Selecciona Edició
Connecta’t

La bretxa social protagonitza el ple quatre mesos abans de les eleccions

Xavier Trias ha admès que malgrat la millora d'alguns indicadors, com l'atur, “les rendes mitjanes són més pobres i és cert que s'incrementen les desigualtats”

Nens dinant al menjador del casal social de la Fundació Pere Tarrés a l'escola Vedruna del Raval.
Nens dinant al menjador del casal social de la Fundació Pere Tarrés a l'escola Vedruna del Raval.

Les creixents desigualtats entre rics i pobres a Barcelona apunten com un dels grans temes de debat durant la campanya electoral de les municipals del maig. De moment, aquest divendres ha centrat bona part del debat entre els partits polítics durant el ple de l'Ajuntament, en el qual s'ha debatut sobre l'estat de la ciutat. Fins i tot l'alcalde, Xavier Trias, ha admès que malgrat la millora d'alguns indicadors, com l'atur, “les rendes mitjanes són més pobres i és cert que s'incrementen les desigualtats”. Ho ha dit després de sintetitzar el moment que travessa Barcelona afirmant que “és una ciutat amb solvència, una ciutat d'èxit”, però “amb gent que pateix”.

A partir d'aquesta constatació, els grups han protagonitzat agres retrets sobre qui n'és el responsable: la caiguda d'inversions, l'execució d'obres a la zona alta de la ciutat, el deute de la Generalitat amb l'Ajuntament o la política d'habitatge. Mentre que el PSC i ICV, que van governar la ciutat durant tres dècades, culpen la gestió de Trias de l'augment de la desigualtat, ell manté que una bretxa com l'actual no s'ha produït exclusivament des del 2011 fins a l'actualitat. “És cert que hi ha desigualtats, però es van produir entre el 2007 i el 2011. Què els passava quan manaven, estaven a la lluna?”, ha inquirit Trias.

El regidor del PSC Gabriel Colomer ha estat avui especialment incisiu amb l'alcalde, a qui ha acusat de “per primera vegada, no utilitzar el creixement econòmic per lluitar contra les desigualtats”. Tant el socialista com Ricard Gomà, d'ICV, han subratllat que en bona mesura les desigualtats es deuen a l'atur i que CiU va donar suport a les dues reformes laborals del Govern espanyol o la llei del desnonament exprés. “Li agrada anar de socialdemòcrata però és un alcalde neoliberal amb polítiques destinades als que més tenen”, ha afirmat Colomer abans d'acusar l'alcalde de ser el protagonista, “no bon actor”, d'“una pel·lícula de sèrie b”.

En la mateixa línia ha parlat Gomà, que ha advertit l'alcalde que els ciutadans “tenen ganes de canvi, de posar la ciutat en mans dels seus veïns”, una referència clara a la candidatura Guanyem. L'ecosocialista ha manifestat la seva sorpresa que en el seu discurs Trias no s'hagi referit als desnonaments, l'ha acusat de tenir una “concepció classista de la ciutat”, de no utilitzar el superàvit per a polítiques socials –“digui'm una sola política redistributiva”, l'ha reptat– o de governar sense consultar la ciutadania. Com a exemple, la privatització dels aparcaments.

Des dels seients del PP, Alberto Fernández Díaz ha acusat l'alcalde de governar “des de l'autocomplaença i la renúncia”, de limitar-se a “governar amb una continuïtat sorprenent”. I respecte a les desigualtats, li ha retret que hagi invertit 230 milions en grans projectes com el Museu del Disseny, el Born o els nous Encants, mentre que districtes populars com Nou Barris o Sant Andreu “han vist reduïda la seva inversió per habitant".

Per la seva banda, el líder d'ERC, Jordi Portabella, ha reconegut que l'Ajuntament “ha invertit en barris allunyats del centre”, però ha acusat l'executiu municipal de “no haver impulsat actuacions amb capacitat transformadora” en matèria d'ocupació.

El deute de la Generalitat amb l'Ajuntament també ha tornat a aflorar en una proposta del PSC, amb el suport del PP i ICV, que insta l'alcalde a interposar un contenciós administratiu per reclamar el deute.

Del Deutsche Bank als serveis socials

L'especulació en l'operació de l'edifici del Deutsche Bank i el clam dels serveis socials demanant no estar presents en els desnonaments perquè poca cosa hi poden fer també s'han colat en el ple municipal. La socialista Assumpta Escarp li ha preguntat a l'alcalde si l'operació de conversió de l'edifici del banc en un hotel “forma part de l'urbanisme de plusvàlues”. Trias ha contestat que els ajuntaments d'esquerres “feien plusvàlues per a l'Ajuntament, bombolla”, mentre que ara “es tracta d'una iniciativa privada que ajuda l'Ajuntament a fer coses [equipaments]”. “Les plusvàlues poden ser un mitjà o un fi, ho separa l'interès públic”, ha replicat Escarp, i ha posat com a exemple l'ampliació del centre comercial La Maquinista. Però l'alcalde ha mirat pel retrovisor i ha preguntat: “Qui va inventar La Maquinista?”, un centre comercial que va ser inaugurat en mandats anteriors. Sobre el protocol que fixa la presència dels serveis socials en els desnonaments, Trias ha acceptat el prec d'ICV, cosa que vol dir que es revisarà.