Selecciona Edició
Connecta’t

Sergio Mattarella és el nou president de la República italiana

L'elecció del jutge constitucional, de 73 anys i orígens democristians, suposa un gran triomf polític per a Matteo Renzi

Els senadors, diputats i representants regionals, al Parlament italià.
Els senadors, diputats i representants regionals, al Parlament italià. AFP

Itàlia ja té nou president de la República. El substitut de Giorgio Napolitano al capdavant de la prefectura de l'Estat es diu Sergio Mattarella, té 73 anys, és jutge del Tribunal Constitucional i arrossega una llarga trajectòria política lligada a la Democràcia Cristiana (DC) primer —ja va ser ministre amb Giullio Andreotti durant la Primera República— i a la fundació després del Partit Democràtic (PD), amb el qual va ocupar els càrrecs de vicepresident i ministre al Govern de Massimo D’Alema. Sergio Mattarella, el primer sicilià que s'asseurà al Palau del Quirinal, és també una víctima de la màfia. El 1980, la Cosa Nostra va assassinar el seu germà Piersanti, aleshores president de la regió de Sicília.

El nou president italià, Sergio Mattarella.
El nou president italià, Sergio Mattarella. EFE

L'elecció de Mattarella, proposat pel primer ministre, Matteo Renzi, s'ha produït a la quarta votació. Els 665 vots obtinguts no només han superat amb escreix la majoria absoluta necessària —505 vots dels 1.009 diputats, senadors i representants regionals—, sinó que han suposat a més un gran triomf polític de Renzi. D'una tacada, el jove primer ministre ha assegut al Palau del Quirinal un respectat home de les institucions que intentarà asserenar la vida política italiana, s'ha reconciliat amb l'ala esquerra del PD i, per rematar la feina, ha agreujat encara més la divisió entre els sequaços d'un Silvio Berlusconi en franca agonia.

Com va dir Renzi dijous al matí, quan va presentar la candidatura de Mattarella a l'assemblea del PD, “Sergio, a qui a partir de dissabte podrem anomenar senyor president, és un home de les institucions i de la legalitat. I a més és un home que va viure el dolor durant la temporada de grans crims de la màfia”. Però, també com va dir Renzi aquell dia, Mattarella forma part de la rara espècie de polítics que dimiteixen.

El 1990, sent ministre al govern de Giullio Andreotti, el des d'avui nou president de la República va dimitir com a protesta per l'aprovació d'una llei que atorgava tres canals de televisió a l'imperi mediàtic de Berlusconi. D'aquest fet arrenca un desacord personal, polític i moral que, dues dècades i mig després, el líder de Forza Italia ha intentat venjar sense èxit. El resultat de les votacions demostra que, a més dels vots del PD, del centre polític --inclòs el Nou Centredreta (NCD) d'Angelino Alfano— i del SEL (Esquerra, Ecologia i Llibertat) de Nicky Vendola, Mattarella ha aconseguit vots de Forza Italia, a pesar que Berlusconi va ordenar votar en blanc, i d'alguns dels diputats del Moviment 5 Estrelles (M5S) disconformes amb l'erràtica trajectòria de Beppe Grillo.