_
_
_
_
_

Catalunya reclama davant l’Audiència Nacional els ‘papers de Salamanca’

La Generalitat exigeix el 10% dels documents que encara falta per retornar al Ministeri de Cultura, que assegura que els amos no els rebran

José Ángel Montañés
Documents procedents de Salamanca, poc després d'arribar a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) el desembre del 2014.
Documents procedents de Salamanca, poc després d'arribar a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) el desembre del 2014.cristobal castro

La sentència del Tribunal Constitucional del 31 de gener del 2013, en la qual s'assegurava que la sortida de documentació de l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca cap a Catalunya no era ni un espoli ni il·legal i que posava fi a un aspre litigi que s'allargava més de tres dècades pels anomenats papers de Salamanca, tenia una lletra petita que també calia complir. Dos anys exactes després d'aquesta sentència, el llarg i àrid assumpte que ha enfrontat els diferents governs de la Generalitat amb el Ministeri de Cultura de torn, liderats pel PSOE o pel PP, encara no ha conclòs i segueixen les acusacions mútues d'incompliment de la llei.

L'última ha estat l'anunci aquest divendres que el Departament de Cultura de la Generalitat ha presentat un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional per reclamar els papers que encara han de tornar a Catalunya, un 10% segons els càlculs catalans. Segons el conseller Mascarell, el ministeri està incomplint el procediment que estableix la llei de retorn del 2005 perquè de forma unilateral el ministeri ha decidit que no retornaria tot el que no acabaria a mans dels amos. Segons ha expressat en diverses ocasions el polític, és la Comissió Mixta Generalitat-Ministeri l'única que pot decidir quins documents han de tornar, i aquesta comissió no s'ha reunit des de l'abril del 2013.

L'últim lliurament de documents es va fer el desembre del 2014. Es tractava fonamentalment de 238 caixes amb documents i 350 llibres, molt menys del que la Generalitat esperava, al voltant de 300 caixes i uns 3.000 llibres, que es van sumar a les 1.439 caixes i 579 llibres enviats des del 2006. Per això, el conseller, després de qualificar l'enviament d'“indignant i injustificable”, va assegurar que emprendria mesures legals, fins i tot en organismes internacionals, cosa que ara ja ha fet recorrent a l'Audiència Nacional.

Des del ministeri es va assegurar al desembre que la documentació enviada era la que havia acordat el Patronat de l'Arxiu de Salamanca en la seva reunió del juliol del 2104, una decisió que era coneguda per la Generalitat, així que negava qualsevol sorpresa en la documentació rebuda. Segons el ministeri, la decisió de no enviar tota la documentació reclamada es basava en el fet que “el lliurament que fem a la Generalitat és perquè restitueixi aquesta documentació als propietaris originals o els seus successors, i no té sentit que es faci un lliurament d'una documentació com la corresponent a entitats com el Socors Roig Internacional o Solidaritat Internacional Antifeixista de la qual fefaentment sabem que ja no existeixen aquests propietaris originals o successors”. Per tant, van dir, "és inútil que els papers facin un camí d'anada i tornada”. A més, van expressar, la decisió de retenir part de la documentació era una decisió "que s'havia pres tenint en compte diversos informes legals que havien sol·licitat". “Amb aquest acord es tanca tot”, van afirmar des de Madrid.

El recurs coincideix amb la petició del TSJC a la Generalitat perquè expliqui per què encara no ha retornat tots els documents als amos

En el mateix comunicat en el qual anuncia el recurs, la Generalitat assegura que ja ha retornat el 90% dels papers. A més, Mascarell sempre ha expressat que el procés no ha acabat i que continuen buscant els amos i els hereus.

Des de l'Associació Salvar l'Arxiu de Salamanca, impulsada i presidida per Policarpo Sánchez, es defensa la mateixa idea que des de Madrid. Per això, Sánchez va presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una demanda que va ser admesa a tràmit el març passat en el mateix sentit que es retornin els documents que no han estat retornats als seus amos i els que al seu entendre van sortir il·legalment del centre de Salamanca, ja que no van ser confiscats a Catalunya. La Generalitat va presentar al·legacions davant l'alt tribunal català, però les ha desestimat aquesta mateixa setmana. Per això, el Govern té menys de 19 dies per contestar la demanda. Des de la Generalitat asseguren que la decisió del TSJC "només reconeix que l'associació està legitimada per posar la demanda, res més".

Aquest mateix divendres el portaveu de la Junta de Castella i Lleó, José Antonio de Santiago, s'ha sumat a la petició que es “compleixi” i “retorni” des de Catalunya la documentació després de manifestar que “el Govern català s'està acostumant a no complir la llei".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_