Selecciona Edició
Connecta’t
A l'AGUAIT | REVISTA DE PREMSA

Esperant Halley

L'estela del nou cometa Syriza apunta a l'horitzó electoral de Catalunya, on l'escàndol Pujol i la picabaralla entre ERC i CiU enrareixen les 'plebiscitàries'

Jordi Pujol i Marta Ferrusola arribant al jutjat dimarts passat.
Jordi Pujol i Marta Ferrusola arribant al jutjat dimarts passat.

"Syriza s'ha convertit en el cometa Halley de l'any electoral espanyol", escriu Enric Juliana a La Vanguardia. El fenomen té una perspectiva catalana pròpia, ja que la capa atmosfèrica del Principat pateix una certa manca d'oxigen i una forta densitat a conseqüència de l'acumulació dels gasos del procés a nivell de la troposfera. És a dir, a la capa més propera a la vida quotidiana i l'administració de les coses.

"El cometa Syriza adquireix, finalment, una dimensió gairebé mística per a l'esquerra catalana", afegeix el periodista, que posa èmfasi en l'aspecte taumatúrgic de la qüestió: "El moment és eucarístic: sis o set partits (ICV-EUiA, CUP, Podem, Guanyem, Procés Constituent, ERC i, de reüll, el PSC) volen participar de l'Anunciació grega ", conclou Juliana en un primer balanç de la situació després del tomb polític hel·lè.

El nou cometa aparegut al cel del cor mateix de la civilització occidental ha atret l'atenció dels observadors del procés, com no podia ser altrament. A la tribuna del diari Ara, Antoni Vives envia un enèrgic missatge d'alerta. "Estic impressionat pel papanatisme pseudogrecofílic en el qual han caigut uns quants comentaristes, i uns quants polítics del país", escriu el regidor de l'Ajuntament de Barcelona. "Nosaltres, que som fidels a l'ambició nacional i a l'ambició social (...), hem d'aspirar a comparar-nos i a cercar camins que ens acostin a les societats més desenvolupades de la Terra, entre les quals, per cert, ja ens trobem ", prossegueix el polític convergent. "No ens en sortirem mirant cap a Grècia. No ens distraguem, i deixem-los en pau", conclou amb evident inquietud.

El “pacte patriòtic”

No ho veu així Vicent Partal, aparentment seduït per l'agosarat pacte entre Syriza i la dreta ultranacionalista del grup Grecs Independents (ANEL). "Si la dignitat de la nació grega justifica un acord entre Syriza i els independents, no em sembla pas gaire forassenyat de dir que la dignitat nacional catalana també podria justificar un acord entre Iniciativa, Esquerra Unida o Podem i CiU", opina el director del portal Vilaweb. "És evident que aquest acord de Grècia és anticolonial, pensat per recuperar la sobirania nacional", afirma Partal en la seva argumentació.

Francesc-Marc Álvaro teoritza àmpliament en la mateixa direcció. "La nova esquerra grega prioritza l'eix nacional perquè sap que sense aquesta dimensió no hi ha eix social que es pugui abordar seriosament. És el contrari del que fa ICV en el procés català ", escriu l'articulista arran del que denomina "pacte patriòtic ". "La sobirania és el gran debat europeu que travessa la crisi. Sobirania i justícia social. Repartir el poder d'una altre manera. La nació —que són persones vol apoderar. És el patriotisme de carrer de les classes més castigades ", afirma Álvaro a La Vanguardia.

"Una oportunitat per l'esquerra radical", afirma per la seva banda Joan M. Tresserras al diari Ara. "Què pot ser més decisiu per a l'edificació d'un país més just que posar un estat incipient, nou de trinca, en mans del poble?", escriu dirigint-se a les "esquerres locals de discurs més radical". "L'exemple grec acabarà de facilitar les coalicions i les integracions a l'espai de les esquerres que és consideren i volen ser radicals", conclou en relació amb el nou poder polític sorgit a Atenes.

Pilar Rahola no destil·la entusiasme ni molt menys i fins i tot desmereix l'etiqueta rupturista de la nova esquerra batejada per les aigües del Mediterrani oriental. “El procés català és l'exemple més rotund de nova política que s'està gestant a tot el continent", afirma a La Vanguardia amb la seva proverbial rotunditat. Al mateix diari, Antoni Puigverd prefereix examinar la qüestió, precisament, des de la perspectiva i continental i des de baix. "La previsible extensió al sud mediterrani (i concretament a Espanya) de corrents anàlegs al de Syriza fa preveure (...) també un escenari de confrontació entre la ciutadania mediterrània i la del centre i nord d'Europa", afirma l'articulista.

Desfilada fúnebre de Pujol

El debat sobre el desembarcament de Syriza en l'escena europea coincideix amb l'enrariment del procés sobiranista sota el fúnebre decorat de la desfilada judicial del clan familiar Pujol-Ferrusola, amb el mateix fundador de CDC al capdavant. Els principals mitjans donen fe de la picabaralla entre ERC i CiU arran la sobtada decisió d’Oriol Junqueras de forçar finalment la compareixença d'Artur Mas davant la comissió d'investigació del Parlament sobre corrupció.

"De què van?", clama Rahola amb escàndol. "O ERC entén que aquest procés està a la fase final, i que no és culminarà amb accions curtterministes de pur caïnisme electoral, o val més que parem l'invent aquí mateix", escriu a La Vanguardia. "Es pot entendre que l'Estat sencer, i els partits contraris al procés, vulguin destruir políticament Artur Mas; però el que és incomprensible és que ERC els obri la porta per dins perquè rematin la feina", denuncia en la seva columna.

També es respira força cabreig i frustració a les ones de RAC1, on Jordi Basté no ha dubtat a qualificar el pacte entre ERC i CiU com un pur "miratge". "La posada en escena de CiU i ERC és un lamentable joc d'interessos, de mentides i d'aparents ganivetades", clamava el periodista en el seu "davantal" dels matins. "Si el país ha de canviar amb els dos partits enfrontats més val que algú premi el reset", afegia Basté en la seva epístola a les audiències, on ha denunciat l’"absoluta insensibilitat cap als dos milions de persones, pel cap baix, que han demostrat que volen una Catalunya diferent "El director d'El món a RAC1 descriu les relacions entre Junqueras i Mas com "cançons de Pimpinela", en sintonia amb la "batalla de fireta" entre els seus respectius partits.

Mònica Terribas també mostrava un to greu. "És necessari que tothom, el primer el president Mas, expliqui el que hagi d'explicar sense fer-ne un drama preelectoral", deia des dels micròfons de Catalunya Ràdio. "Aquest país ha d'arribar a les urnes, el 27 de setembre, amb totes les formacions polítiques havent fet l'impossible per convèncer la ciutadania que els seus polítics estan nets de corrupció", afirmava amb èmfasi.

La solitud d’Artur Mas

"La conseqüència inevitable és que [Artur Mas] ha de donar compte de la seva carrera política", afirma per la seva banda Joan Tapia a El Periódico. "Si els seus portaveus critiquen un altre partit, el que li permet seguir governant, per no ser prou submís, és que alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca", afegeix el periodista, després de citar el portaveu Francesc Homs i altres alts dirigents de CiU, com el mateix conseller Santi Vila, que han acusat ERC gairebé de sabotejar el procés sobiranista. Déu n'hi do.

"El president navega en solitari", escriu Lluís Foix a La Vanguardia amb un cert aire d'epitafi. "En el camí cap a la independència podem arribar a la ingovernabilitat", prossegueix el periodista, que descriu l'aparent aïllament del president i el creixent clima de desconcert. "Mai no s'havia parlat tant de fulls de ruta i mai no hi havia hagut tanta incertesa", conclou. “Potser no cal que es coneguin tots els plans b, però cal que es tinguin, i que se sàpiga que es tenen”, escrivia per la seva banda l’exministre Joan Majó a la tribuna del diari Ara.

La taca creixent

La premsa madrilenya més bel·ligerant ha invertit abundant espai i vocabulari al voltant de la nefasta setmana de la causa sobiranista. "Si els republicans han deixat de blindar Artur Mas és perquè, com més detalls es coneixen de la gestió desenvolupada per Oriol Pujol, més proves hi ha de la participació de Mas en aquesta derivada del cas ITV", assenyala l'editorial d'El Mundo.

"La taca dels Pujol s'estén", afirma el diari conservador ABC. "La marca Pujol, antigament sinònim del catalanisme familiar, ortodox i burgès, s'està descomponent a poc a poc, de manera inexorable, a mesura que avancen les investigacions", diu l'editorial. "El que de veritat necessita Catalunya és independitzar-se de la corrupció d'aquests suposats patriotes, no d'Espanya", sentencia el diari.

El judici del cas Mercuri, que afecta l'entramat de poder del PSC, amb prou feines ha posat sordina a la borrasca sobiranista, però ha afegit més llenya a la foguera de la corrupció política. "El que resulta més lamentable és l'estratègia dels acusats de no reconèixer-se en les comprometedores gravacions que van efectuar els Mossos davant la sospita que a l'Ajuntament de Sabadell s'estava registrant una corrupció generalitzada", diu l'editorial d'El Periódico sobre el cas que afecta l'exalcalde Manuel Bustos i l'antic número dos del PSC, Daniel Fernández.

Però ara encara tot just encetem el mes de febrer i han de passar moltes coses més fins al 27 de setembre.