El fill polític de la Gran Recessió
L'esquerrà Alexis Tsipras, sense experiència de govern i clar favorit a les eleccions gregues, haurà de demostrar si és un símptoma o el remei de la crisi
Alexis Tsipras, de 40 anys, llicenciat en enginyeria per la Universitat d'Atenes i sense cap experiència de govern, està a 24 hores de convertir-se en el primer líder de l'esquerra radical que aconsegueix el poder en un país de la Unió Europea. La victòria del seu partit, Syriza, a les eleccions d'avui, que totes les enquestes asseguren des de fa mesos, no només jubilarà el sistema polític que ha governat Grècia des de fa 40 anys sinó que reverberarà a tot Europa com un advertiment polític ineludible sobre el desprestigi de les elits i els estralls socials causats per unes mesures d'austeritat convertides en dogma. Però, a partir de dilluns, Tsipras, fill mediterrani de la Gran Recessió que castiga el seu país des de fa un lustre, haurà de demostrar si és un símptoma de la crisi grega o el seu remei.
El nou heroi de l'esquerra alternativa continental va començar la seva carrera política quan era adolescent a les joventuts del Partit Comunista grec (KKE), d'obediència soviètica més enllà de la desaparició de la URSS, que va abandonar per unir-se a Synaspismós, una coalició de moviments d'esquerres i ecologistes, de la qual el 2008 el van elegir com a president.
Dos anys abans, Tsipras havia estat el candidat d'aquesta coalició a l'alcaldia d'Atenes i, contra tots els pronòstics, va aconseguir el 10,5 % dels suports, impulsat sobretot pel vot dels joves. Més tard vindria la fundació de Syriza (Coalició de l'Esquerra radical), de la qual el seu antic partit és el grup més fort, i un ascens electoral meteòric en tres anys —del 5 % que va esgarrapar el 2009 al 27 % que va aconseguir al juny del 2012— que ha corregut en paral·lel amb una crisi que anava precipitant Grècia dia a dia a l'infern dels Estats fallits.
Tsipras va saber interpretar més bé que la resta de la classe política l'estat d'ànim de la societat grega, tipa d'un país dominat per la corrupció, el clientelisme i l'immutable poder de les grans famílies i també va saber dir el que la gent volia sentir. Telegènic, bon orador i encara més bon tàctic, va aprofitar l'enfosament de les classes mitjanes representades fins llavors pel centreesquerra del Pasok i es va beneficiar de la fractura del sistema de partits entre els defensors de les mesures d'austeritat imposades per la troica (UE, BCE i FMI) com un mal necessari o els seus acèrrims detractors, entre els quals va acabar erigint-se líder indiscutible.
Les seves paraules contra la “humiliació” que infligia Brussel·les a Grècia per ordre de la cancellera alemanya Angela Merkel i les seves denúncies de la complicitat de les classes dirigents nacionals en els mals del seu país, així com les seves crides a la recuperació de l'esperança i la dignitat han estat com un bàlsam, més encara, un tonificant, per a un poble psicològicament amb l'autoestima per terra. Els grecs, que han vist com el PIB del seu país es reduïa una quarta part els últims cinc anys i la desocupació s'elevava fins al 25 %, han arribat al límit de la seva resistència, i Tsipras és l'únic que ha cridat "prou!"
Un tipus ambiciós, narcisista i amb rudimentaris coneixements d'economia, segons els seus crítics, o una figura carismàtica, intel·ligent i flexible, d'acord amb els seus partidaris, Tsipras, convertit des de fa dos anys en el líder de l'oposició al seu país, ha sabut fins ara capgirar a favor seu els atacs rebuts tant internacionals com nacionals.
Narcisista i amb rudimentaris coneixements d'economia per als seus crítics; intel·ligent i flexible, segons els seus partidaris
El menyspreu d'Angela Merkel de no rebre'l quan ell li va sol·licitar una entrevista el juny del 2012 o opinions com l'expressada per Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió Europea, un mes abans, en què li negava que conegués els problemes de Grècia o que fos l'home adequat per al seu país, així com la campanya de la por llançada pel seu principal rival, Andonis Samaràs, el líder de Nova Democràcia (centredreta), que l'acusava de falsedats com el ser partidari que Grècia abandonés l'euro o de voler retirar les icones de les esglésies no han fet més que reforçar-lo.
Nascut a Atenes pocs dies després de la caiguda de la Dictadura dels Coronels el 1974, fill d'un enginyer de classe mitjana i educat en el sistema públic d'ensenyament, ha après anglès fa poc i viu en un apartament llogat en un modest barri de la capital grega amb Peristera Baziana, la seva parella de tota la vida a la qual anomena Betty i amb qui té dos fills petits. El seu únic luxe, una moto BMW de gran cilindrada.
Però un dels signes de la seva imatge —no se l'ha vist mai amb corbata— pot tenir els dies comptats. Les últimes setmanes, a mesura que el poder semblava que es podia tocar amb la mà, Tsipras ha anat moderant els seus missatges i modulant els seus gestos. Partidari de la separació de l'Església i l'Estat en un país on representants de la jerarquia de l'església ortodoxa presideixen els principals actes polítics i on calia declarar la fe religiosa en el carnet d'identitat fins no fa gaire temps, el líder esquerrà va sorprendre coneguts i estranys el passat 6 de gener participant en una cerimònia de l'Epifania al port del Pireu amb Jeroni, l'arquebisbe de Atenes. També ha declarat que el seu heroi és Franklin D. Roosevelt pel seu maneig de la crisi del 29 i ha eliminat un retrat del Che Guevara de la seva oficina.
Menys anecdòtic és el canvi de to en assumptes europeus i econòmics. La seva intenció és “canviar Europa, no desmantellar-la”, renegociar el deute amb els creditors internacionals per alleujar la càrrega dels ciutadans i que Grècia deixi de ser un “protectorat de Berlín” i torni a ser un país normal. També està en revisió el seu pla econòmic, l'anomenat Programa de Salònica, que incloïa una generosa expansió de la despesa pública. Caldrà esperar uns quants mesos per saber si Alexis Tsipras és la solució o part del problema de la crisi de Grècia i d'Europa.
