Selecciona Edició
Connecta’t
Futbol | Tornada de quarts de la Copa del Rei

Nit de bojos al Calderón

Els de Luis Enrique derroten l'Atlètic al Calderón (2-3) en un partit aspre que va obrir Torres al primer minut i va sentenciar Neymar amb dos gols

Gabi va ser expulsat al túnel de vestidors al descans

Enviado especial a Madrid
Neymar celebra un dels gols del Barça.
Neymar celebra un dels gols del Barça. EFE

El Barça va sortir victoriós d'un partit volcànic, massís i neuròtic, passat de rosca en molts moments, sotmès a un enfrontament, al qual no té tendència, ple d'espurnes, inflamat des del xiulet inicial i resolt amb dues contres i un gol aliè en pròpia porta després d'un córner, aquesta sort que els blaugrana dominen ben poc. El Barça es va imposar per una via inusual en un partit en combustió més propi de l'Atlètic. Va haver-hi incendis per totes bandes, cames de marbre, bregues i més bregues, retrets i més retrets. De la caldera, no en va treure profit el quadre blanc-i-vermell, que mentre hi va haver partit, o el que fos, es va veure dues vegades a un gol de superar l'eliminatòria. Després, al cap d'una estona d'escalfar-se, ja no li va quedar un altre remei que acceptar el seu destí. No hi va haver segon tram, el repte s'havia liquidat al quadrilàter del primer temps i en la deriva al túnel de vestidors, on Gabi va ser expulsat. Tan elevada va ser la temperatura del xoc, que de la crònica de successos no se'n va lliurar ni Ansaldi, que no estava convocat, però que va acabar a la comissaria per un incident policial. De traca.

La trama va enxampar un àrbitre superat, tan capaç de veure penals on no n'hi havia com de passar per alt els de veritat. Tan comprensiu per perdonar puntades flagrants de Mario Suárez als turmells de Messi com inflexible per condemnar la Pulga per menysprear la pilota amb una puntada de peu. Atia que atiaràs la foguera, no van estar fora de perill ni els àrbitres assistents, que tant van pegar sense voler a Jordi Alba amb el pal de la banderola com es van lliurar d'una bota volant d'Arda, que, fora de si enmig de tanta torba va llançar una de les seves contra un linier. Abans, ja havia estat expulsat Gabi al túnel de vestidors, rumb al descans després d'una altra enganxada, aquesta vegada incendiada per Raúl García i Neymar.

A tot això, cinc gols en un capítol, algun propi d'aquest Billy el Niño, en què s'ha convertit Fernando Torres, que en aquesta Copa li ha agafat la dèria de marcar gols a la velocitat de Bolt, amb el cronòmetre en fred. Una primera part de bogeria, un combat silvestre en què hi va haver mil batalles. Amb 2-3 i l'Atlètic en inferioritat, ja no hi va haver partit, només calia creuar els dits perquè hi hagués una treva que evités més disgustos per a uns i altres. Els tècnics van protegir Neymar i Arda, que s'havien posat a la diana. Però Mario Suárez no es va contenir, i a la tercera que va caçar Messi, Jesús Gil, així es diu el col·legiat, el va expulsar. En aquell moment, el Barça ja es limitava a evitar zones de conflicte.

El gol supersònic de Torres al cap de mig minut va anticipar el xafarranxo que s'acostava. Els sentinelles de Simeone no estaven disposats al fet que el temps allunyés el seu destí. A tota vela des del primer moment. Mascherano va fallar una passada diagonal cap a Messi, Siqueira va arribar com una bandada i va rebentar la pilota. La pilota, amb les costures desfetes, li va arribar a El Niño, que es va treure de sobre Mascherano i va ajustar la rematada a la xarxa. Com l'última vegada al Bernabéu, un altre cop Torres com el messies blanc-i-vermell. El Barça amb prou feines aconseguia agafar les regnes per refugiar-se. El seu adversari encenia la metxa en cada jugada. Fins que Messi va rebre per primera vegada amb prou aire, va treure la cadena a Mario Suárez, va combinar amb Suárez i l'uruguaià va endevinar la drecera cap al gol de Neymar per la via central. El brasiler, que a més a més està afinat, no és dels que tremolen amb el gol a la vista.

Malgrat l'empat, el quadre local no es va rebaixar. En el cholisme no es concep la rendició. Això és un ultratge, així que al Barça li va costar fins i tot discutir la possessió, el seu principal credo. Sense rastre de Busquets i Iniesta, el conjunt blaugrana cuidava com podia el ranxo mentre esperava els seus tres tenors d'atac, als quals tenia tensos Giménez, aquest prometedor Godín, guanyador de gairebé tots els assalts. Al davant, l'Atlètic pressionava al toc de corneta de Torres, molt actiu, el cordó emocional amb els aficionats. Suárez i Gabi pressionaven molt amunt, amb forats a l'esquena, però ningú no va recomanar a Messi que claudiqués a la banda per ocupar l'esquena dels dos migcampistes matalassers, cosa que hauria obert una fugida considerable a les files locals. Messi sempre és la millor sortida d'urgència. Amb el Barça col·lapsat –li van anul·lar un gol a Neymar per un presumpte fora de joc, per un dit petit de distància, com a molt–, l'Atlètic, a la seva, amb la vida en joc en cada jugada, va trobar la recompensa en un penal que no ho era. Raúl García va fer entrar la pilota i l'equip tornava a estar a un gol de la classificació.

Tan tibant i dislocat anava el partit que no hi havia pronòstic possible. La prova és que des dels temps d'Altamira els serveis de córner són patrimoni blanc-i-vermell a les dues àrees, mentre que per als blaugrana són purament accidentals en atac i una nosa en defensa. Aquesta vegada, va fer bingo. Per descomptat, sense voluntat, perquè Miranda es va equivocar de porteria i va disparar-lo cap a la seva xarxa a un cop de cap de Busquets. Un altre cim que l'Atlètic ha de superar, que aquesta vegada tampoc no va treure la bandera blanca. Griezmann va tenir l'opció del 3-2, però la seva rematada la va desviar Jordi Alba amb els colzes. Amb el francès cridant com un boig pel penal evident i Jordi Alba en estampida cap a la meta d'Oblak, el Barça va construir una contra amb Messi al capdavant i Neymar va tancar el marcador amb una passada del lateral esquerrà blaugrana, que va arribar amb el turbo. Del possible 3-2 al 2-3 instantani.

El tumultuós partit requeria una mica de calma, calia preveure que el descans refredés l'ambient. Però el partit no estava per contemplacions. Anant cap al vestidor hi va haver un gran merder i Gabi va ser expulsat. "Només li he preguntat si el gest d'Alba no era penal i expulsió", va dir el capità, que va deixar anar que les enganxades de Neymar obeïen, segons ell, a la teatralitat. Jesús Gil es va prendre malament les paraules de Gabi, pel que es va poder veure. Final de partit i final d'eliminatòria. I, de pas, teló per a un enfrontament inflamat com pocs. Una tempesta que tindrà conseqüències després d'una nit de bojos al Calderón.