Selecciona Edició
Connecta’t

La Negra, cada cop més catalana

La Magrana, que fa 40 anys, recupera el premi Crims de Tinta

Portada del primer premi Crims de Tinta, de Marc Pastor.
Portada del primer premi Crims de Tinta, de Marc Pastor.

La concessió del guardó obre aquest dijous, en una gran festa, els actes de BCNegra 2015. És una bona noticia per als lectors i per als escriptors en català. La Negra, de La Magrana, recupera el desaparegut premi Crims de Tinta i dedica la col·lecció als autors en català.

El premi va ser creat el 2008 per la Conselleria d’Interior, amb motiu del 25è aniversari del desplegament del Mossos d’Esquadra i inspirat en el que feia la Gendarmeria francesa a obra publicada. El llavors conseller, Joan Saura, és un apassionat de la novel·la negra. Com diu el llibreter Paco Camarasa, membre del jurat del premi, “eren bons temps, quan tots érem rics”. El Crims de Tinta va néixer amb una dotació de 25.000 euros. Tot un luxe. El guanyador era publicat a la col.lecció La Negra, de l'editorial La Magrana.

Els consellers Puig i Espadaler el van mantenir, però les retallades i tot plegat van fer que el pressupost s'anés reduint i reduïnt, fins que el 2013 ja no es va convocar. El darrer autor que el va guanyar va ser Andreu Martín amb l’esplèndida Societat negra, sobre la màfia xinesa a Barcelona.

La Magrana el recupera ara en solitari, perquè, segons el seu editor, Jordi Rourera, “era una pena que es perdés” un dels pocs dedicats a la novel·la negra en català. L’editorial ha decidit també fer una aposta pels autors en català i donar un nou disseny a La Negra. “Ara ens centrarem en els catalans. Esperem que una col·lecció com aquesta, lligada a una editorial històrica, La Magrana, amb un grup com RBA al darrere, i amb el premi Crims de Tinta, afavoreixi la normalització i la visibilització del gènere en la nostra literatura”, diu Rourera, que està convençut que cada cop hi ha escriptors catalans negres més bons i interessants.

La Negra, cada cop més catalana

L’any passat ja van publicar a La Negra La noia d’Aberdeen, de Quim Aranda, i La casa de les papallones, de Teresa Solana, guanyadora de la tecercera edició del Crims de Tinta amb Negres Tempestes.

La Negra va estrenar, al setembre, el nou disseny --una franja negra a la part superior de la coberta i molt més lliure i acolorida la resta-- amb la reedició de La mala dona, amb què Marc Pastor va obtenir el primer Crims de Tinta, i amb Herències col·laterals, de Llort. Aquest més s’ha publicat L’home que comptava diners, de Jordi Boixadós, una novel·la molt oportuna sobre els embolics d’un home que portava diners a Andorra.

Al març sortirà el premi Crims de Tinta; al maig, La cinquena lluna, debut de David Marín, i a la tardor, la propera novel·la d’Andreu Martín. La col·lecció publicarà sis llibres a l’any.

La Negra, cada cop més catalana

La Magrana va ser creada el 1975 per Carles-Jordi Guardiola i altres socis i els primers llibres van aparèixer abans del Sant Jordi del 1976. En el seu catàleg hi havia autors com Jesús Moncada. El 2000 l’editorial va ser comprada pel grup RBA. La col·lecció La Negra ha viscut dues etapes. La primera, entre 1986 i 1998 i amb 62 títols editats, incloïa autors catalans, alguns clàssics i contemporanis estrangers europeus.

La segona, l'actual, va començar el 2009 i ha publicat fins ara 45 títols (clàssics, contemporanis estrangers i catalans), “sempre entenent el gènere en un sentit ampli: policíaca, negra, thriller...”, segons Rourera. Alguns títols són traduccions al català dels que publica la Serie Negra de RBA, que, per cert, té un dels premis més ben dotats del gènere negre, 125.000 euros, l'Internacional de Novel·la Negra RBA.

La catalanitat de La Negra tindrà algunes excepcions. Per exemple, Deu negrets, ja a les llibreries, un dels llibres més venuts d’Agatha Christie, o Dark places, de la nord-americana Gillian Flynn, que va ser traduïda al castellà amb el títol de La llamada del Kill Club. Les dues, amb un disseny diferent del dels autors catalans.

MÉS INFORMACIÓ