Selecciona Edició
Connecta’t

Les entitats demanen saber com es gastaran els diners del pacte CiU-ERC

Homs diu que només es podran pagar les empreses al dia amb “la independència”

Una dona gran a la sala d'una residència.
Una dona gran a la sala d'una residència.

L'acord de 100 milions d'euros per a temes socials i estructures d'Estat que CiU i ERC van tancar dilluns passat no només va desencallar els Pressupostos de la Generalitat per a aquest any. L'anunci també va remoure les aigües en les entitats del tercer sector, que suporten tensions en les seves tresoreries per l'impagament de concerts dels últims mesos i que veuen en qualsevol font d'ingressos addicional una manera d'intentar quadrar els números. És per això que des de diferents sectors han demanat aquest dimarts més concreció als partits sobre a quines partides es dedicaran els diners.

El conseller portaveu del Govern, Francesc Homs, ha respost, en la roda de premsa després de la reunió de l'Executiu català, a les crítiques que havia llançat la Taula del Tercer Sector sobre l'acord. Àngels Guiteras, la presidenta de l'entitat, havia assegurat dilluns que els 88 milions extres per a educació i benestar social “són un pas endavant, però massa petit. La gent continua patint”.

Homs ha acceptat que els diners extres, que provenen d'un estalvi en càrrega financera del Fons  de Liquiditat Autonòmica i de l'Institut de Crèdit Oficial, no són suficients per esmenar els impagaments a les entitats ni per atendre totes les necessitats. “Per pagar al dia, de la manera que voldríem, necessitem una Catalunya independent o almenys independent del senyor Montoro”, ha dit Homs. “Pensar que hi ha un acord polític possible al Parlament perquè es pugui resoldre la puntualitat del pagament vol dir que no es coneix com funciona això”, ha denunciat. Ni un euro del fons es dedicarà a Salut.

Des dels departaments beneficiats amb l'augment pressupostari no es donava raó sobre la destinació dels diners. “Encara s'estan tancant coses”, asseguraven els portaveus. Preguntes semblants es feien les entitats socials. A què es dedicarien, per exemple, els 17 milions addicionals assignats a la Llei de la Dependència? Oficialment es parlava de “dependència” a seques, però segons documents interns de CiU i ERC, es destinaran a prestacions econòmiques vinculades al servei (PEV), com les ajudes amb les quals es paga un llit en residències privades a l'espera d'una plaça pública. L'assignació de PEV de manera universal es va tallar d'arrel l'agost del 2013 i es va reactivar de manera molt limitada l'any passat. Malgrat això, l'esforç de 25 milions d'euros que ja va fer el Departament de Benestar als seus pressupostos es va fer pensant en l'atenció als 52.000 dependents de grau I o lleu que entraran en el sistema de dependència aquest estiu i per a la qual l'Estat encara no ha pressupostat cap partida.

Des de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) demanen que el fons extra es dediqui a cobrir part de les necessitats dels 7.000 dependents de grau II o de les persones que necessiten permanentment un cuidador. “Fa massa temps que esperen una ajuda que els correspon per llei”, ha assegurat Cinta Pascual, presidenta d'ACRA. Les empreses més importants d'aquest sector només van cobrar l'últim trimestre del 2014 la meitat de les factures. ACRA calcula que caldrien 60 milions per atendre tots els beneficiaris de grau II que estan a l'espera.

Encara que l'acord inclou deu milions per al Fons contra la Pobresa Energètica, l'engegada d'aquest mecanisme segueix sent una incògnita. Guiteras ha preguntat aquest dimarts quina serà l'aportació que faran les empreses de subministrament. Empresa ha assegurat que eren necessaris 70 milions per evitar els talls dels qui no poden pagar.