L’OTAN reforça el seu desplegament als països bàltics davant el desafiament rus
Els caces europeus van interceptar 144 avions de Rússia el 2014
El cel bàltic s'ha poblat d'avions de guerra. Fins a 16 caces de l'OTAN solquen des de fa mesos l'espai aeri d'aquesta regió europea, minúscula en grandària —poc més d'un terç de la superfície espanyola— però amb un veí molt particular: Rússia. La proximitat de territoris com Sant Petersburg o Kaliningrad i el no gens menyspreable percentatge de població de parla russa repartida per Estònia, Letònia i, en menor mesura, Lituània, converteixen aquesta àrea en la més inerme al desafiament llançat pel Kremlin des que va arrencar la guerra soterrada amb Ucraïna. La vigilància reforçada dels aliats es mantindrà intacta almenys mentre duri la confrontació amb Moscou.
La diversitat geogràfica de l'OTAN crea companys de viatge estranys en aquesta missió de protegir el Bàltic. Una unitat de 115 soldats espanyols s'encarrega, des d'aquest mes i fins a final d'abril, de vigilar Estònia, antiga república soviètica amb 1,3 milions d'habitants. Els militars van aterrar a la base d'Ämari —a 46 quilòmetres de la capital, Tallin— amb quatre Eurofighters destinats a espantar els avions de guerra russos que s'aproximen a l'espai bàltic.
“Normalment vénen de Sant Petersburg i es dirigeixen a Kaliningrad [regió russa enclavada a la UE]. En molts casos resulta perillós perquè no informen del seu pla de vol ni porten encesos els dispositius que permeten detectar-los. Nosaltres mai provoquem, simplement ens hi acostem, els identifiquem i els escortem de tornada al seu territori”, explica el tinent coronel Enrique Fernández Ambel a la base d'Ämari, en un viatge organitzat per l'OTAN aquesta setmana.
Els militars estonians, letons i lituans estan acostumats a rebre forces estrangeres des que es van integrar en l'organització, el 2004. Per evitar que tres Estats tan modests realitzessin costoses inversions en caces, els països de l'Aliança van assumir, de manera rotatòria, la vigilància d'aquest espai aeri davant la possibilitat remota de sofrir un incident amb els seus veïns. Però avui la sensació de risc s'ha disparat i per això els aliats han quadruplicat el nombre d'avions desplegats en el mar Bàltic des de l'annexió russa de Crimea, el març de l'any passat.
L'Aliança ha registrat un augment important d'aquest tipus d'exhibicions aèries russes molt a prop de l'espai europeu. “L'any passat es van produir 144 incidents, dels quals vuit van ser violacions de l'espai europeu. El 2005, els incidents sumaven 31. Els avions russos van armats; els nostres no perquè és una missió de pau”, explica el cap de personal de les forces aèries estonianes, el tinent coronel Riivo Valge. Fonts aliades descriuen com a agressiu el comportament dels avions russos que, gairebé sempre sense infringir les normes, envien un senyal de potència militar als seus veïns europeus.
Una simulació d'aquestes conductes feta a la base d'Ämari mostra que el temps màxim de reacció des que detecten un avió rus en escena no arriba a 30 minuts. En sonar l'alarma a l'hangar, el pilot s'apressa fins a reunir tot allò necessari per pujar a l'Eurofighter i interceptar el caça rus en 15 minuts. Tot un repte per a uns militars procedents de la base de Morón de la Frontera (Sevilla) i poc avesats a treballar amb temperatures de -15 graus.
A més d'utilitzar la protecció que brinda l'OTAN, les repúbliques bàltiques han despertat abruptament de la il·lusió de pau perpètua que les va inundar després d'independitzar-se de l'URSS, el 1991. “Assistim a una forta deterioració de la seguretat i això ha portat el Govern a aplicar les seves pròpies mesures, com elevar el pressupost militar al 2% del PIB o desenvolupar nous sistemes de defensa i de ciberdefensa”, detalla Riga Janis Sarts, secretari d'Estat de Defensa de Letònia.
La presidenta lituana, Dalia Grybauskaite, ja va instar fa uns mesos a duplicar el pressupost militar del seu país i el tinent coronel estoni assegura que les seves forces armades creixen ràpidament. “No esperàvem el que ha passat, però després de 2008 [amb la guerra entre Rússia i Geòrgia] estem més ben preparats mentalment per a alguna cosa així”, assegura Valge sobre l'escalada de tensió.
Els sobrevols prop de l'espai aliat ja han causat algun problema a avions civils, que han hagut de corregir precipitadament la ruta per no topar amb aparells russos. “Són part de les maniobres militars habituals, però hi ha hagut un augment dels vols i del risc. En aquestes situacions es poden cometre errors i això pot col·locar tots dos territoris en una situació de profecia autocomplerta, amb una escalada de la tensió”, adverteix Borja Lasheras, expert de la casa d'anàlisi European Council on Foreign Relations.
Temor a una cinquena columna
Més que la seva proximitat geogràfica, el principal risc d'influència russa en les repúbliques bàltiques és cultural. Al voltant d'un 34% de la població letona, un 30% de l'estoniana i gairebé un 8% de la lituana parlen rus, una característica que els col·loca en l'àmbit que el president de Rússia, Vladímir Putin, considera propi: la defensa dels interessos dels russos, estiguin on estiguin.
Encara que alguns tenen passaport dels països bàltics, una bona part d'aquesta població està discriminada, sense nacionalitat, possibilitat de vot ni accés a determinades professions sensibles com la judicatura, la policia o la diplomàcia. Aquests desavantatges els col·loquen en una posició molt vulnerable davant l'eficaç propaganda russa que transmeten les televisions d'aquest país, que poden veure's en els Estats bàltics. “És veritat que és un risc per a nosaltres, encara que de vegades s'exagera. Per intentar contrarestar-ho, l'OTAN ha obert un centre de comunicació estratègica a Riga”, explica el secretari d'Estat de Defensa de Letònia, Janis Sarts. Sobre el nivell d'adoctrinament rus, Sarts conclou: “Jo vaig viure el període soviètic i en els anys vuitanta no era tan intens com és ara”.
Precisament a Letònia, el partit prorús Harmonia va guanyar les eleccions parlamentàries celebrades l'octubre de l'any passat, encara que no va poder formar Govern per l'oposició de la resta. “En aquests països conviuen els dos discursos: el que advoca per aïllar-los perquè poden convertir-se en una cinquena columna favorable a Rússia o el que demana arribar a acords i integrar-los. Jo crec que és molt millor intentar una plena integració de les minories”, recomana Borja Lasheras, de l'European Council on Foreign Relations.
Encara que en general els tres països tenen més temor que simpaties a l'antic dominador rus, la presència d'elements russos en la quotidianitat d'aquestes repúbliques és molt superior a la que es percep, per exemple, a Polònia, molt més hostil cap a Moscou.
Sobre la firma
