Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Fer els deures

És hora de dotar l'R+D d'instruments de gestió adequats i de pressupostos estables

Espanya té des de fa anys una assignatura pendent que ja no pot demorar més: dotar-se d'estructures eficients i estables de gestió en R+D. Però les últimes dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística indiquen que, lluny de progressar, estem retrocedint d'una forma que pot tenir conseqüències greus per al desenvolupament econòmic del país. L'any 2013 hi havia 11.400 investigadors menys que el 2010 i la despesa en R+D era d'amb prou feines 13.000 milions, la mateixa xifra que el 2006.

Després de diversos anys d'increment en la inversió, aquesta va aconseguir el seu màxim el 2010. Des de llavors no ha deixat de caure i això s'ha traduït en una fugida de cervells que no sembla ser una llegenda urbana, com va dir amb escassa fortuna el president del CSIC fa temps. El Ministeri d'Educació prova ara de quantificar la dimensió d'aquesta fugida; però el més rellevant és que la despesa en investigació amb prou feines aconsegueix l'1,24% del PIB i cada vegada s'allunya més de la mitjana europea, que se situa en el 2%. La caiguda de la inversió pública ha fet que augmenti el pes relatiu de la privada, que aconsegueix el 46,3% del total, una xifra molt allunyada de la del Japó —una de les societats a les quals caldria emular en matèria científica—, que arriba al 80%.

El problema del desenvolupament científic d'Espanya no rau solament en l'escassetat de fons i plantilles. També hi ha problemes estructurals que impedeixen obtenir tot el profit que s'espera, i aquesta mancança té a veure amb la falta d'un compromís polític que permeti fer les reformes necessàries i donar estabilitat al sistema. És una reclamació històrica de la comunitat científica que es creï una Agència Estatal d'Investigació que doti d'independència de gestió i d'estabilitat als fons destinats a R+D. L'any 2005 ja es va fer un primer projecte, però no va passar de la fase d'esborrany. La Llei de la Ciència, de 2011, assenyala la creació d'aquest organisme com a pilar fonamental.

És hora d'abordar aquest mandat i aplicar les reformes tan esperades. El nou organisme té un bon model en el Consell Europeu d'Investigació, que actua amb independència i té finançament assegurat durant set anys, de manera que pot prendre decisions de llarg abast. I el sistema de distribució dels recursos garanteix que el finançament va als millors projectes. Aquest és el camí a seguir.