_
_
_
_
_

El turisme de negocis genera més de 87 milions d’euros a Girona

Les administracions volen augmentar el volum de viatgers de congressos i convencions

El turisme de negocis va tenir un impacte econòmic de 87,6 milions d'euros a la província de Girona el 2014. Durant aquest any es van arribar a celebrar 560 esdeveniments, entre congressos i jornades, que van tenir un total de 68.135 participants, majoritàriament homes entre 35 i 54 anys que s'hi van estar una mitjana de tres dies. Aquestes i altres dades les recull el primer estudi sobre el turisme de negocis que s'ha realitzat a les comarques gironines i que ha presentat aquest dimarts el Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Un dels objectius és créixer en aquest sector, altament rendible i desestacionalitzador, ja que la província només té una quota del 2% d'aquest segment en el conjunt de l'Estat.

Segons l'estudi encarregat a Insetur pel Costa Brava-Girona Convention Bureau, que reuneix el Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona i les tres cambres de comerç de la província, dels 87,6 milions d'euros, 60,8 milions provenen de l'activitat directa i la resta, 26,7 milions, de la indirecta. Del total de 560 esdeveniments, el 60% eren jornades, cursos o seminaris; el 20%, convencions i incentius, i l'11%, congressos. Més de 1.600 llocs de treball estan vinculats a aquest tipus de turisme, 494 per via indirecta.

El director general del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Ramón Ramos, que ha recordat que “no hi havia cap treball que permetés conèixer l'oferta i la demanda d'aquest sector empresarial, i que quantifiqués econòmicament el seu impacte en la demarcació de Girona”, ha assegurat que “es tracta d'un sector altament rendible i desestacionalitzador, i que interessa perquè té capacitat d'atreure un turisme d'alt poder adquisitiu”.

L'estudi, que tenia per objectiu radiografiar la situació actual del sector del turisme de negocis a les comarques de Girona, es va encarregar per planificar les futures estratègies promocionals i comercials que s'impulsaran en diferents mercats durant els pròxims anys.

De les conclusions de l'estudi es desprèn que el turisme de negocis a les comarques de Girona se situa entre l'1% i el 2% del turisme de negocis estatal, cosa que segons Ramos mostra que “és un tipus de producte amb moltíssimes possibilitats de créixer”, i més si es considera l'elevada presència de visitants de la pròpia demarcació, per sobre de l'estatal. Aquest any s'espera fer un salt qualitatiu després d'haver signat un acord amb Barcelona per participar en accions conjuntes. Ramos, que ha recordat que la capital catalana es troba entre les cinc destinacions més importants del món en el turisme de negocis, s'ha mostrat esperançat que Girona pugui beneficiar-se de la seva proximitat a la capital catalana i pugui treure profit de les seves característiques específiques.

Quant al perfil del turista de negocis, la franja d'edat es troba entre els 35 i els 54 anys. El 47% procedeix de Catalunya, el 32%, del mercat internacional i el 21%, de la resta de l'Estat. La durada de l'estada de l'assistent a la demarcació de Girona és de 3,15 dies, lleugerament superior a la mitjana catalana, situada en 3,06 dies, i molt clarament per sobre de la mitjana estatal, de 2,32 dies. El 80% dels assistents s'allotgen en hotels de quatre estrelles, l'11%, en hotels de tres estrelles, un 3%, en allotjaments extrahotelers.

En dades quantitatives, l'estudi situa en 733,2 euros de mitjana la despesa realitzada per l'assistent en tres dies a la demarcació. La dada revela un perfil de despesa inferior a la mitjana de les ciutats d'Espanya amb menys de 200.000 habitants. La quantitat aportada es distribueix en partides com ara la inscripció a l'esdeveniment, l'allotjament, restauració, transport, oci i compres.

Pel que fa a la distribució territorial d'aquestes activitats de negocis, el volum més important d'esdeveniments es concentren a les comarques del Gironès –al Palau de Congressos de Girona– i al Baix Empordà –en hotels. Dels esdeveniments que s'organitzen en hotels, continua destacant el Baix Empordà, seguit de l'Alt Empordà i la Selva. A la Garrotxa es van fer sobretot en espais singulars.

El 73% d'aquests esdeveniments van tenir lloc en hotels, per davant de palaus de congressos, universitat i espais singulars, i els establiments hotelers han estat el principal motor de l'activitat. Malgrat això, destaca que el 60% del total dels participants es van reunir en auditoris i palaus de congressos de la capital, amb més capacitat que la resta d'emplaçaments.

L'informe també fa notar que els factors de la competitivitat del turisme de negocis de la Costa Brava i el Pirineu són l'entorn i el preu, i que la destinació ha de trobar la seva especialització per dedicar els recursos i els esforços en la millora de l'oferta i la promoció a centrar-se en pocs mercats objectiu.

De les activitats complementàries que més realitzen els participants al territori, predomina la visita a la ciutat de Girona, (49%), seguida per un segon bloc encapçalat per activitats gastronòmiques (23%), compres (17%), i cultura i oci (16%), en un concepte més general.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_