Selecciona Edició
Connecta’t

La guerra a l’est d’Ucraïna s’agreuja malgrat els gestos diplomàtics

El Parlament de Kíev declara Rússia “Estat agressor” que “dóna suport a terroristes”

El president Vladímir Putin en un discurs per commemorar l'alliberament d'Auschwitz.
El president Vladímir Putin en un discurs per commemorar l'alliberament d'Auschwitz. REUTERS

El camp de batalla ha eclipsat la diplomàcia a l'est d'Ucraïna. L'escalada bèl·lica de les últimes dues setmanes posa a prova la capacitat de la responsabilitat de totes les parts involucrades en el conflicte, que de moment no es percep. La Rada Suprema d'Ucraïna (Parlament), reunida en sessió extraordinària, ha qualificat Rússia d'“Estat agressor” que “dóna suport al terrorisme” i “amenaça la seguretat i la pau del món”. “Exhortem la comunitat internacional a reconèixer l'agressió contra Ucraïna, l'ocupació del seu territori i a intensificar les exigències per al restabliment de les fronteres reconegudes internacionalment”, assenyala la declaració aprovada amb 271 vots a favor entre els 289 registrats. En contra hi va estar el bloc que agrupa antics membres del Partit de les Regions, de l'expresident Víktor Ianukóvitx.

A la seva declaració, la Rada ha exhortat les organitzacions internacionals i els estats a secundar-la, així com a pressionar Moscou i aprovar noves sancions contra Rússia. El Parlament va declarar “organitzacions terroristes” les autoanomenades Repúbliques Populars de Luhansk i Donetsk (RPL i RPD).

El cap de Govern rus, Dmitri Medvédev, ha advertit que Moscou reaccionarà “sense limitacions” si es decideix excloure'l del sistema internacional de pagament interbancari SWIFT. Medvédev va qualificar d'“instrument purament polític” les qualificacions de les agències internacionals. La vigília, Standard and Poor´s havia rebaixat la qualificació de Rússia a bo porqueria, per sota del límit d'inversió.

La presa de posició del Legislatiu ucraïnès no té conseqüències pràctiques però està en sintonia amb les veus occidentals que exigeixen noves mesures contra el Kremlin. El viceministre d'Exteriors de Rússia, Grigori Karasin, va qualificar la declaració de la Rada de “demencial i irresponsable” i va afirmar que està destinada a “bloquejar el camí per buscar el compromís que tan necessari és ara a Ucraïna”, segons l'agència Interfax.

Després de quatre lleves que mobilitzen ciutadans de fins a 60 anys, les autoritats ucraïneses necessiten més efectius al front. Per aquesta raó, la Rada va esmenar dimarts l'anomenada Llei de Depuració dels Òrgans de Poder, a fi que els oficials afectats per la purga política aprovada a la tardor en siguin eximits temporalment. Exigida pels activistes ascendits pel Maidan (la protesta que va enderrocar el règim de Ianukóvitx) aquesta norma inhabilita els funcionaris que van tenir càrrecs de responsabilitat en època de Ianukóvitx i el Govern calcula que afecta un milió de persones. La seva aplicació a l'Estat Major del Ministeri de Defensa i als òrgans de Seguretat i de l'Interior ha afectat negativament la qualitat del comandament en plena ofensiva militar contra els separatistes a l'est (oficialment qualificada d'“operació antiterrorista”). Iuri Lutsenko, cap del grup parlamentari del Bloc de Petró Poroixenko, va puntualitzar que l'esmena afecta només els oficials, “el treball dels quals és necessari per al front ara”.

Dilluns es van trobar a Donetsk el polític Víktor Medvedtxuk, enviat del Govern central i els líders de la RPL i la RPD, Igor Plotnitski i Oleksandr Zakhártxenko, respectivament. Dmitri Peskov, el cap de premsa del president rus, Vladímir Putin, va valorar la reunió amb “optimisme previngut”, segons l'agència governamental russa Ría Novosti. Medvedtxuk va ser cap de l'Administració presidencial de Ianukóvich i se'l considera un representant no oficial de Putin a Ucraïna.

Peskov va expressar la seva esperança que les “consultes prèvies” tinguin la seva continuació en temes com l'alto el foc, la retirada de l'artilleria i sistemes de míssils i el començament de les tasques per traçar una línia de separació de les parts i intercanvi de presoners. Tots aquests punts estaven recollits en els acords que el setembre passat van ser signats a Minsk per representants de Kíev, els secessionistes i Rússia sota l'ègida de l'OSCE. Les acusacions de violar els acords són múltiples i recíprocs.

Sobre el terreny, continua la confrontació armada. El cap del grup Resistència Informativa, Dmitri Timtxuk, ha afirmat que els insurgents han estat reforçats amb homes i tècnica, inclosos “soldats russos procedents de dues brigades d'artilleria” de Rússia.

MÉS INFORMACIÓ