A l’atur i amb 6 milions a Suïssa
Un evasor de la ‘llista Falciani’ va percebre gairebé dos anys la prestació per desocupació malgrat que va arribar a tenir cinc comptes opacs a l'HSBC. El fiscal demana vuit anys de presó
De vegades, un fet insòlit fa aflorar els cadàvers que determinades persones guarden sota la catifa. És això, precisament, el que ha passat a Sixto Delgado de la Coba. Aquest enginyer industrial de Las Palmas de Gran Canaria, nascut el 1944, presentava una trajectòria laboral que no aixecava sospites. Va cobrar l'atur durant gairebé dos anys després de deixar el 2000 el seu lloc a la petroliera Repsol, en la qual havia treballat tres dècades i, el 2006, va ser la seva filla la que el va contractar per al seu negoci de turisme rural, en què es va jubilar el març de 2009. Però només tres mesos abans del seu retir, sense que ell ho sabés, es va produir un esdeveniment crucial. L'informàtic francoitalià Hervé Falciani va fugir de Suïssa amb els noms de més de 130.000 presumptes evasors fiscals de l'HSBC de Ginebra. I el de Sixto Delgado de la Coba hi constava. L'enginyer a l'atur tenia cinc comptes en aquesta entitat amb un saldo que aconseguia els 6,2 milions d'euros.
Sixto Delgado de la Coba, enginyer a Repsol, no aixecava sospites
França va enviar a Espanya els 659 titulars espanyols de la llista Falciani. L'Agència Tributària es va dirigir a tots ells per informar-los del seu descobriment i donar-los un termini perquè regularitzessin la seva situació i paguessin el que havien evadit, la qual cosa va permetre a la majoria d'ells evitar una condemna per delicte fiscal. Però De la Coba no va fer cas de l'oportunitat que se li atorgava i va decidir no presentar cap declaració complementària pels diners que, des de 1997, ocultava a Suïssa. Davant la falta de cooperació de l'enginyer, Hisenda li va obrir una inspecció, va portar el seu cas al fiscal i aquest al jutge.
Quan l'Agència Tributària li va oferir regularitzar els diners evadits, no en va fer cas
De la Coba, en realitat, no era el que semblava. La investigació judicial ha destapat una doble situació econòmica —la declarada per ell i la real— que, fins ara, Hisenda no havia advertit. El 2005 i el 2006, els anys en els quals se centren les perquisicions obertes contra ell, l'enginyer va reflectir uns ingressos totals de 15.054 i 37.897 euros, respectivament, a les seves declaracions de l'IRPF, unes quantitats que podrien correspondre's amb les de qualsevol ciutadà de classe mitjana. Però gràcies a la informació subministrada per Falciani, la inspecció va concloure que la quantitat que De la Coba va deixar de pagar en aquests dos anys superava de llarg els 2,8 milions d'euros. Els 6,2 milions que ocultava a Suïssa estaven a nom d'una societat anomenada Polaris Star Limited, de la qual ell era l'administrador, amb la finalitat d'ocultar la seva identitat.
Fins al moment, Hisenda desconeix l'origen de la seva fortuna oculta ja que l'investigat s'ha negat reiteradament a aclarir-ho. En les seves indagacions, els inspectors van descobrir que De la Coba efectuava periòdicament ingressos en efectiu en els seus comptes oberts en bancs espanyols per poder fer front als seus rebuts. Aquests diners no sortien de la resta dels seus comptes, ja que no consta cap retirada de fons, la qual cosa els va portar a confirmar el denunciat per les dades de Falciani: que tenia quantitats no declarades fora d'Espanya.
Objectiu: invalidar la llista
L'estratègia seguida per De la Coba per intentar esquivar la petició de vuit anys de presó que sostenen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat ha estat la de tractar d'invalidar la prova principal de càrrec contra ell: la llista Falciani. De la Coba, que no ha tingut èxit fins al moment, sosté que l'informàtic francoitalià no va obtenir lícitament el seu repertori de defraudadors, sinó que el va robar i per això està sent perseguit per la justícia suïssa.
Aquest argument ja s'ha desestimat pels tribunals en altres casos d'evasors de la llista. La primera sentència d'una audiència provincial sobre un d'ells, dictada el 28 de novembre per la de Barcelona, considera que la seva conducta va ser perfectament legal: les de la llista eren dades secretes, sí, però Falciani els va lliurar a les autoritats franceses competents per investigar els delictes que revelaven. Són els mateixos arguments als quals va recórrer l'Audiència Nacional per denegar l'extradició de Falciani a Suïssa el 2013.
La defensa de De la Coba la porta un dels penalistas més prestigiosos, l'exmagistrat José Antonio Choclán, conegut per la seva labor en múltiples casos de corrupció, com Malaya, Gürtel (en la qual va defensar el presumpte capitost, Francisco Correa) o la trama Púnica. De la Coba ja va ser condemnat anteriorment, el 2006, per un delicte urbanístic. En aquesta ocasió també el va assessorar un primer espasa de l'advocacia, Cristóbal Martell, el lletrat de Messi, l'expresident del Barça Josep Lluís Núñez o del més gran dels Pujol.
La instrucció del cas, que ha correspost al jutjat d'instrucció número 4 d'Alcobendas, ha destapat, a més a més, les immenses propietats immobiliàries de De la Coba, moltes de les quals no constaven al seu nom. La seva residència madrilenya, que pertany a la seva dona, es troba a l'exclusiu barri de La Moraleja. Es tracta d'un pis de 237 metres quadrats en una urbanització amb un jardí privat de 10.000 metres, piscina i pista de tennis. També posseeix un altre immoble de protecció oficial de 200 metres a la plaça Perón de Las Palmas, aquest sí que està inscrit al seu nom i valorat en 147.874 euros. Entre les seves propietats declarades també es troba el celler Hoyos de Bandama, al municipi de Santa Brígida, així com uns altres dos habitatges en aquesta mateixa localitat de Gran Canària.
Però, a més a més, la investigació patrimonial ha permès destapar l'existència d'unes altres 29 finques urbanes i rústiques de la seva propietat en aquest municipi amb un valor total de 910.000 euros. Els investigadors hi van arribar gràcies a les actes notarials per les quals De la Coba es va convertir en el propietari. Vint-i-una d'elles les va heretar de la seva mare, encara que mai les va inscriure al seu nom. La resta procedien d'una compra feta per ell mateix el 2007. Ara, totes elles es troben embargades pel jutjat.
Avui, als seus gairebé 71 anys, Delgado de la Coba s'enfronta a un futur incert. La Fiscalia i la Advocacia de l'Estat demanen vuit anys de presó per a ell i que se li imposi una multa de 17 milions d'euros (el sèxtuple del total defraudat). El Ministeri Públic el considera autor de dos delictes fiscals per no recollir a la seva declaració de la renda els diners dels seus cinc comptes a Suïssa.
Localitzat aquest divendres a les Canàries, De la Coba assegura que no té temps per parlar i no admet preguntes. Evita així explicar per què no es va acollir a l'oportunitat que li va donar Hisenda per regularitzar i que l'hagués deslliurat de la presó. O l'origen de la seva fortuna, encara desconegut. O si considera ètic cobrar l'atur amb comptes milionaris a Suïssa, fet que ara com ara és perfectament legal.
investigacion@elpais.es
