Selecciona Edició
Connecta’t

Llibertat sota fiança per als anarquistes de l’‘operació Pandora’

Els set detinguts al desembre han abonat els 3.000 euros que els va imposar el jutge Bermúdez

Un moment de l'operació antiterrorista a Barcelona.
Un moment de l'operació antiterrorista a Barcelona. efe

El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha ordenat la posada en llibertat dels set anarquistes empresonats el desembre passat en l'anomenada operació Pandora. El magistrat n'ha decretat l'excarceració després que hagin dipositat els 3.000 euros de fiança que els ha imposat aquest mateix divendres. Tots set, imputats per integració en organització terrorista, entre altres delictes, estaran subjectes a mesures cautelars com l'obligació de presentar-se cada dilluns, dimecres i divendres al jutjat més proper al seu domicili i el lliurament del passaport.

Els alliberats pertanyen suposadament als Grups Anarquistes Coordinats (GAC) i se'ls atribueix la col·locació de diversos artefactes explosius de fabricació artesanal en diversos llocs d'Espanya.

L'operació Pandora es va desenvolupar el 16 de desembre a Madrid, Barcelona, Manresa i Sabadell. Van ser detingudes 11 persones, set dones i quatre homes, d'entre 31 i 36 anys i de nacionalitats espanyola, uruguaiana, italiana i austríaca.

El jutge es referia en la seva ordre d'empresonament a un informe policial que afirma que els GAC són una organització de caràcter terrorista. Els investigadors es basaven en “desenes d'indicis tant de la unitat ideològica com de l'estratègia per desestabilitzar l'Estat i alterar greument la pau pública”.

Aquests grups, afegia la interlocutòria, “actuen sempre de forma violenta, llançant bengales i petards, incendiant contenidors, danyant el mobiliari urbà i la propietat particular”. També se'ls acusa de provocar “greus enfrontaments amb la policia” i d'“agredir tothom qui els faci front, impossibilitant així la convivència normal dels ciutadans, als quals atemoreixen alterant greument la pau pública”.

Segons la interlocutòria, durant la investigació “s'ha constatat l'existència d'estructures burocràtiques i organitzatives internes, realització de publicacions i formes de comunicació” en aquests grups.

Els investigadors relacionen els detinguts amb diversos atemptats perpetrats els anys 2012 i 2013, especialment amb la col·locació d'explosius en caixers automàtics de sucursals de bancs italians. També s'atribueix a la mateixa organització, sota el nom de Comando Insurreccional Mateo Morral, la col·locació d'un explosiu a la catedral madrilenya de l'Almudena, el 7 de febrer del 2013. A aquest grup també se'l vincula amb la bomba que va explotar a la basílica del Pilar a Saragossa. Les dues bombes eren de fabricació casolana i en cap dels dos casos es van registrar ferits. Fonts properes al cas apunten que el grup pretenia, a més de certa publicitat, causar el terror entre els feligresos als dos temples.

MÉS INFORMACIÓ