Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

L’essencial és créixer

L'eurozona ha d'enquadrar el repte de Grècia en una política general: augmentar la inversió

En la seva primera setmana, el nou Govern grec de Syriza ha emfatitzat els aspectes més aspres de les seves propostes econòmiques davant de la Unió Europea (UE). En el que resulta una lleu correcció –o una simple seqüència de clàssica tàctica negociadora: començar fort i anar destensant–, ja en l'inici dominical de la gira del seu ministre d'Economia, Iannis Varufakis, poden detectar-se alguns signes, encara massa genèrics, d'una voluntat de desglaç.

Ho són les promeses d'assumir les seves responsabilitats financeres. O el reconeixement de l'excés històric de dependència del crèdit aliè. I ho és, sobretot, una certa contenció en el to –ja més propi de la negociació política que d'un ultimàtum– dels contactes públics d'Atenes amb les altres capitals.

L'oportunitat que hi hagi més marge del que hi ha ara –que és escàs– depèn primer de tot que els nous governants perseverin en la tasca de convèncer i aparquin el designi de vèncer: a Europa, tota victòria pròpia implica la derrota d'un altre; l'únic triomf acceptable és el que és beneficiós per al conjunt.

Atenes ha de prendre bona nota dels gestos dels altres. L'aproximació iniciada pels presidents del Parlament Europeu, de l'Eurogrup, del Govern francès, i aviat d'uns altres, implica per a alguns d'ells certs costos polítics. Tots han d'assegurar-se que aquestes passarel·les es converteixin en ponts sòlids. I el més sòlid de tots ha de ser el d'encapsular el repte grec dins d'un èmfasi i una celeritat més alts en la política de creixement ja iniciada per la UE amb els plans de Mario Draghi i de Jean-Claude Juncker: si l'economia creix, el percentatge del deute sobre el PIB (ampliat) es redueix: créixer és el millor fàrmac contra l'endeutament. Tot això sense deixar de canalitzar la urgència de la renegociació específica Grècia-UE, millor segons la pauta incloent esbossada per la Comissió. Per exemple, sobre el mecanisme de la troica, que Berlín no aplaudeix d'entrada, però ja matisa.

França, com faran Itàlia i altres països, no està disposada a donar un cop de mà a Grècia només per interès propi a curt termini. Ja s'han assegurat, amb la recent relectura del Pacte d'Estabilitat, un termini addicional per ajustar el seu dèficit, o més marge per incentivar la inversió. Més aviat pretenen incrementar el pes de l'estímul al creixement en contraposició a la preponderància de l'ajust pressupostari, plantejament convenient per a tots, i que també ha d'afavorir París i Roma.

El pla Draghi d'estímul monetari va en molt bona direcció: caldrà executar-lo de la millor manera possible perquè l'expansió monetària acabi beneficiant a tothom. De la mateixa manera, el prometedor pla Juncker d'inversió de 315.000 milions és susceptible d'aconseguir més impacte si se n'amplia el capital inicial. I la relectura flexibilitzadora del Pacte d'Estabilitat hauria d'ampliar-se per beneficiar molt més la inversió en els països vulnerables amb dèficits excessius. Són els qui més ho necessiten. Grècia, en primer lloc.