La Comissió de la Dignitat reclama ‘papers’ de l’Arxiu Militar d’Àvila

El 31 de gener va fer dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional que legitimava el procés de restitució dels documents catalans que van ser traslladats a Salamanca al final de la Guerra Civil. Dos anys després el litigi encara no s'ha acabat, sinó que continua l'intercanvi d'acusacions entre el Ministeri de Cultura i la Generalitat per incomplir la llei, i s'afegeixen nous elements de litigi que, sens dubte, afegiran nous elements d'enfrontament. L'últim l'ha donat a conèixer avui la Comissió de la Dignitat, l'entitat que des del 2002 ha lluitat pel retorn dels documents. Es tracta ni més ni menys que part del fons de la documentació de la Generalitat republicana que està dipositada a l'Arxiu Militar d'Àvila.

La documentació, el parador de la qual es desconeixia fins fa poc, ha tingut una història molt viatgera. El Govern català que va partir a l'exili a París es va endur bona part de la documentació. Davant del perill d'ocupació nazi d'Europa i, en concret, de França, l'expresident Josep Tarradellas es va quedar una part que va amagar amb ell a la localitat de Saint Martin-le-Beau i que el 1980 va passar a formar part del fons Tarradellas de l'Arxiu de Poblet. La resta, va ser confiscada per les tropes nazis de la Gestapo després de la presa de París el 1940. Després els ocupants la van lliurar a les autoritats franquistes, que la va dipositar a Madrid, al Servei Històric Militar, i el 1993 es va traslladar a l'arxiu d'Àvila, on ha estat tots aquests anys enmig de la documentació militar dels exèrcits.

“Aquesta documentació també ha de ser restituïda a la Generalitat, com la resta de documents seus que es puguin trobar en altres arxius de l'Estat”, han explicat Josep Cruanyes i Antoni Strubell, a la seu de la Comissió de la Dignitat de Barcelona, que asseguren que la Generalitat intervindrà en l'assumpte i farà la reclamació pertinent en breu.

Sense poder precisar el volum total d'aquests documents, l'historiador Jordi Oliva va explicar també que s'ha pogut transcriure l'índex del catàleg que es va fer als anys seixanta del segle passat. Segons Oliva, aquests documents completarien les sèries de la Generalitat que ja han retornat de Salamanca i que es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i a l'arxiu Tarradellas de Poblet.

Cruanyes i Strubell han donat a conèixer també un manifest signat per un centenar de professors, investigadors i intel·lectuals catalans, espanyols i internacionals en què lamenten que 76 anys després de la requisa que va suposar la pèrdua dels papers, el procés de restitució no hagi finalitzat malgrat el que es manté des del Ministeri. També van denunciar l'actitud de l'Estat en incomplir la llei del 2005 i els acords de la Comissió Mixta en retornar el desembre passat només una part de l'acordat per aquest òrgan l'estiu del 2013. “Una vegada més, l'Estat ha mostrat un menyspreu i incomprensió de la necessitat de posar fi i reparar els actes de violència comesos per la dictadura”, van assegurar.

Cruanyes va recordar que, a més, l'Estat ha incomplert el deure de restituir els documents requisats a la resta d'Espanya. “No ha fet cap publicitat perquè les persones i entitats que tenen documents els recuperin, i les dues úniques famílies que els han demanat, la madrilenya de Gonzalo de Reparaz i la d'Ángel Osorio, els ha negat el seu dret”.