Selecciona Edició
Connecta’t

On són els concursants de ‘Com som’?

El programa de TV-3 dóna el protagonisme als seus convidats a l’hora d’intentar fer brometes

Un moment del programa de TV-3 'Com som'.
Un moment del programa de TV-3 'Com som'.

TV-3 va estrenar dissabte a la nit un concurs en què crida particularment l’atenció que els concursants, dues parelles, en són l’element més secundari. Amb prou feines han d’encertar les preguntes. Les brometes formulàries, els comentaris, la suposada salsa de la cosa la posen els capitans de cada equip, triats per l’emissora, i dos convidats igualment escollits per la casa. Dissabte eren Empar Moliner i José Corbacho. El presentador, Toni Clapés, va fer les preguntes i va administrar les puntuacions. Poca cosa més. Com si s’ho mirés de lluny. I feia bé perquè aquest invent és molt primet. Els seus promotors creuen que tindrà èxit perquè alimentarà la conversa familiar. Potser sí... en el supòsit que la família segueixi junta i davant la tele mitja hora després d’haver començat Com som, que així és diu aquest producte.

Es tracta que els concursants endevinin quins són els hàbits i criteris dels catalans acostant-se al màxim possible a encertar els resultats d’enquestes —“consultes”, no impugnades, en el llenguatge del programa— fetes per al programa, sobre una mostra de mil persones i sobre les més variades i insòlites qüestions. La nit de l’estrena s’havia d’endevinar quin tant per cent de catalans es fan pets davant de la parella, es creuen les notícies, llegeixen les esqueles, prohibirien els correbous o es dutxen cada dia. Moltes, com diuen els seus productors, no s’atreveria a fer-les el CIS. Ni falta que fa.

Seguint la darrera tradició de la casa, es tracta d’un concurs amb uns premis modestos. Fins i tot empipadors. La parella perdedora es va emportar 56 kilos de pomes. La guanyadora: una escapada rural i un joc de tovalloles. L'única habilitat que han de demostrar, llevat d’algunes preguntes sobre coneixements domèstics, és acostar-se als percentatges de les enquestes. És com era El precio justo. Allà s’havia d’endenvinar el preu de les coses i aquí la xifra –de zero a cent- que suposadament reflecteix el que fan els catalans o l’opinió que tenen de si mateixos, segons matemàtiques demoscòpiques.

TV-3 és de les poques eines d’Estat que ja té Catalunya. El problema és que les autoritats rumien fer-la servir per als seus propòsits fins i tot quan es vol fer riure, passar l’estona. El títol d’aquest concurs ja delimita la referència mental permesa: Catalunya i els catalans. “Som com som i així seguirem sent” diu la cançoneta de la sintonia. El format recorda coses de 9 de cada 10 que TVE va emetre sense pena ni glòria l’any 2008. Els productors eren Josep Maria Mainat i Toni Cruz, els mateixos que hi ha darrere de Com som, i el presentador... Toni Clapés.

També es poden trobar semblances amb un programa que té més de vint versions. Es diu, significativament, I Love my country i que, concretament, a la versió britànica de la BBC la premsa va rebregar de valent. Resulta, segons Com som, per exemple, que el 81% dels catalans voldria tornar a néixer a Catalunya. I m’ho crec. Però això només voldria dir que som a un país excepcionalment collonut si una enquesta semblant a Dakota, Galícia o Flandes donés que els seus habitants són menys casolans a l’hora de triar on tornar a néixer.

Al marge que en el futur, si l’audiència hi dóna corda, el programa vulgui saber coses més substancioses sobre un hipotètic caràcter català, la mateixa existència dels percentatges de les respostes ja anul·la qualsevol intent de construir una identitat monocolor. Hi ha catalans que es fan pets davant dels altres i n’hi ha que no, però tots són catalans. I la pregunta , si és que pretén ser picantona, no té res d’extravagant al país d’on era el pare mataroní del gran petòmen francès Joseph Pujol.