Selecciona Edició
Connecta’t

Els grecs voten després de sis anys d'austeritat imposada per la UE

Syriza, que parteix com a preferit, pretén abandonar el rescat i reestructurar el deute

Alexis Tsipras, líder de Syriza, aquest dissabte a Atenes.
Alexis Tsipras, líder de Syriza, aquest dissabte a Atenes. Bloomberg

El sisè Govern grec des que va començar la crisi el 2008, suposant que després de les eleccions d'avui se'n formi un a curt termini –i no es repeteixi l'escenari de 2012, quan van fer falta dues convocatòries seguides per aconseguir-ho-, tindrà al davant una tasca hercúlia, afrontar una crisi socioeconòmica sense precedents en temps de pau (300.000 famílies al llindar de pobresa; una contracció del 25% del PIB en un lustre; més del 50% d'atur juvenil; un deute de 300.000 milions d'euros), però també, si es confirma el triomf de l'esquerrana Syriza, una dificultat afegida,  que implica canviar les regles del joc a mitja partida.

Malgrat una tímida recuperació encara poc palpable a l'economia real, amb les negociacions amb la troica pendents d'un fil i la pròrroga del segon rescat a un mes d'expirar, l'Executiu que presumiblement liderarà Syriza –sol o amb el suport d'altres forces, en funció del resultat de les urnes- pretén abandonar immediatament el rescat, reestructurar el deute, amb una quitació superior al 50% del valor nominal d'aquesta, i, sobretot, defugir el dictat de la troica de creditors per “recuperar la sobirania”, com va subratllar dijous Alexis Tsipras, el seu líder, en el tancament de campanya a Atenes. Que ho faci o no dependrà del seu marge de maniobra, és a dir, dels suports que aconsegueixi avui a les urnes. Les enquestes el situen a la vora de la majoria absoluta.

Ni tan sols la pastanaga dels estímuls del Banc Central Europeu han fet moure de les seves tesis Syriza, que insisteix a respectar el mandat popular a l'hora de governar. Ho va dir Tsipras en un article publicat aquesta setmana al diari Financial Times: “L'austeritat no és part dels tractats europeus. La democràcia i el principi de sobirania popular sí que ho són. Si el poble grec em dóna suport amb el seu vot, l'aplicació del nostre programa econòmic no serà una pràctica ‘unilateral’, sinó una obligació democràtica”. El seu equip d'assessors confia a aconseguir un acord amb la troica abans de l'estiu.

Les propostes de Syriza, per tant, esborronen Brussel·les i Berlín, i poden donar idees a altres països amb escenaris semblants, com Espanya i els del sud d'Europa, víctimes d'una crisi una mica menys esglaiadora que la grega. Perquè votant Syriza –però també a altres partits tan dispars com el neonazi Aurora Daurada, el comunista i nacionalista Anel, entorn del 12-14% dels vots-, els grecs es pronunciaran fonamentalment contra unes receptes d'austeritat que han deixat el país calcinat, amb més de 200.000 joves emigrats a l'estranger (el 9% dels llicenciats universitaris) i milers de suïcidis directament relacionats amb la crisi des de 2009.

Després de les 24 hores de silenci imposades a les enquestes, en vigor des de la mitjanit de dissabte, l'activitat electoral va prosseguir ahir a mig gas per la pluja i el cansament als estands que els partits tenen repartits per tot el país, una imatge que reflecteix el fet d'haver arribat a terme. Perquè també el joc polític quedarà transformat radicalment: després de l'avís de 2012, quan Syriza es va convertir en el segon partit més votat –i en principal força d'oposició, amb 71 diputats-, entre els tradicionals ND i el Pasok, els comicis d'avui enterraran definitivament el bipartidisme imperant des de la restauració de la democràcia, el 1974, i contribuiran en teoria a ‘sanar’ la crisi de legitimitat política que la recessió, però també el llast de la corrupció i el clientelisme del sistema, han fet aflorar a la superfície.

Una tercera via s'obre doncs a Grècia, així com una decantació de la miríada de partits que va provocar centrífugament el col·lapse del sistema tradicional. De les 22 formacions que hi concorren, unes 15 –com el que fos soci de Govern fins a 2013, el moderat Esquerra Democràtica- ni tan sols aconseguiran segons els sondejos entrar al Parlament en no superar el mínim del 3% dels vots que marca la llei electoral, però el total de vots que aconsegueixin sí que influirà en el balanç final per Syriza i ND, segon partit en suports (entre el 26% i el 30%).