Selecciona Edició
Connecta’t

El procés sobre Litvinenko desencadena una guerra freda

La investigació oberta al Regne Unit per l'enverinament de l'exespia rus tiba la relació entre Moscou i Londres

Marina Litvinenko, vídua de l'espia assassinat.
Marina Litvinenko, vídua de l'espia assassinat. Getty

Durant tres setmanes de novembre de 2006 l'exespia rus Alexandr Litvinenko va ser una víctima d'assassinat viva. Per això aquest cas, reobert ara en el si d'una investigació pública a Londres, és extraordinari. Prostrat en el seu llit de mort, amb la ment lúcida mentre la radiació del poloni-210 destruïa implacablement el seu cos, Litvinenko sabia que havia estat assassinat. I va oferir a la policia un minuciós relat en primera persona sobre els últims dies de la vida d'un professional de l'observació, que se sabia perseguit. El destí va voler que l'últim cas sobre el qual informés l'exespia fos el del seu propi assassinat. I la seva versió assenyala un últim culpable: el president rus Vladímir Putin.

L'obertura dimarts passat de la investigació pública sobre la mort de Litvinenko ha tibat les relacions entre Londres i Moscou. El Govern britànic s'havia resistit inicialment al fet que s'obrís un procés d'aquestes característiques per no perjudicar les relacions. Però el juliol de l'any passat, després del refredament entre els dos països per la crisi d'Ucraïna, el Ministeri de l'Interior va decidir autoritzar aquesta investigació judicial independent.

Dimecres passat, en un episodi propi de la guerra freda, dos bombarders Bear russos es van aproximar a l'espai aeri britànic. Avions Typhoon de la Reial Força Aèria van escortar de tornada els aparells russos pel cel del canal de la Manxa, segons fonts del Ministeri de Defensa. Elizabeth Quintana, investigadora d'un centre d'estudis de defensa britànic, va declarar al Daily Mail que la “inusual” intervenció russa pot estar relacionada amb l'inici de la investigació pública sobre el cas Litvinenko. El Ministeri d'Afers Exteriors del Regne Unit va convocar l'ambaixador de Rússia a Londres per demanar explicacions.

Andrei Lugovoi, sospitós del crim.
Andrei Lugovoi, sospitós del crim. AP

Rússia va enviar els seus avions l'endemà que Ben Emmerson, advocat de la vídua, parlés en l'obertura de la investigació pública d'“un acte de terrorisme nuclear patrocinat per un Estat als carrers de Londres”. L'advocat va descriure Putin com “un delinqüent comú disfressat de cap d'Estat”. Emmerson va suggerir que Litvinenko –que treballava per l'MI6 des de 2003, dos anys després que el Regne Unit li oferís asil polític en la seva fugida de Rússia- podria haver estat assassinat per exposar els vincles entre Putin i la màfia russa a Espanya.

Andrei Lugovoi i Dmitri Kovtun, els dos sospitosos de l'enverinament, es troben a Rússia. El jutge Robert Owen, que presideix la investigació pública, els ha convidat a declarar per videoconferència. Però, de moment, el que ha fet Lugovoi, segons Emmerson, és declarar a la ràdio russa dimarts passat que la investigació és una “farsa judicial”.

L'acusació ha descrit aquesta setmana Lugovoi i Kovtun com dos assassins més aviat maldestres, que no tenien ni idea que el verí que transportaven era altament radioactiu i que van fracassar en el seu primer intent d'enverinar Litvinenko. Va ser el 16 d'octubre, en una reunió en una empresa de seguretat privada del centre de Londres. Per motius que es desconeixen, el poloni va acabar vessat sobre la taula, deixant una alta concentració de contaminació radioactiva en una part del tapet verd que la cobria. En aquella ocasió Litvinenko solament va estar exposat a una petita dosi i tot va quedar en uns vòmits a la nit. L'exespia enverinat va descriure Kovtun davant la policia com “un tipus molt desagradable” que li va semblar “alcohòlic o drogoaddicte”.

Seguint les indicacions de Litivinenko, la policia ha rastrejat l'accidentada petjada radioactiva de Lugovoi i Kovtun por Londres i fins als carrers d'Hamburg. Una inesperada i rocambolesca prova introdueix a la trama un cambrer alemany. El 28 d'octubre de 2006 Kovtun va volar amb el seu potet de poloni de Moscou a Hamburg, on havia treballat en un restaurant italià entre 1996 i 2001. La nit del 30 d'octubre, en un saló recreatiu de la ciutat alemanya, va confessar a un excompany del restaurant que se n'anava a Londres a assassinar algú. Segons l'acusació, Kovtun va descriure Litvinenko com “un traïdor amb les mans tacades de sang” i li va preguntar al seu amic si coneixia algun cuiner a Londres perquè tenia “un verí molt car i necessitava que un cuiner el posés al menjar o a la beguda de Litvinenko”. El seu amic va pensar que Kovtun li estava prenent el pèl però, segons l'acusació, li va passar el contacte d'un cuiner.

A la seva arribada a Londres l'1 de novembre, Kovtun va trucar al cuiner a les 11.40, segons l'acusació, però aquest li va dir que estava ocupat. Llavors van improvisar un altre pla: van decidir abocar el poloni en una tetera, en una reunió que van mantenir amb Litvinenko en el bar Pine de l'hotel Millennium. Litvinenko va fer tres o quatre xarrups del te contaminat. Estava fred, segons va relatar a la policia, i no li va agradar el seu sabor. Aquella nit va tornar a vomitar. Vint-i-dos dies després estava mort.