Selecciona Edició
Connecta’t

Els carros davant dels bous

Santiago Vidal agafa embranzida en la cursa de les constitucions catalanes

Santiago Vidal, en la presentació de la seva Constitució catalana.
Santiago Vidal, en la presentació de la seva Constitució catalana. EFE

Oriol Vidal-Aparicio, professor de ciències polítiques a Arizona, admet que el seu projecte de constitució catalana ha suscitat alguna vegada la pregunta de si no està posant el carro davant dels bous. Al seu costat, el jutge Santiago Vidal, autor d’un altre projecte de constitució, assegura que Vidal-Aparicio toca més de peus a terra que ell: “Jo sóc un somiatruites”. A l’altra banda de l’escenari, a l’auditori de l’Ateneu Barcelonès, Sebastià Sardiné, de la sectorial de l’ANC Juristes per la Independència, també elabora el còdex legal. Vidal assegura que redactar l’esborrany de “la carta magna catalana és una oportunitat única”. Única per a ell però també per a l’equip de Juristes per la Independència, per a l’equip de Vidal-Aparicio i fins i tot per a un ciutadà que els ha fet arribar el seu esborrany al web constitucio.cat.

Tothom pot escriure un esborrany de constitució, una altra cosa és si rep el suport de l’ANC, d’Òmnium, de l’Associació de Municipis per la Independència i del Centre Català de Negocis. Aquests quatre genets de la independència són els padrins de les propostes de Vidal i Vidal, tot i que la gran aposta és pel redactat del jutge, consultable i obert per ser debatut a unanovaconstitucio.cat. En aquesta pàgina web apareixen els enllaços a la resta d’esborranys de constitució. Gràcies a això descobreixo que hi ha una cinquena proposta de constitució, la de l’enginyer i exdirigent de CDC Joan Fonollosa.

A l’OTAN amb un llibre i una rosa

A l’escenari, damunt d'una butaca de vellut, han instal·lat un exemplar de les Constitucions de Catalunya del 1704 cobert per una estelada. Vidal, al costat d’aquest pessebre, enumera els punts de la seva proposta. Els relata amb una passió que contrasta amb el tarannà menys emocional de Sardiné i Vidal-Aparicio. El jutge Vidal apunta que Vidal-Aparicio toca més de peus a terra perquè ell, per exemple, és un pacifista radical: “No vull que cap català mori en una guerra. Catalunya no tindrà exèrcit. I quan haguem de negociar amb l’OTAN, aportarem el que els catalans sempre hem aportat: un llibre i una rosa”.

Un país quatrilingüe

Vidal s’esplaia de manera especial amb el tema dels idiomes. La seva proposta és que el català serà l’única llengua oficial del nou estat, tot i que el castellà gaudirà “temporalment” de la cooficialitat. Un cop superat aquest procés de cooficialitat, “tots els ciutadans del nou estat sabran el català, per descomptat la llengua del veí del sud, el castellà, i la del veí del nord, el francès, a més de l’anglès”. Si bé aquest optimisme ha satisfet l’audiència, el punt de la Constitució de Vidal que ha provocat més aplaudiments és quan ha anunciat que el seu text inclou el dret a una renda mínima garantida, “a canvi de fer treballs comunitaris”.

L’única crítica que s’ha plantejat des del públic ha estat per part d’Amadeu Abril, professor associat de Dret a Esade i qui va ser el principal promotor del domini .cat. Abril ha explicat que s’havia llegit les dues constitucions la matinada anterior –les constitucions dels dos Vidal- i ha arribat a la conclusió que tracten amb paternalisme els Països Catalans. El text de Santiago Vidal estableix que Catalunya “es compromet a mantenir els actuals límits territorials, sense perjudici de fomentar els lligams especials amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres Estats.” El de Vidal-Aparicio apunta en el mateix sentit: “Catalunya no aspira a modificar els actuals límits territorials del país, tot i reconèixer els lligams especials amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres països”. Una hipotètica sisena proposta de constitució per part d’Abril seria interessant per desenvolupar millor el concepte legal dels Països Catalans.

La independència, el 2017

La constitució del jutge Vidal és de moment un recull de bones intencions, algunes amb pinzellades de redactat de Tolkien o d’Asimov no gaire específiques, com aquest article 87 sobre les “Relacions de bon veïnatge amb l’Estat espanyol. 2. La república garanteix els drets de tots aquells catalans que, per una o altra raó, vulguin lliure i democràticament conservar les seves relacions personals i col·lectives amb els nostres germans de la península ibèrica.”

La constitució de Vidal-Aparicio és menys èpica i més pragmàtica. Per exemple, no especifica res sobre la moneda catalana. Vidal, somiatruites i optimista, no ho dubta: “Article 89. 1. L’euro és la moneda de curs legal a tot l’Estat català. 2. L’emissió de moneda i bitllets serà competència exclusiva del Banc Central de la república, d’acord amb els criteris i límits fixats pel Banc Central Europeu. 3. La seu permanent del BCC serà la ciutat de Barcelona.”

Al final de l’acte una dona ha preguntat el que tothom volia saber: tots aquests projectes, van junts o per separat? De moment per separat, però el jutge Vidal ha posat data a l’entrada en vigor de la constitució definitiva, l’any que es farà realitat el seu somni de llibres i roses: el 2017.

MÉS INFORMACIÓ