Els Premis Gaudí viatgen a ‘10.000 km’

La història d'amor i desamor en la distància de l'Alexandra i el Sergi, separats per l'oceà Atlàntic, però units per Internet al llarg de tot un any, va aconseguir alçar-se amb els premis més destacats de la gala del cinema català, els VII Premis Gaudí, el guardó cinematogràfic més matiner de l'any de tot el continent i gairebé del món. Dels vuit guardons per al quals competia aquesta producció dirigida pel debutant Carlos Marqués-Marcet, es va imposar en cinc, tots importants. A part de millor pel·lícula en llengua no catalana, també es va endur cap a casa el guardó amb forma de xemeneia que Gaudí va fer per La Pedrera, el director, els actors protagonistes Natalia Tena i David Verdaguer, i una altra més Marqués-Marcet i Clara Roquet, com a responsables del millor guió.

Amb tot, 10.000 km, que ja s'havia imposat en l'últim festival de cinema de Màlaga enduent-se la preuada Biznaga d'Or l'any passat, no era la gran favorita d'aquesta edició dels guardons catalans. Les més nominades i que partien com a favorites eren El Niño, l'últim i trepidant film de Daniel Monzón sobre el món del narcotràfic que havia aconseguit fins a 15 nominacions (les mateixes que va aconseguir Pa Negre el 2011) va ser al final una altra de les vencedores de la nit en imposar-se als seus contrincants en set premis.

La gran perdedora va ser ‘Stella cadente’, que optava a 13 premis i només en va guanyar dos

Va ser la pel·lícula que més guardons va aconseguir —direcció de producció, actriu i actor secundari, muntatge, música original, fotografia i so—, però cap era dels més significatius. La gran derrotada de la nit va ser la inclassificable i original pel·lícula de Lluís Miñarro Stella cadente, centrada en la figura de l'efímer rei Amadeu de Savoia a l'Espanya de finals del segle XIX, que aspirava a 13 figuretes (era la segona amb més nominacions) i només se'n va emportar dues, direcció artística i vestuari, dos premis menors.

Però sens dubte la gran sorpresa de tota la vetllada, que es va celebrar al Sant Jordi Club conduïda per segon any pel showman Àngel Llàcer, va ser l'última pel·lícula de Maria Ripoll, Rastres de sàndal, basat en el llibre d'Asha Miró que narra el retrobament de dues germanes de Bombai separades després que una fos adoptada. De les vuit nominacions al final només en va aconseguir una: la de millor pel·lícula. Resultat curiós que els 400 membres de l'Acadèmia de Cinema Català atorguessin un dels dos màxims guardons de la nit a aquesta pel·lícula sense reconèixer cap altre aspecte en què competia.

REC 4, que optava a nou premis només se'n va endur dos, tots tècnics (efectes especials i maquillatge). Mortadelo y Filemón de Javier Fesser va ser la millor pel·lícula d'animació; Gabor, millor documental; El corredor, millor curtmetratge i la italiana La gran bellesa, millor pel·lícula europea.

‘El Niño’, amb set premis, va ser la més guardonada de tota la nit

La VII vetllada del cinema català va arrencar a l'hora prevista, pel canal previst, no com l'any passat que una vaga de TV-3 va impedir fer-ho i amb les millors perspectives possibles. Dimecres passat es va signar un acord a tres bandes entre el Departament de Cultura, els productors de PROA i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pel qual es destinarien 25 milions euros —10 d'ells provinents de la polèmica taxa imposada a les operadores d'Internet—. Aquests diners, que es destinaran a la producció audiovisual el 2015, van ser la millor catifa vermella per donar la benvinguda als 1.800 convidats de la nit, entre els quals es trobaven les màximes autoritats catalanes, com el president de la Generalitat, Artur Mas; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Ningú va recordar ahir a la nit altres moments amargs en què la relació entre cinema i política no passaven pel seu millor moment: el 2012 els premis van acabar amb una sonada esbroncada de Mascarell que no va dubtar a assegurar que no li havia agradat gens la gala i que li havien fet un flac favor a tot el sector del cinema català.

Llatzer va cantar, va ballar, es va vestir de núvia, va presentar i va donar pas a tots els que van pujar a l'escenari a presentar premis o a recollir-los —que només tenien 30 segons per agrair-los—. L'actor i director, que no va dubtar a qualificar Mas i Junqueres de duo Pimpinela, va jugar amb l'actualitat política i cultural del país en tot moment i va ser l'artífex d'una gala menys àgil del que s'esperava, va durar més de dues hores.

Entre els moments divertits quan Eduardo Fernández —millor actor secundari per El Niño— es va equivocar i va agrair el seu “goya” i va demanar perdó. Els emotius es van viure quan Maria Ripoll va esmentar l'absent Rosa Novell, nomenada aquest any Acadèmica d'Honor, i quan el director Ventura Pons va agrair en vers el seu premi honorífic: 25 pel·lícules en 50 anys.