Selecciona Edició
Connecta’t

“Em fa cosa pensar que quan vaig començar amb la Petra encara hi havia pessetes!”

Alicia Giménez Bartlett presenta el desè llibre de Petra Delicado (‘Crímenes que no olvidaré’), nou relats inèdits a Espanya

Alicia Giménez Bartlett, premi Pepe Carvalho.
Alicia Giménez Bartlett, premi Pepe Carvalho.

Alicia Giménez Bartlett representa l'essència de la trobada de novel·la negra BCNegra (del 29 de gener al 7 de febrer). El 5 de febrer, al flamant Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, li lliuraran el premi Pepe Carvalho de novel·la negra 2015; té un personatge genuïnament barceloní i genuïnament negre com Petra Delicado; no s'ha perdut ni una edició (“fins i tot de noia dels encàrrecs, he fet”, apunta ella); ha format part del jurat sis anys… “Potser no haurien d'haver-me atorgat el premi precisament a mi, en aquests temps de corrupció”, ha fet broma en la presentació del desè llibre de la sèrie de la seva inspectora, Crímenes que no olvidaré (Destino).

No és que l'autora manxega establerta a Barcelona s'hagi passat al relat. El nou llibre és una selecció de nou casos que Alicia “va investigar” per encàrrec, d'alguna manera: “La majoria van sorgir en una divertida proposta en la qual diversos autors érem convidats a desenvolupar un cas a partir d'una directriu molt vaga, cosa que ens donava total llibertat”, explica Giménez Bartlett. Alguns s'han publicat en altres llengües, d'altres, només en italià; a Espanya tots nou són inèdits. “No em considero una autora de vida curta, em trobo millor en la novel·la, però de tant en tant em passo a un altre gènere per desconnectar, així després torno amb aires renovats”, reconeix l'escriptora, que no només es dedica a la novel·la negra.

Els relats, escrits entre el febrer del 1997 i l'agost del 2014, representen una manera de veure, en un sol volum, com ha evolucionat el personatge, alter ego de l'autora. “Em fa cosa pensar que quan vaig començar amb la Petra comptàvem en pessetes!”, exclama, divertida. A més, se situen en territoris poc proclius a la novel·la negra: un gimnàs, les vacances d'agost, el dinar de Nadal, un institut… Així, podem veure com en la primera història (Muerte en el gimnasio) ningú sap què és un mòbil (telefònic, no del crim) i en l'última (Tiempos difíciles) un professor prohibeix fer-lo servir a l'hora de pati. “Veure com reaccionen la Petra o el sotsinspector Garzón en un institut, per exemple, és simptomàtic de com ha canviat la joventut durant tots aquests anys”, apunta Alicia.

“Potser no haurien d’haver-me atorgat el premi precisament a mi, en aquests temps de corrupció”, bromeja l’autora

També veiem com evoluciona la relació entre escriptor i personatge: “Procuro que la relació no caigui en l'avorriment, en l'obsessió o en l'enamorament”, diu. “El que em preocupa és el decalatge d'edat que cada vegada ens separa més… Algun dia haurà de fer els 50, la Petra!” Quant durarà la sèrie? “No ho sé, espero ser prou autocrítica per adonar-me de quan deixa d'agradar a la gent i anticipar-m'hi”. Sigui com sigui, sembla que tenim Petra per a estona…: “De moment, no me n'he adonat”, anuncia l'autora.

Paco Camarasa, llibreter negre i comissari de BCNegra, assegura que la Petra és la primera dona policia del món (de la novel·la negra). “Es veu que no n'hi havia cap”, comenta Alicia. “Hi havia molt poques dones a la Policia i els polis eren franquistes; havíem corregut davant seu… Doncs a mi m'agradava la contradicció i vaig crear la Petra”. En el personatge també hi ha una reivindicació feminista. “Evidentment que sóc feminista”, proclama, sense pèls a la llengua. “Però no m'agrada insistir amb el tema de manera doctrinal; en tinc prou que la Petra porti la veu cantant en els casos”. En efecte, la Petra mana molt. I a més… “La meva Petra és molt bèstia”, deixa anar Alicia. “M'han retret l'ús que fa de la violència. Jo crec que les dones ens hem empassat molta saliva. Doncs de vegades clavar algun mastegot no està gens malament. Reivindico que les dones tinguem una vena tan violenta com la mitjana de la població”. Amb permís (més aviat, amb la complicitat) de Paco Camarasa, assegut al seu costat, Alicia s'enorgulleix també d'aportar visió femenina al gènere, “que és molt masclista”.

“La meva Petra és molt bèstia. M’han retret l’ús que fa de la violència”

Giménez Bartlett es declara obertament d'esquerres (“potser em faig ciutadana grega per votar Syriza en les properes eleccions”, diu), igual que la Petra: “Ella està casada tres vegades, no vol ni sentir a parlar de tenir fills, sent pietat pels desvalguts…, per descomptat, no és de la dreta carrinclona i tradicionalista d'aquest país”. I com a dona d'esquerres, no s'amaga quan toca criticar la policia, amb la qual tan bona relació manté i tant s'ha relacionat per documentar els seus llibres. “La societat té l'obligació de ser observadora i crítica i si fa falta un pal a la Policia, se li ha de donar”, diu en relació amb el cas de Ciutat morta, la pel·lícula documental que delata un submón de tortures i corrupció policials però de la qual ella adverteix que no té gaire informació.

MÉS INFORMACIÓ