Troben el taüt de Cervantes
El fèretre de l'autor d''El Quixot' es va trobar a la cripta del convent de les Trinitàries
Un taüt amb les inicials M.C. corresponents a les de Miguel de Cervantes, que contenia restes d'ossos a l'interior, es va trobar dissabte a la cripta de les Trinitàries, convent on des del mes d'abril passat es busquen les restes de l'escriptor universal, extraviats intramurs del cenobi femení, fa quatre segles. Les inicials estan formades amb nombrosos reblons d'una polzada d'extensió cadascun.
La troballa del taüt es va produir dissabte al migdia, segons fonts de la investigació, que van mantenir un intens hermetisme pels dubtes que encara tenien aleshores. Tot semblava indicar diumenge que el fèretre, molt corcat per la humitat i els xilòfags excepte a la capçalera, on es troben inserides les inicials —que presenten signes d'oxidació de color verdós— va contenir el cadàver del Príncep de les Lletres, enterrat el 23 d'abril de 1616.
L'equip investigador que en fa la indagació, i que capitaneja en aquesta fase el mèdic forense Francisco Exeberria, no s'atreveix encara a assegurar de manera incontestable que les restes òssies trobades dins del fèretre pertanyin a Cervantes.
En un primer moment, en introduir un estilet rematat per una microcàmera a l'interior d'una de les sepultures tan erosionada que no va caldre perforar-la, s'hi va detectar la presència de material osteològic. Aquestes restes no presentaven el que els forenses denominen posició primària, és a dir, exempts i individualitzats, sinó que els ossos es van trobar barrejats amb uns altres, gairebé amb plena certesa infantils, que es trobaven als peus del taüt i que van ser extrets al principi de l'operació, abans de descobrir la capçalera del taüt amb les lletres inicials.
En un primer moment, l'eufòria va aclaparar els investigadors —més d'una desena es trobaven a l'interior del la cripta Trinitària, situada a 4,80 metres sota la cota del sòl de l'església del convent, on dissabte al matí s'havia autoritzat per primera vegada en nou mesos l'entrada de periodistes gràfics i literaris a la cripta.
En un moment determinat, molts dels investigadors es van congregar entorn d'una de les sepultures trobades en un terra fangós, voltades per un perímetre de maons cuits. Aquell desplaçament va permetre sospitar que es tractava d'una troballa rellevant, tot i que llavors es va dir que només es tractava d'uns ossos d'un pàrvul, com es denominava al segle XVII als nens batejats menors de set anys.
Els treballs d'arqueologia i de medicina forense s'enfronten ara a l'examen detallat de les restes trobades dins del fèretre signat amb les inicials M i C. La seva primera tasca consistirà a segregar els ossos infantils dels procedents d'ossades adultes. Després, una vegada aïllats els dels adults, discriminaran els femenins i els masculins, ja que acostumen presentar importants diferències anatòmiques, com els arcs superciliars als cranis masculins, que no existeixen en els de les dones. Després, una vegada seleccionades les restes òssies masculines, es procedirà a descobrir si presenten algunes de les lesions que van caracteritzar l'ossada de Cervantes. HI poden quedar marques de l'atròfia òssia als ossos del metacarp de la mà esquerra i els impactes d'arcabús a l'estèrnum, procedents de les ferides a la batalla de Lepant. Tanmateix, l'estèrnum, per ser parcialment cartilaginós, pot presentar més dificultats per a la posterior identificació. Hi ha dues dades anatòmiques més que poden guiar els forenses i arqueòlegs, després de la detecció inicial del georadarista Luis Avial i el seu equip dins de la sepultura. Els ossos hauran de representar l'edat, 68 anys, que tenia Cervantes quan va morir, i també hauran de presentar la dentadura plenament desdentada -conservava en morir només sis peces- i una artrosis deformava, corbant-la, la columna vertebral.
Hi ha a més altres indicadors que ja estan sent estudiats pels investigadors: les restes tèxtils del sudari franciscà amb què presumiblement va ser enterrat -es va unir al venerable Orde Tercer abans de la seva mort- i la mateixa fusta del taüt, ja que pot datar-se'n la cronologia mitjançant diferents procediments analítics.
