Siguem seriosos
Una nova política antiterrorista exigeix alguna cosa més que un pacte conjuntural entre partits
No hi ha cap dubte sobre la importància que les forces democràtiques concertin la lluita contra el terrorisme. Ara bé, la fabricació del nou pacte antiterrorista entre PP i PSOE suscita perplexitat. Si fa una setmana hi havia un desacord profund per incloure la cadena perpètua al Codi Penal (tècnicament, la pena de presó “permanent i revisable”), no s'entén que el PSOE estigui ara disposat a acceptar-la per la porta del darrere. Aquesta és una qüestió greu: o s'hi està a favor o s'hi està en contra; el que no es pot fer és navegar entre diverses aigües en una matèria de tanta transcendència.
Editorials anteriors
El Govern espanyol va fer molt de mal introduint aquesta pena per demostrar mà dura, com si fos insuficient el compliment efectiu de fins a 40 anys de presó previst en el Codi Penal vigent. L'oposició, socialistes inclosos, va respondre negant en bloc el suport parlamentari a aquesta nova mesura. Sorprèn que una setmana després s'accepti de manera indirecta i es deixi la porta oberta a abolir-la quan els socialistes governin.
Qualsevol canvi en el Codi Penal requereix majoria absoluta parlamentària, i no simplement arribar al Govern; i segon, una decisió com la de reintroduir la cadena perpètua a Espanya no hauria de quedar sotmesa a l'arbitri de la majoria que hi hagi en cada moment.
Posats a demostrar la fermesa política de l'Estat contra el gihadisme, és millor posar l'accent en el tancament de files sobre la cooperació internacional i l'enquadrament de tota la lluita en l'Estat de dret. D'aquest marc en podrien haver penjat les reformes legals veritablement necessàries, tant sobre l'ús d'Internet amb finalitats terroristes com sobre el tracte que ha de dispensar-se a combatents occidentals que van a zones de guerra o en tornen amb ànim d'atemptar.
Els que pacten són un Govern que ha estat incapaç d'acordar res seriós amb l'oposició durant tota la legislatura i un PSOE al qual li va bé donar una imatge de partit responsable al començament d'un llarg any electoral. És veritat que els recents assassinats de París han reactivat els temors contra el gihadisme i els desitjos d'ampli suport polític per fer el que calgui per fer front al terrorisme. Però aquest pacte ofereix una sensació excessivament conjuntural.
El gihadisme representa la pitjor amenaça terrorista del present. Cal donar suport a tot el que permeti reforçar de debò aquesta lluita, que passa en bona part per la dedicació de més mitjans (sobretot en matèria d'informació) i millores en la coordinació de les unitats. I si els dos partits principals creuen que també calen reformes penals, han de procurar el concurs de més forces democràtiques i transmetre fortes conviccions a tota la societat. Si la situació exigeix de veritat una nova política antiterrorista, que es faci amb tota serietat.
