Selecciona Edició
Connecta’t

Una extensa xarxa de 250 locutoris i carnisseries finança la gihad a Síria

Simpatizants de l'EI fan servir la ruta espanyola de la hawala per enviar donatius. Espanya és centre financer de l'islamisme radical

Locutori des del qual es va finançar Al-Qaida. Ampliar foto
Locutori des del qual es va finançar Al-Qaida.

Espanya és uns dels centres financers de la gihad a Síria i l'Iraq, segons alerten informes dels serveis d'intel·ligència i informació espanyols. Una extensa xarxa de 250 locutoris, carnisseries i botigues d'alimentació constitueixen la xarxa hawala que mou sense cap control els estalvis de més de 150.000 musulmans i que s'està aprofitant per enviar donatius a l'Estat Islàmic (EI) i a Al-Nusra, filial d'Al-Qaida.

El circuit secret dels hawaladars és, també, el vidriós conducte pel qual arriben a Espanya des dels campaments del nord de Síria els salaris que els mujahidins espanyols cobren a les katibes (brigades) de l'EI: 800 dòlars els solters i 1.200 els casats, segons asseguren fonts policials. “Alguns estan ajudant les seves famílies i els envien diners. L'EI s'ha convertit, també, en una empresa que paga i dóna feina”, afirma un responsable de la Comissaria General d'Informació de la Policia.

Vora un centenar de joves residents a Espanya, la majoria marroquins, s'han unit a l'EI. Almenys tretze han mort, diversos en accions suïcides que han provocat desenes de morts a les files de l'Exèrcit de Baixar al-Assad. Comandaments de les Forces de Seguretat admeten que ignoren el nombre exacte dels que han viatjat a Síria a fer la gihad. “És impossible saber-ho”, reconeix un responsable.

Els gihadistes envien per aquest canal els seus sous a les seves famílies a Espanya

La secreta xarxa hawala a Espanya la integren al voltant de 300 hawaladars (agents hawala), la majoria pakistanesos, amb oficines clandestines a Barcelona, Tarragona, Lleida, Bilbao, Santander, València, Madrid, Logronyo, Lleó, Jaén i Almeria, i en altres ciutats on la comunitat pakistanesa està molt arrelada. El seu control és “practicamente nul”, segons reconeixen comandaments de la lluita antiterrorista. “Sabem que a través d'aquest circuit s'està ajudant la gihad a Síria”, assegura una agent operatiu.

Aquest sistema de pagament ancestral mou a Espanya els estalvis d'uns 150.000 musulmans, la majoria sirians, tunisians, algerians i especialment pakistanesos, i no deixa rastre ja que els pagaments estan basats en la confiança. Els agents destrueixen les seves anotacions i comptabilitat. El secret i la immediatesa en els pagaments la fan molt atractiva. D'aquesta opacitat se n'aprofiten les xarxes gihadistes per contribuir amb els seus donatius a finançar la gihad i donar suport al recentment constituït califat.

Maya: "Bé pels germans francesos"

J. M. I.

Mustafa Maya, de 51 anys, un dels reclutadors de mujahidins més actiu detingut a Melilla el mes de març va celebrar a la seva cel·la de la presó la matança de 17 persones protagonitzada fa poc a París pels germans Said i Chérif Kouachi al setmanari satíric Charlie Hebdo i en una botiga d'alimentació jueva per Amédy Coulibaly.

Durant els dos dies que els tres terroristes d'Al-Qaida van mantenir en suspens França, Maya va fer palès davant altres presos les seves mostres d'alegria i suport amb gestos i frases com: “bé pels germans francesos”, segons asseguren fonts penitenciàries i judicials.

Assegut a la seva cadira de rodes i davant d'un ordinador el barbut Mustafa Maya dirigia des de casa seva, a Melilla, una xarxa de captació i reclutament de gihadistes que procedents de nou països van viatjar a Síria per unir-se a l'Estat Islàmic (EI). Juntament amb ell van ser detingudes set persones més, diverses disposades a viatjar als campaments de l'EI.

En diferents presons diversos presos condemnats o preventius en causes de terrorisme gihadista també van exhibir sense cap pudor una actitud similar i no van ocultar-ne la celebració. Institucions Penitenciàries ha elaborat informes en què es descriu l'actitud d'aquests reclusos.

Les presons són un dels escenaris més propicis per al radicalisme, segons s'ha acreditat. Alguns joves que es van unir a cèl·lules gihadistes ho van fer després d'haver estat sotmesos a un rentat de cervell pels seus companys de pati o cel·la.

El Ministeri de l'Interior controla a les presons uns 50 presos comuns que se sospita que simpatitzen amb la gihad. Les presons acullen uns 7.000 reclusos musulmans.

La hawala se la van inventar els xinesos. L'anomenaven fei qían (diners voladors) i és un sistema de transferència informal de fons, —fora del sistema bancari legal internacional—, que van copiar els comerciants àrabs per evitar els robatoris a la ruta de la seda. La cadena és gegantesca i va des de Madrid a Kabul, de Karachi a París o de Lleida a Nova Delhi. A gairebé tots els racons del planeta hi ha un agent hawala. Amb un telèfon i una adreça ordenen als seus corresponsals que facin els pagaments que reben a canvi d'una comissió. Un jove amb una bicicleta o una moto acudeix l'endemà al lloc indicat a lliurar els diners.

La xarxa hawala a Espanya s'ha utilitzat per finançar atemptats. Khalid Sheikh Mohamed, cervell de l'11-S, va utilitzar diversos agents hawala a Logronyo i Barcelona. Dos pakistanesos residents al barri del Raval, Ali Gujar i Mohammad Afzaal, tots dos detinguts, van enviar diners des d'un locutori hawala a la cèl·lula que va assassinar el 2002 el periodista del The Wall Street Journal Daniel Pearl, de 38 anys, segrestat per Al-Qaida. Des d'aquest mateix locutori, propietat de Mohammad Choundry, es van transferir 18 milions d'euros en només quinze mesos, segons una investigació judicial.

Ahmed Rukhsar, de 50 anys, un pagès del Panjab que regentava un locutori a Logronyo va enviar 9.500 euros a un compte a València d'un ceramista pakistanès. Amb aquests diners es va comprar un camió que, carregat d'explosius i amb el suïcida Nizar Nouaral al volant, va matar 22 turistes la primavera del 2002 a Tunísia.

La propaganda que ha aconseguit l'EI i la força de les xarxes socials per estendre el seu projecte a tot el planeta està sent aprofitada, també, per captar fons entre els seus simpatitzants. “Des de l'època de l'Afganistan no havíem vist res de semblant. No només recluten combatents aquí, també estan rebent diners des d'aquí”, admet un agent d'intel·ligència. “La xarxa ha crescut. Creiem que ara hi ha uns 250 establiments hawala a Espanya”, assegura un cap policial.

El 4 d'octubre del 2004 un cable secret de l'ambaixada dels EUA informava Washington que Espanya era un important centre financer de la gihad a l'Iraq i l'Afganistan. Al cable s'incloïa una frase pronunciada per Alberto Moreno, llavors sotsdirector del Ministeri d'Afers Exteriors per al Pròxim Orient: “Amb la millor voluntat del món no hi ha cap mecanisme a Espanya per bloquejar el finançament dels insurgents a l'Iraq, tret que es pugui demostrar que aquests insurgents també han donat suport als terroristes”. Un altre cable secret del 2005 apuntava a Dubai com la central financera per a les organitzacions hawala que operen a Espanya.

investigacion@elpais.es