Selecciona Edició
Connecta’t

L’Estat paga bona part del cost judicial per la sortida a borsa de Bankia

El BFA, l'empresa pública matriu del grup, pagarà entre el 60% i el 80% del cost de les reclamacions judicials

El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, durant la presentació dels resultats corresponents al 2012.
El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, durant la presentació dels resultats corresponents al 2012.

El Govern espanyol té decidit evitar que Bankia es vegi obligada a ampliar capital per assumir les possibles demandes judicials per la sortida a borsa de l'entitat el juliol del 2011. El pla establert, segons fonts coneixedores de l'operació, és que el holding públic Banc Financer i d'estalvis (BFA), que controla el 62% de Bankia, pagui la majoria de les reclamacions, entre el 60% i el 80% del cost.

Encara no està decidit el percentatge exacte que assumirà l'Estat perquè s'està calculant quin pot ser l'import total de les demandes. S'espera una solució per mitjans de mes. Bankia, que igual que el BFA està presidida per José Ignacio Goirigolzarri, ha suspès la presentació de resultats fins que es coneguin aquests detalls. La incertesa creada davant d'aquesta situació ha fet que l'acció de Bankia caigui un 5,7% en les cinc últimes sessions.

Fonts del mercat també van assenyalar dilluns que es podria seguir un criteri similar al de les preferents. En aquest cas, el Govern espanyol va establir que Bankia pagués 246 milions i tot el que excedís d'aquesta quantitat, ho assumiria el BFA, que hi va destinar uns 1.600 milions.

Dels 3.092 milions que Bankia va captar en la seva sortida a borsa el juliol del 2011, el 60% corresponia als inversors minoristes, per la qual cosa s'estima que el màxim del volum de demandes sigui de 1.855 milions, ja que no s'esperen reclamacions d'inversors institucionals. L'entitat creu que part dels inversors van vendre poc després de la sortida a borsa, per la qual cosa no reclamaran, i d'altres van fer petites compres i no els compensarà assumir els costos judicials.

Els clients que van acudir a l'oferta pública de venda (OPV) de Bankia han perdut el 99% de la inversió. Després de l'informe dels perits del Banc d'Espanya, que va destapar errors comptables, en la mateixa entitat es creu que es multiplicaran les demandes i volen limitar el problema per evitar la incertesa als inversors. Algunes fonts judicials van estimar aquest dilluns que el volum de demandes potencials era d'entre 800 i 1.000 milions.

Segons l'agència Reuters, “els costos del grup BFA-Bankia per les possibles demandes d'inversors minoristes per la controvertida sortida a borsa de Bankia de fa tres anys i mig podrien ser d'entre 300 i 500 milions, segons tres fonts coneixedores de les negociacions”.

El fons de rescat, el FROB, que pertany a l'Estat, és propietari del 100% del BFA. Així doncs, seran els contribuents els que assumiran bona part del cost de les demandes, tot i que no caldrà posar diners addicionals per finançar-ho. El BFA farà front a aquesta contingència amb els seus recursos propis, com va fer en el cas de les preferents. Segons els càlculs inicials, el BFA té marge per assumir aquesta factura sense necessitar una nova injecció de recursos després d'haver rebut 22.424 milions dels contribuents.

El Govern espanyol considera que aquesta solució és la més favorable per a totes les parts, tot i que a curt termini suposi l'assumpció d'un pagament inicial que pot ser important.

Per què no es carrega tot sobre Bankia si va ser l'entitat qui va sortir a cotitzar? La resposta és que si Bankia ha d'ampliar capital per pagar aquesta factura, es generaria una gran incertesa al mercat, amb la possibilitat que no s'arribin a obtenir tots els diners desitjats. També es considera que podrien arribar demandes dels inversors que fa un any van comprar el 7,5% del capital de Bankia perquè no els van advertir d'aquests riscos. Aquesta circumstància podria perjudicar futures col·locacions. El Govern central vol evitar aquests problemes, sobretot en un any electoral, en què Bankia havia de funcionar com un exemple de bona gestió.

Després d'analitzar diverses possibilitats, s'ha arribat a la convicció que cal protegir l'entitat cotitzada, Bankia. Per calcular quin pot arribar a ser l'import de la factura s'està fent un informe sobre les demandes ja presentades davant dels tribunals que sumen una mica més de 100 milions. L'anàlisi consisteix a conèixer a quin tipus d'inversor els jutges han donat la raó per comparar-ho amb tota la cartera i fer una projecció que ajudi a estimar l'import de les possibles reclamacions.

La situació ha generat tensions al consell d'administració de Bankia, que vol evitar veure's implicat en reclamacions judicials. Al banc també consideren que el Govern espanyol ha trigat a prendre una decisió, malgrat que van avisar d'aquests possibles problemes poc després de les declaracions dels perits, a principis de desembre. Bankia suma un capítol més en el seu serial particular.