Selecciona Edició
Connecta’t

Europa espera Tsipras

L'eurozona es serveix d'una pròrroga del rescat fins a l'estiu per negociar les noves ajudes

Caravana de diferents personalitats en una de sola, la UE ha passat amb prou feines uns mesos de la total desconfiança cap a Alexis Tsipras —màxim favorit a les eleccions gregues d'avui— a la tranquil·litat; gairebé a la cordialitat. Les institucions europees esperen amb expectació Tsipras. Hi ha moltes coses per negociar en els propers mesos, crucials per resoldre la interminable crisi europea, que, en cadascuna de les seves rèpliques, té per costum fer parada i fonda a Grècia. En les properes setmanes, allò fonamental és tancar els detalls de l'actual programa de rescat —més retallades—, acordar una extensió d'uns mesos i, en paral·lel, pactar un tercer paquet d'ajudes, que hauria d'incloure menys austeritat i alguna forma d'alleujament del deute grec. Alts càrrecs de Syriza han passat amb freqüència per Brussel·les per evitar sorpreses després dels comicis. “En aquestes reunions Tsipras sona raonable”, apunten fonts comunitàries.

Per negociar, Brussel·les exigeix que Syriza s'oblidi de les seves propostes més radicals i espera un doble gir de Tsipras. Intern: el líder de Syriza ha moderat el seu discurs, però, segons el parer dels líders comunitaris aquesta moderació ha d'accentuar-se perquè Grècia no té marge per fer gran cosa (en aquest cas, les tensions internes a Syriza són més que probables, però aquesta és una altra història). I extern: Tsipras ha de convèncer l'eurozona que, una vegada descartat el contagi financer a la vista que ningú no vol una sortida de l'euro de Grècia, tampoc hi haurà contagi polític amb els partits extremistes que han guanyat pes a diversos països.

Aquesta és la clau del delicat equilibri que necessita trobar la Unió amb el futur Govern grec. Finlàndia, el país més ortodox de l'ortodoxa eurozona, estava destinat a ser el maldecap principal a la recerca d'una solució. Té eleccions al març i al seu electorat no solen agradar-li els afalacs amb els rescatats. Però el seu primer ministre, Alex Stubb, ha sorprès tothom aquesta setmana: va obrir la porta a una reestructuració del deute (una ampliació de terminis; potser una reducció d'interessos) després de negar aquesta possibilitat mil i una vegades.

Amb aquest flanc més o menys aclarit i amb més facilitats a França i a Itàlia, Alemanya és, com gairebé sempre, l'obstacle més gran. La decisió del BCE de llançar un programa de compra de deutea gran escala malgrat l'escepticisme de la cancelleria, el Ministeri de Finances i el Bundesbank no és precisament un suport per a la cancellera Angela Merkel, l'electorat de la qual acull amb un disgust gens dissimulat aquest tipus d'aventures monetàries. Qualsevol pacte amb Atenes no serà fàcil de digerir a Berlín. Aquesta revolució imposada pel BCE augmenta la vulnerabilitat de Merkel als atacs del partit euròfob Alternativa per Alemanya davant les eleccions regionals a Hamburg (15 de febrer) i Bremen (10 de maig). “Això limita les concessions que pot fer Berlín”, explica Mujatba Rahman, del think tank Eurasia. “A Alemanya, a Brussel·les i a gairebé tot Europa governen coalicions de centreesquerra i centredreta, o partits moderats, ja sigui conservadors o socialdemòcrates. A cap d'aquestes formacions no li agraden els extrems. Tsipras ho és en relació a ells, i per aquest motiu encara es detecta un cert recel per evitar que el contagi de Grècia arribi aquesta vegada per les urnes”, apunta una font europea.

La zona euro es decanta per donar una mica d'aire a Tsipras, però sense ostentacions. L'Eurogrup prepara una prolongació del segon rescat: és poc probable que el nou Govern hagi acordat el tercer programa el 28 de febrer, data en què expira la pròrroga actual. Per a això, és imprescindible tancar amb èxit els últims detalls del programa actual, i això exigeix certes retallades —en pensions, per exemple— a les quals Tsipras s'oposa a capa i espasa.

Entre els ministres de l'euro hi ha pocs dubtes que, guanyi qui guanyi, el nou primer ministre demanarà una extensió del rescat grec. Fins i tot davant una majoria folgada de Tsipras l'Eurogrup creu garantida aquesta sol·licitud, amb una ampliació de l'actual línia de crèdit que podria perllongar-se fins a l'estiu. A partir d'aquí, hi ha marge per negociar condicions més benèvoles. Tsipras podrà acordar criteris una mica més flexibles, especialment si es dissenya un tercer rescat. Tot i que hi ha línies vermelles: els compromisos de liberalització econòmica i privatitzacions continuen sent irrenunciables. A canvi, una reestructuració suau del deute és cada vegada més probable.

Des que les opcions de Tsipras per governar Grècia van començar a sonar versemblants, les institucions europees han projectat diferents escenaris per evitar un xoc de trens amb els nous governants. El resultat és que les fonts consultades creuen tenir-ho tot sota control. Amb total secretisme, hi ha hagut reunions amb el líder de Syriza i altres dirigents del partit, als quals atribueixen un coneixement profund dels riscos financers. “No és probable un accident. No cal descartar-ho, per la inexperiència de Syriza. Però amb els contactes que hi ha hagut, no és l'escenari central”, explica una font europea.