Selecciona Edició
Connecta’t

El TSJC critica les “desqualificacions gratuïtes” arran de ‘Ciutat morta’

La Sala de Govern del tribunal lamenta que es doni "credibilitat a un document audiovisual" o als implicats

Patricia Heras, la jove detinguda el 2006 que es va suïcidar.
Patricia Heras, la jove detinguda el 2006 que es va suïcidar.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha criticat avui les "desqualificacions gratuïtes" contra les diferents instàncies judicials que van intervenir en la instrucció i el judici del conegut com a cas 4-F, un enfrontament entre agents de la Guàrdia Urbana i diverses persones que va acabar amb un policia tetraplègic i el suïcidi d'una de les detingudes. "No és acceptable i, molt menys, si provenen d'institucions, que es doni credibilitat a un document audiovisual o a les declaracions de persones interessades" sense que s'hagin llegit les "resolucions judicials", afirma el tribunal, en un acord de la Sala de Govern. 

A l'escrit, de deu pàgines, el tribunal defensa que el judici i la instrucció es va fer amb "estricta observança dels drets constitucionals". I afirma que les diverses denúncies per lesions i els maltractaments "van ser objecte d'una investigació suficient i adequada" que es va acabar arxivant. 

La sala fa un repàs a les diferents resolucions dictades en relació amb el cas 4-F i recorda que durant el judici oral es va prendre declaració a més de 50 persones entre acusats, testimonis i perits, es van visualitzar sis documents i es va reproduir documentació variada de totes les parts. 

També detalla les proves que consten contra cadascun dels acusats, que finalment van acabar condemnats, així com els arguments que va utilitzar la jutgessa d'instrucció per arxivar les denúncies de Rodrigo Lanza, Álex Cisterna i Jordi Martin per maltractament.

L'emissió del documental Ciutat Morta pel Canal 33, sobre el cas 4-F, va reobrir el debat sobre la justícia del procés judicial. Fins al punt que l'Ajuntament de Barcelona va remetre a la Fiscalia el documental i el Parlament es va pronunciar a favor de que el ministeri públic impulsés la reobertura del cas. El TJSC recorda que fins ara, cap dels condemnats ha presentat davant la Fiscalia un recurs de revisió, que permetria, en base a proves noves, que el cas es reobrís. 

MÉS INFORMACIÓ