Selecciona Edició
Connecta’t

Les 12 respostes clau de Pujol

EL PAÍS accedeix a l'extracte de la declaració, en què Pujol afirma que va veure en l'herència una “guardiola” per a la seva dona i fills

Jordi Pujol i Marta Ferrusola arribant a la Ciutat de la Justícia, dimarts.
Jordi Pujol i Marta Ferrusola arribant a la Ciutat de la Justícia, dimarts. EFE

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va dir fins a sis vegades davant la jutgessa que li va prendre declaració com a imputat que es va desentendre per complet de la presumpta herència llegada pel seu pare, Florenci, a la seva dona i els seus fills. “No volia saber res del llegat”, va repetir quatre cops, i va afegir dues frases més de contingut semblant: que es “va desentendre totalment” de l'herència i que en va quedar “absolutament al marge” des del primer moment.

EL PAÍS ha tingut accés a un breu extracte (tres pàgines) de la declaració com a imputat de Pujol, que es va registrar en vídeo. Es tracta d'un resum de les preguntes i respostes principals, transcrit en tercera persona.

Pujol afirma que dues persones ja mortes (amics seus i del seu pare) van gestionar els comptes quan va morir Florenci i diu que va veure en el llegat una mena de “guardiola” perquè els beneficiaris, la seva dona i els seus set fills, tinguessin el “futur” assegurat. També explica per què la seva germana no només en va quedar al marge, sinó per què ni tan sols sabia que existia. Tot es deu, va dir, al “gran secretisme” amb el qual va portar l'afer el seu pare.

Aquests són les 12 qüestions principals que es van tractar a la declaració de Pujol. La majoria de preguntes, tret que s'indiqui el contrari, van ser fetes per la jutgessa instructora, Beatriz Balfagon:

1. El perquè del comunicat. “Obeeix a un propòsit ètic”. “Convenia, de cara als fills, explicar la procedència d'uns diners que tenia fora d'Espanya, que procedia del seu pare”. Com a resposta de preguntes de l'advocat de l'Estat, afegeix que la decisió “obeeix al fet que coneixia l'origen dels diners des dels anys seixanta, que era de procedència lícita i va voler deixar-ho clar a través d'aquest comunicat”.

2. Desinterès per l'herència. Pujol “ignora en quin banc van estar ingressats” els diners de la presumpta herència i tampoc no coneix “el nom de la persona que constava”. Manifesta “que no pot donar cap informació respecte als comptes, ja que des d'un primer moment no va voler saber-ne res que hi tingués relació”.

3. El “gran secretisme” de Florenci. L'expresident respon a l'advocat de l'Estat que “no es va sentir desheretat” per la decisió del seu pare, ja que “aquests fons van anar a parar a la seva dona i fills i perquè va ser ell qui els va rebutjar”. També va afirmar que, si el mes de juliol passat la seva germana i el seu cunyat es van mostrar sorpresos per l'existència dels fons, va ser perquè el seu pare Florenci va portar l'afer “amb gran secretisme”. El seu pare “va forjar un gran patrimoni però a causa de les crisis successives es va ser reduint i per això la seva germana no va poder ser compensada amb diners en relació al llegat deixat a la seva dona i fills”.

4. Dos gestors morts. “L'administrador d'aquests diners va ser un amic del seu pare i també del declarant, anomenat Delfí Mateu, que va morir el 1992 o el 1993 [la data correcta és el 1993]. Afirma que “ningú no li va demanar comptes” perquè ell mateix “no en volia saber res”. “El 1989, a causa de l'edat, el senyor Mateu va voler deixar de gestionar el llegat i li va suggerir com a substitut Joaquim Pujol i Figa, cosí del declarant”. Aquest “va acceptar-ho però al cap d'uns mesos tampoc no va voler dedicar-se a la gestió del llegat, ja que es va dedicar a la tasca de secretari general de la Presidència”. Com a resposta a les preguntes del fiscal, matisa que després de la mort de Florenci (1980) “va confirmar al senyor Mateu la continuació sobre la gestió” del llegat. “Mai no va donar instruccions al senyor Mateu sobre la gestió dels fons”. A l'advocat de l'Estado, li matisa que, tot i que la proposta de canviar a Figa va ser de Mateu, Pujol “va parlar amb ell perquè l'acceptés”.

5. Protegir els fills per la “situació política”. Malgrat el seu desinterès, Pujol va ser la persona que va escollir les dues persones que es van fer càrrec del capital fins que els seus fills van ser majors d'edat. “Quan va morir el seu pare algun dels seus fills ja era major d'edat, però no va voler que es fessin càrrec d'aquest llegat a causa de la situació política d'Espanya el 1980 i per això va preferir esperar que tots els seus fills fossin majors d'edat”.

6. Una “guardiola” per a la família. “L'administrador del llegat va ser el seu fill gran. Volia que el llegat no fos per obtenir beneficis sinó com una guardiola, no per especular sinó per assegurar el futur de la seva dona i els fills”. Com a resposta a les preguntes del fiscal Alejandro Luzón, afegeix que “ignora com es van posar els fons a nom dels seus fills, ja que, com ha reiterat, mai no en va voler saber res”. A requeriment del fiscal, diu que “ignora si els comptes que la seva dona i fills tenien es nodrien de fons, ingressos i transferències des d'altres països”.

7. “Autonomia” sobre els diners. Afirma que “ignora com va ser gestionat el compte una vegada assumit pels fills. Cadascun podia obrar amb autonomia en relació amb els seus diners. Ignora si els diners seguien a l'estranger, ja que no volia saber-ne res”. “Cadascun “va decidir fer servir [els diners] com va voler, i per això les quantitats no coincideixen”.

8. Els seus fills van decidir la regularització. El declarant “ignorava quant ascendia ni com es van repartir” els diners el 1990. “La regularització a Hisenda [juliol del 2014] va ser decidida pels fills, i el declarant se'n va quedar absolutament al marge”. Reitera que “la quantitat total coincidiria amb la regularització dels fills”. “Els seus fills li van comunicar la regularització a Hisenda quan la decisió ja l'havien pres”.

9. Por de la “repercussió mediàtica”. Pujol afirma que “ha trigat anys a regularitzar uns diners que d'alguna manera estaven relacionats amb ell i amb la repercussió mediàtica negativa que pogués tenir, com així ha estat”. L'expresident declara que “l'any 1980 les coses eren diferents i tenia por”.

10. Diners del “canvi de divises”. Els diners “no procedeixen de blanqueig de capitals ni tenen relació amb la corrupció, comissions il·legals, ni de l'erari públic”, sinó que “era provinent dels guanys que el seu pare obtenia els anys cinquanta i seixanta per la compravenda de dòlars”.

11. Sense comptes a l'estranger. Declara “que no té ni ha tingut comptes a l'estranger”. Declara “que no ha tingut cap compte a Liechtenstein i que no ha rebut cap notificació d'aquest país.

12. Sense documents de l'herència. “No hi ha cap document que acrediti el lloc on es trobaven els fons l'any 1990”. Quan el primer gestor (Mateu) va posar els comptes en mans del segon (Pujol i Figa) “tampoc no hi ha cap document acreditatiu dels fons”. La “rendició de comptes la va dur a terme directament als seus fills”.

MÉS INFORMACIÓ