrecs polítics i militars demanen que els EUA entreguin armes a l’Exèrcit ucraïnès per dissuadir Rússia en el seu suport als separatistes

Herbst –que el 2010 va posar fi a 31 anys de servei diplomàtic al Departament d'Estat, que van incloure etapes a Rússia i a l'Àsia Central– és un dels vuit autors d'un informe, presentat aquest dilluns, que advoca perquè l'Administració d'Obama concedeixi armament i equipament militar a Ucraïna per valor de 1.000 milions de dòlars anuals fins al 2017.

El paquet inclouria llançamíssils amb finalitats defensives, drones de vigilància, vehicles armats i radars que detecten foc enemic. Un 70% de les baixes de les forces ucraïneses són causades per l'impacte de míssils i bales, segons el document. Fins ara, els EUA han proporcionat al voltant de 300 milions de dòlars en ajuda militar no letal a Ucraïna, incloent-hi cascos, armilles antibala, mantes, vehicles i radars.

L'informe demana que els artefactes que proporcionarien els EUA puguin ser operats plenament per l'Exèrcit de Kíev. L'objectiu és evitar que hi hagi tropes nord-americanes o de l'OTAN en territori ucraïnès, cosa que dispararia la tensió perquè semblaria un conflicte directe entre Occident i Rússia. Els autors creuen que si els EUA prenen la iniciativa, el Canadà, el Regne Unit, Polònia i els països bàltics podrien lliurar també armes a Ucraïna.

Mentre les seves agressions [de Putin] li donin victòries fàcils, no té cap motiu per parar. Li hem de donar una raó per parar i per això hem de donar armes a Ucraïna” John Herbst, exambaixador dels EUA a Ucraïna

Alguns dels autors presentaran aquesta setmana el document al vicepresident dels EUA, Joe Biden, segons revela Herbst. És un altre senyal que l'Administració està oberta a analitzar canvis en la seva estratègia. Biden va visitar Ucraïna a l'abril i al novembre, i és el principal interlocutor de la Casa Blanca amb el Govern ucraïnès. El secretari d'Estat, John Kerry, viatja dijous a Kíev. Aquest mateix dia es reuneixen a Brussel·les els ministres de defensa de l'OTAN. I dilluns, Obama es veurà a Washington amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, la seva interlocutora en aquesta crisi.

El document està promogut per Atlantic Council i dos think tanks més, Brookings Institution i Chicago Council on Global Affairs. Entre els signants hi ha Michele Flournoy, una ex-alt càrrec del Pentàgon de les últimes dècades i que va sonar per ser la nova secretària de Defensa d'Obama; James Stavridis, comandant suprem de l'OTAN entre el 2009 i el 2013; i Ivo Daalder, ambaixador dels EUA a l'Aliança Atlàntica durant el mateix període. Completen l'elenc Strobe Talbott, número dos del Departament d'Estat als anys noranta; Charles Wald, comandant adjunt del Comando Europeu de l'Exèrcit entre el 2002 i el 2006; Jan Lodal, ex-alt càrrec a la Casa Blanca i el Pentàgon als anys seixanta i setanta; i Steven Pifer, ambaixador a Kíev entre el 1998 i el 2000.

L'informe argumenta que només si el Kremlin percep un alt cost en les seves accions a Ucraïna buscarà una solució pacífica. Moscou nega les acusacions europees i nord-americanes que proporciona armes i entrenament als rebels prorussos. “Putin té molta por de les baixes. Si proporciones un suport militar seriós a Ucraïna el risc de baixes [russes] creix i això és molt perillós per a la seva posició política. És dissuasiu”, addueix Herbst. “La gent russa no vol que els seus soldats lluitin i morin a Ucraïna. Així que si hi ha més baixes serà difícil d'amagar per a Putin”.

L'exambaixador no creu que el lliurament d'armes dispari la tensió, sinó que és la millor manera de rebaixar-la. “El Kremlin ja ha escalat la seva agressió a Ucraïna quatre o cinc vegades. I això sense que Ucraïna rebés cap gran suport militar”, afirma. “Però, encara que augmentés [la tensió], no seria dolent per a nosaltres perquè les seves ambicions [de Putin] van més enllà d'Ucraïna. Si aconsegueix amb un baix cost els seus objectius a Ucraïna, això l'encoratjarà a fer alguna cosa provocativa en altres països, com a Moldàvia, Geòrgia, Kazakhstan o fins i tot els estats bàltics”.