Selecciona Edició
Connecta’t

Projecte Castor: Les veus que ningú va voler escoltar

L'alcalde d'Alcanar denuncia que va faltar informació

Manifestació a Alcanar contra el magatzem de gas Castor.
Manifestació a Alcanar contra el magatzem de gas Castor.

Mariano Suñer es va sobresaltar un dia d'agost del 2007 quan va veure al diari un anunci oficial que deia que una part de les seves terres a Vinaròs (Castelló) serien ocupades per la planta terrestre del magatzem submarí de gas Castor, situat davant de Vinaròs i Alcanar (Montsià). “Va ser ell qui ens va alertar”, explica Evelio Monfort, representant de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, col·lectiu que ha abanderat la lluita contra el Castor.

La història del magatzem és la de com un projecte que en el seu moment es va considerar estratègic per Espanya va eludir analitzar en detall els seus perills mediambientals. Ara, un jutjat de Vinaròs investigarà si l'Administració i la promotora, Escal UGS, filial d'ACS, hòlding presidit per Florentino Pérez, va cometre prevaricació ambiental per no haver analitzat el risc sísmic del projecte. La causa s'ha obert amb nou càrrecs i funcionaris del Govern socialista imputats i responsables d'Escal UGS.

Moltes veus van advertir de possibles terratrèmols, però les seves peticions van quedar en l'oblit. La interlocutòria d'obertura de diligències les recorda perquè considera que durant el procés d'avaluació ambiental es va posar de manifest el risc una sismicitat induïda i, tot i que es va demanar a l'empresa que ho estudiés, l'“advertiment i requeriment” van ser “obviats” amb el “consentiment” de l'Administració. 

La normativa ambiental va quedar en un segon pla, segons el Coamb

“Per desgràcia, el que vam denunciar ha passat”, diu Monfort. Entre el setembre i l'octubre del 2013, quan es va començar a injectar gas al magatzem submarí, es van produir mig miler de terratrèmols, alguns van superar el nivell 4 de l'escala de Ritchter. L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, recorda que van demanar incorporar al procés informes sobre la possibilitat de terratrèmols. “La informació va brillar per la seva absència”, denuncia. També la Plataforma va al·legar. “Ens van contestar dient que l'empresa no ho veia necessari perquè no era una zona problemàtica”, diu Monfort. La Generalitat i l'Observatori de l'Ebre també van alertar del perill si s'injectava gas al dipòsit submarí.

El periodista Jordi Marsal, autor del llibre Castor: la bombolla sísmica, afirma que Escal UGS va superar 42 permisos i requisits ambientals. Cap incloïa l'estudi sísmic. “Els advertiments de les institucions científiques i entitats socials van ser minimitzades i rebutjades només a partir dels arguments de l'empresa, que assegurava que no hi havia perill”, explica Marsal. L'empresa rebutja fer declaracions. El seu president, Recaredo del Potro, va manifestar al programa 30 minuts de TV-3 que, segons la norma espanyola, no era obligatori fer l'estudi: “Esclar que estudiem les falles de risc (…) No pensem que tinguem cap responsabilitat. Va ser una coincidència (que apareguessin falles)”.

“Hi ha peticions en l'estudi d'impacte ambiental i després no hi ha un informe sobre això. I això és excepcional; que hi hagi peticions tan clares i aquest tema no s'estudiï ni es prevegi”, explica Josep Escarrà en nom del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya. Apunta que “en cap moment” es va tipificar el risc de sismes. “Pot ser que l'empresa ho estudiés, però si no apareix en la declaració d'impacte ambiental no compta (a nivell judicial)”, aclareix. Pel Col·legi, la clau és que el Castor es va considerar altament estratègic per al país. “I en aquests casos la normativa ambiental queda en un segon pla”. assenyalen.

Deu anys per exigir responsabilitats

lorena ortega

El Govern va deixar el Castor en hibernació mitjançant el Reial Decret 13/2014 de 3 d'octubre passat, que va aprovar compensar Escal UGS amb 1.350 milions per abandonar el projecte. Aquesta quantitat la pagaran els usuaris de gas amb un recàrrec a la seva factura. El text deixa a Enagás la realització dels estudis sobre la seva seguretat. Si hi ha perill es desmantellarà la planta i si és viable s'iniciarà un altre procés de concessió. Enagás ha de lliurar al Ministeri d'Indústria un informe que acrediti l'estat de les instal·lacions, el grau de compliment de la normativa i les inversions a realitzar per corregir les deficiències.

El decret fixa un termini de deu anys per exigir responsabilitats a Escal UGS per “vicis o defectes” en la seva execució o per “accions i omissions” que es posin de manifest en la propera dècada. En aquest cas es fixarà un pagament que serà ingressat al sistema gasista, que també ingressarà les indemnitzacions “derivades de les responsabilitats que, per l'atorgament de la concessió d'explotació o l'operació de l'emmagatzematge subterrani de gas poguessin reconèixer-se en procediments administratius o judicials”.