Selecciona Edició
Connecta’t

Les ombres dels Muñoz Ramonet

Cinc fotògrafs segueixen les petjades de l’industrial coincidint amb l’obertura dels jardins de la seva finca a Muntaner

Una de les fotografies de l'exposició sobre Muñoz Ramonet.
Una de les fotografies de l'exposició sobre Muñoz Ramonet.

La història de Julio Muñoz Ramonet és la del vencedor que es vol redimir dels seus pecats. La redempció és la donació del palauet del marquès d’Alella a l’Ajuntament de Barcelona. El triomf és el llegat que han heretat els seus familiars. Com va aixecar la seva fortuna ho expliquen els testimonis del temps i de la cultura. Els caps de setmana, de gener a març, s'obren al públic els jardins del palauet del carrer Muntaner. És una visita curta però intensa si abans heu seguit les pistes de cinc fotògrafs que exposen dins del programa de BCNegra.

La negra Barcelona dels Muñoz Ramonet és una petita exposició que s'inaugura aquest dissabte a la galeria Barcelona Visions, al Born. Són imatges a partir d'objectes i racons de la vida dels dos empresaris i especuladors, els dos germans Muñoz Ramonet. La Barcelona de postguerra, punts on conflueixen la criminalitat del supervivent (estraperlo) i la del guanyador (franquista).

‘Si te dicen que caí’

Les ombres dels Muñoz Ramonet

Els cinc fotògrafs s'inspiren en tres llibres: Si te dicen que caí (Juan Marsé), Muñoz Ramonet Societat Il·limitada (Xavier Muñoz) i La invención de Carmen Broto (Josep Guixà i Manuel Trallero). La vida i mort de Carmen Broto, l'amant de Julio Muñoz Ramonet, l'ambient de pecat i falsa moral, queda retratat com una novel·la gràfica per part de Joan Teixidor. Álvaro Sánchez Montañés estira el fil i salta de Broto a Si te dicen que caí. S'intueix el mal rere la porcellana fina i els crucifixos: ¿Alguna vez habéis tenido a un obispo en los brazos, chavales? Huele bien: a cera virgen, a parquet de casa de ricos, a nardos de entierro, a masaje Floïd”.

Els interiors fotografiats per Sánchez Montañés i per Xavi Piera són del palauet de Muntaner. Els objectes de la casa apareixen coberts pels plàstics de protecció, de quan a la casa encara s'hi feia inventari. Les figures amagades són la metàfora dels fotògrafs per exposar què podia passar-hi.

Carmen, Isabel i Alejandra

Els exteriors que es mostren a l'exposició són de la colònia industrial Can Batlló, que els Muñoz Ramonet van comprar a preu de botí de guerra. L'economat Batlló, la xemeneia i altres detalls del poder industrial de Julio Muñoz Ramonet encara són a Sants. L'exposició la presideixen les creacions de Faustí Llucià. Imatges en blanc i negre de la vida de Julio Muñoz Ramonet guarnides amb paper d'or. A la imatge en què apareix ell recentment casat amb la filla del banquer Villalonga, Llucià ha col·locat als ulls de tots dos el paper d'or. La imatge més contundent és possiblement de Xavi Piera. És un interior de la finca de Muntaner, llums de tenebres i el tapís d'uns nens gronxant-se en un jardí. La imatge és potent perquè penses en Si te dicen que caí, però també en aquelles fabulacions de Javier Pérez Andújar a partir de retalls de l'Hola que apareixen a Catalanes todos:

Les ombres dels Muñoz Ramonet

“Las niñas de los señores de la casa, Carmen, Isabel y Alejandra, reicibieron a sus pequeños amigos vestidas de talaverana, valenciana y florista, respectivamente. Una amena función de polichinelas y una animada sesión de cine, separadas por un descanso, durante el cual se sirvió una exquisita merienda, engrosaban el programa de la fiesta. Entre la multitud de niños que allí se divirtieron, llamaron mucho la atención por sus disfraces María José Vidal-Ribas, que iba de Peter Pan; María José Sanz de Bremond, de pequeña tirolesa; Miguelito Gomis de Muller, que se disfrazó de indio; Javier Juncadella, de negro salvaje; Blanca Rivière, que se vistió de Caperucita encarnada; Ramón Cambó Guardans, de chinito; y de chinita, María Antonia Welsch; Mary-Carmen de Ros Gotor llegó vestida de alegre gitanilla, y Ramón Badal Lacambra se presentó de chinito mandarín. Ninguno tuvo la ocurrencia de aparecer vestido de jugador del Barça.

Julio Muñoz Ramonet dio un trago a su vaso de ginebra y se quedó en vilo observando el alboroto de la chiquillería.

-¿En qué piensas, Julio, cariño?

-En el futuro.

-¿En el futuro de los chicos?

-¿Ellos? Aquí no lo van a tener. Son hijos nuestros y a nosotros nos ha puesto el pasado.”