Selecciona Edició
Connecta’t

La Fundació Godia tanca

L'entitat cultural negocia dipositar la seva col·lecció al MNAC, mentre que la Fundació Mapfre ocuparà a la capital catalana la seu vacant

Façana de la Fundació Godia de Barcelona.
Façana de la Fundació Godia de Barcelona.

L'exposició El Greco. La mirada de Rusiñol que mostra, a partir de 40 obres, la relació del pintor cretenc i el col·leccionisme de les seves pintures a Catalunya, serà l'última que podrà veure's a la Fundació Francisco Godia de Barcelona (Diputació, 250). Després de 16 anys oberta organitzant exposicions i activitats entorn del món de l'art, el projecte creat per Liliana Godia el 1999 en memòria del seu pare, l'empresari, col·leccionista d'art i pilot de fórmula 1, Francisco Godia (Barcelona, 1921-1990), tancarà la persiana definitivament i deixarà de fer activitats, tal com ha comunicat recentment la mateixa Liliana Godia, presidenta de la fundació, als membres del patronat durant la seva última reunió.

La destinació de la col·lecció, formada per unes 1.500 peces artístiques que abasten des del segle XII al XXI, amb obres d'art romàniques i gòtiques, ceràmiques dels segles XVII i XVIII, dibuixos, gravats i pintures catalanes i espanyoles de finals del segle XIX i començaments del XX, passa per l'acord final que s'està negociant amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per dipositar-hi o llogar la col·lecció de pintura i escultura. La de ceràmica tornaria a la residència particular de la propietària.

El conjunt reuneix joies com talles policromades romàniques, taules gòtiques com la de La verge de la llet, de Lorenzo Zaragoza, del segle XIV; Santa Maria Magdalena, de Jaume Huguet, pintada al segle XV; La Sagrada Família de Berruguete, del XVI; o pintures posteriors, com A l'hipòdrom, de Ramon Casas, a més d'obres de Rusiñol, Nonell, Picasso, Sunyer, Torres García, Tàpies, Magritte, Miró o Barceló, entre molts altres.

Una de les obres del Greco que fins dilluns es poden veure a la Fundació Godia de Barcelona. ampliar foto
Una de les obres del Greco que fins dilluns es poden veure a la Fundació Godia de Barcelona.

L'anunci del tancament de l'entitat es veu compensat amb el fet que la seva seu, des que el 2008 va comprar i va reformar el pis noble i la planta baixa de la casa Garriga Nogués, l'ocuparà en règim de lloguer una altra entitat cultural: la Fundació Mapfre, en el que representarà el desembarcament d'aquest important centre cultural madrileny a Barcelona, que organitza algunes de les exposicions que més visites reben a la capital espanyola. La Fundació Mapfre es va incorporar a última hora com a col·laboradora de l'exposició del Greco a la Godia.

La venda els últims mesos de peces d'art de la col·lecció Godia en subhastes nacionals i internacionals era la prova evident que les coses no anaven del tot bé per a aquesta entitat. Encara que moltes de les peces eren de caràcter menor, provinents segurament del magatzem de la fundació, com ceràmiques dels segles XVII i XVIII o una guitarra del segle XIX, coneguda com La invencible, que es va rematar per 70.000 euros a la sala de subhasta Balclis a l'octubre. Altres eren peces realment importants, com Tornada de la pesca. Platja de València, una obra de grandària mitjana de Joaquim Sorolla que va assolir els 2,9 milions d'euros quan es va vendre el 10 de desembre al Sotheby’s de Londres. La pintura, curiosament, continua apareixent al web de la fundació com si fos possible veure-la encara al carrer Diputació. A més, també els últims mesos la Generalitat ha catalogat com a béns culturals tres obres d'art més de la fundació després de demanar permís per vendre-les o treure-les del país.

Liliana Godia, presidenta de la Fundació Francisco Godia, que es va repartir amb la seva germana Carmen l'herència i la col·lecció del seu pare després que ell morís el 1990 —cosa que les va convertir en dues de les dones més poderoses de Catalunya i Espanya, va ser imputada el juliol del 2013 juntament amb el seu marit Manuel Torreblanca, per haver “burlat sistemàticament” el pagament de l'IRPF i l'impost del patrimoni entre el 2007 i el 2011. Per això, Hisenda els reclamava gairebé sis milions d'euros. Al setembre, després que Torreblanca n'assumís tota la responsabilitat, el matrimoni va acabar consignat els 5,4 milions d'euros als jutjats de Barcelona per buscar un acord i regularitzar la seva situació fiscal.

No obstant això, fonts properes al centre asseguren que la decisió de tancar la fundació que porta el nom del seu pare no té res a veure amb el tema fiscal o la necessitat de disposar de liquiditat, sinó que la decisió ja s'havia pres amb anterioritat a estiu del 2013. Ho demostra que abans d'aquesta data ja s'havia demanat una valoració econòmica de tota la col·lecció a Christie’s. Entre els motius per al tancament hi hauria l'enorme despesa que representa l'obertura al públic de la fundació, que no disposa de cap tipus de subvencions ni ajudes econòmiques de cap administració i, sobretot, el canvi d'interès pel món de l'art de la presidenta i el seu marit, expliquen.

Les mateixes fonts destaquen que el fet que en cap moment les obres hagin passat de ser propietat de Liliana Godia a ser un dels actius de la fundació impedien de fer res en contra de la decisió de tancar l'entitat. “La fundació no té res, tot és de la Liliana. El consell assessor hauria d'haver treballat per canviar aquesta situació i no ho ha fet”, expliquen amb rotunditat.

Preguntats ahir per les negociacions perquè les obres acabin al museu, des del MNAC van negar que estiguessin en “negociacions”. No obstant això, van voler remarcar: “Estem atents a tot el que tingui a veure amb el món de l'art i el patrimoni artístic a Catalunya, com és la nostra obligació”. No van negar en cap moment que hi hagués contactes, i van remetre a la fundació per a més concreció.

En tot cas, el museu i el seu director Pepe Serra al capdavant han defensat els últims mesos, i així ho recull el seu pla director, la necessitat d'incorporar en el discurs i el recorregut del MNAC els dos conjunts d'obres més importants que ara exposen segregats: la col·lecció Cambó i la col·lecció Thyssen. Una voluntat de la direcció que pot topar en les negociacions o contactes per incorporar aquestes obres al principal museu català.

Segons els experts consultats, el valor de la col·lecció Godia —la formada per les obres de Liliana i les que conserva la seva germana Carmen a la seva residència d'El Conventet, al costat del monestir de Pedralbes— rau no tant en algunes de les seves peces excepcionals, sinó en el fet de ser prototip del col·leccionisme català, representat pels rics industrials tèxtils d'una època en què prevalia reunir peces medievals, ceràmica, i després, fent un salt en el temps, pintura i escultura espanyola i catalana de finals del segle XIX i començaments del segle XX.

Aquests experts també asseguren que la divisió de la col·lecció Godia entre les hereves va ser un autèntic atemptat, ja que es va procedir a dividir retaules o conjunts en dos per acontentar les dues germanes, sense tenir en compte que es mutilaven obres sense cap sentit.

La Fundació Godia ha organitzat al llarg d'aquests anys més de 30 exposicions i ha mostrat obres de Goya, Fortuny, Gaudí, Barceló o Palazuelo, entre molts altres artistes, i han omplert moltes vegades un buit que no han cobert els museus públics de la ciutat, com passa en el cas de l'exposició en curs sobre el Greco —que tancarà les portes dilluns que ve—, l'única que s'ha organitzat a Catalunya sobre el pintor el 2014. La mostra ja l'han vist més de 20.000 persones, tantes com han entrat a la fundació de mitjana els últims anys.

Originalment es va anunciar que l'exposició, comissariada per les expertes Vinyet Panyella i Nadia Hernández, viatjaria a Saragossa i Palma de bracet de la Fundació La Caixa. La Godia també va organitzar l'exposició Coleccionar art. Obres de la Fundació Francisco Godia, que es va poder veure al Museu de Belles Arts de Sevilla fins diumenge passat i ha programat cicles de conferències per la seva relació amb les associacions d'amics del Museu del Prado i del MNAC que estan programades per als propers mesos.