Selecciona Edició
Connecta’t

Una llengua en precampanya

L'escolarització en castellà agreuja el to de l'enfrontament entre Wert i Rigau

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

En l'última setmana, el Ministeri d'Educació que encapçala José Ignacio Wert i el Departament d'Ensenyament que dirigeix Irene Rigau es van enfrontar a causa de la immersió lingüística. La discòrdia la va motivar el ball de xifres sobre les peticions de famílies que volen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. La llengua ha entrat en la precampanya.

Educació va aprovar al juliol un decret que permet a les famílies sol·licitar ajudes per a l'escolarització privada en castellà quan no trobi una escola pública amb aquesta oferta. El text recull que el Tribunal Constitucional reconeix que “la llengua cooficial pot tenir la condició de vehicular”, però també recorda que el tribunal “ha reconegut de manera reiterada que l'exclusió del castellà com a llengua vehicular és inconstitucional”. L'ajuda és de 6.004 euros anuals. L'Estat primer ho abona a les famílies i ho descompta de les transferències a Catalunya.

El ministeri va pressupostar uns 1.000 casos, molt lluny de les peticions fins avui. La xifra més actualitzada, confirmada per Educació dimecres passat, és de 322 sol·licituds pendents de tramitació. El nombre ha variat sensiblement i fins a tres vegades en els últims quatre mesos.

El primer balanç es va conèixer l'octubre del 2014, a través d'una resposta parlamentària a UPyD a les Corts. Educació havia rebut un total de 293 peticions de tot l'Estat, 37 de les quals estaven en estudi. Només quatre venien de Catalunya.

Educació admetia el 16 de gener que les tres primeres sol·licituds tramitades a Catalunya s'havien rebutjat. En total hi havia 80 peticions catalanes. No es va atorgar l'ajuda, segons la primera versió, perquè els menors que la demanaven estaven matriculats en una escola privada bilingüe, però en català i anglès, no en castellà. Francisco Ribas, el pare de dos dels nens, és el líder del PP a Tona (Osona). Ribas va protagonitzar una polèmica prèvia amb el director d'una escola en intentar que augmentés l'educació en castellà. Educació, en un gest poc habitual, va rectificar la seva versió sobre el rebuig a les tres peticions aquest mateix divendres, a les 10 de la nit. "Encara no s'ha produït cap denegació a les famílies. S'ha demanat informació als centres per saber si tenen oferta en castellà”, va dir un portaveu.

D'altra banda, el dilluns es va conèixer una sentència de desembre del 2014, en què el TSJC obligava la Generalitat a indemnitzar amb 3.000 euros una menor per haver-li negat l'escolarització en castellà, cosa que li havia generat “un greu perjudici”, segons el tribunal. La nena és la filla de Severo Bueno de Sitjar de Togores, exdirector de l'Advocacia de l'Estat a Barcelona. El cas es remunta a set anys enrere, quan la menor estava en una escola infantil concertada. El Tribunal Suprem havia donat la raó a Bueno i va dictar que s'havia d'escolaritzar la menor en castellà. Com que la nena ja ha acabat aquest cicle educatiu, el pare va sol·licitar que se l'indemnitzés. Ensenyament va anunciar que recorrerà aquesta sentència del TSJC. En vuit casos previs semblants, la justícia va donar la raó a la Generalitat.

Després de la sentència, es va fer pública una nova xifra oficial. Un total de 322 peticions en estudi per a escolarització en castellà. Per què s'havien multiplicat per quatre en menys d'una setmana? Un portaveu va explicar que la primera xifra (80) corresponia a les peticions que havien arribat físicament al ministeri i a les quals s'havien sumat “les telemàtiques”.

“Quan el ministeri envia, dia sí i dia no, xifres diferents, fa pensar que el PP ha decidit entrar de forma clara en aquest tema i arrabassar a Ciutadans la pedra angular del seu programa electoral”, va dir Rigau. Ensenyament ha replicat en aquest temps que només els consten cinc peticions. Però els seus comptes tampoc no són clars.

Per reclamar l'ajuda, la família ha d'haver rebut primer una negativa de la Generalitat. Ensenyament no ha explicat quantes negatives inicials ha tramitat i tan sols li consten, en un escenari posterior de l'avaluació del ministeri, les que requereixen un informe final seu.

El PP i Ciutadans són els dos únics partits del panorama autonòmic que consideren que hi ha un conflicte lingüístic a Catalunya. La proximitat al PP d'algunes de les famílies que han sol·licitat l'ajuda genera certes suspicàcies en els entorns catalanistes. El president de Convivencia Cívica, Francisco Caja, i el PP català van denunciar pressions de Rigau als directors d'escola concertades per retirar sol·licituds d'escolarització en castellà. Carles Armengol, secretari adjunt de Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que agrupa 400 centres concertats religiosos, va negar aquest extrem. “No tenim notícies d'aquestes amenaces. A la majoria de directors els preocupa trobar-se enmig d'aquestes maniobres dels grups de pressió”.