Selecciona Edició
Connecta’t

Qui són els gestors de Pujol?

Delfí Mateu va escalar posicions a Banca Catalana gràcies a Florenci Pujol; Joaquim Pujol, cosí del president, va succeir el totpoderós Lluís Prenafeta a la Generalitat

Pujol i Ferrusola, ahir arribant als jutjats.
Pujol i Ferrusola, ahir arribant als jutjats.

"Vaig decidir encarregar la seva gestió i regularització a una persona de màxima confiança del meu pare i també meva, gestió de la qual no vaig voler-ne saber mai el més mínim detall, fins que arribats a la majoria d'edat tots els meus fills, es va decidir que aquesta persona cedís aquesta gestió a un dels meus fills". Jordi Pujol Soley escrivia aquesta frase en la confessió del 25 de juliol, on deixava tantes evidències de frau fiscal com dubtes: d'on sortien els diners? qui els gestionava?

La primera l'està investigant la jutgessa que porta el cas, i la segona la va aclarir ahir Jordi Pujol, després d'evitar explicar-ho al Parlament, en la seva compareixença per donar detalls de la seva confessió. Els gestors de la fortuna familiar a Andorra van ser Delfí Mateu, un dels homes de confiança de Florenci Pujol a Banca Catalana, i Joaquim Pujol, cosí del president i secretari general de Presidència del 1990 al 1995. De les explicacions de l'expresident s'extreu que eren administradors a cegues, una figura de gestió del patrimoni que consisteix a tenir llibertat de moviments sense haver d'informar de cada pas el seu titular. El 1990, el primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola, va assumir-ne la gestió i va comunicar als seus germans l'existència del llegat.

Delfí Mateu

Delfí Mateu va conèixer Florenci Pujol, pare de Jordi Pujol, quan aquest feia els primers passos en el món de la banca. Florenci va començar a treballar com a grum a l'entitat i va acabar fent de mediador financer, observant les operacions borsàries que després li permetrien establir-se pel seu propi compte. Allà va conèixer Mateu, que va seguir treballant per compte aliè, i de la Banca Marsans va passar al Banc de Bilbao. El 1959, Florenci Pujol va fundar Banca Catalana ajudant-se de persones de la seva màxima confiança, i el va fer el primer director de la sucursal a Barcelona. Més tard, comptant amb la confiança de pare i fill, va passar a ser subdirector general i director general adjunt. Es va jubilar el 1975, quan va ser nomenat vocal del consell d'administració.

Delfí Mateu va assumir la gestió del llegat del seu amic Florenci quan aquest va morir, el 1980, just quan Pujol encarava la segona jornada del seu primer debat de política general. Segons la confessió, el mateix expresident va decidir que fos Mateu qui n'assumís el llegat, per després desentendre-se'n. "Aquests amics que els he dit se’n van cuidar, amb la condició explícita meva de quedar-ne jo al marge. Repeteixo que entre ells, el meu pare i aquests amics, hi havia una relació d’amistat antiga i fonda, de quan eren joves, d’haver viscut moltes coses junts, de fidelitat entre el meu pare i aquelles persones", va assegurar Pujol davant del Parlament. Mateu, ja jubilat de Banca Catalana, va haver d'enfrontar-se a la querella contra els exgestors de l'entitat, amb dues imputacions que van acabar arxivades: apropiació indeguda i falsedat documental.

Mateu va moure els diners de forma eficaç, una "magnífica gestió", en paraules de Pere Pujol. Segons la confessió judicial, va aconseguir multiplicar-ne per quatre la quantitat. El 1989, ja gran (moririra quatre anys després) va decidir cedir-ne la gestió. Segons Pujol, durant uns mesos va encarregar-se'n el seu cosí, Joaquim Pujol i Figa.

Joaquim Pujol, el 1990.
Joaquim Pujol, el 1990.

Joaquim Pujol i Figa

Joaquim Pujol, mort el 2004, i Jordi Pujol eren cosins i tenien bona relació des de petits: "Conec el president des que té ús de raó, la seva forma de treballar i sé que m'ofegarà de feina, perquè és un home actiu i dinàmic que fa treballar intensament qui és al seu costat, però jo faré el que ell m'encarregui". Eren paraules de Joaquim Pujol a finals del maig del 1990, quan va ser escollit per substituir el totpoderós Lluís Prenafeta al capdavant de la secretaria general de Presidència, càrrec de màxima confiança del líder català.

El cosí és fill de Narcís Pujol, un dels tiets que més havia influït en l'educació de Pujol, participant del seu despertar polític. Enginyer industrial de professió, el cosí Joaquim va fer carrera a Califòrnia i a Vandellòs abans d'entrar a la Generalitat el 1980, amb el primer Govern, amb tasques al Departament d'Indústria. El gener del 1990 va ser escollit secretari general d'Afers Interdepartamentals.

Segons Jordi Pujol, Joaquim va assumir en paral·lel la gestió del llegat de Florenci, durant uns mesos, fins que en ser escollit com a secretari general –el càrrec estava observat amb lupa després de la marxa de Prenafeta pels escàndols relacionats amb els seus negocis– va fer-se'n càrrec el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. El fill gran del president se'n va encarregar durant dos anys. A partir del 1992, Marta Ferrusola i els seus fills van gestionar cada un a la seva manera els comptes.

MÉS INFORMACIÓ